La víctima de la violació múltiple de Sabadell va ser forçada en grup, mitjançant la intimidació i amb pràctiques pròpies d’una “banda violenta”. L’Audiència de Barcelona envia tres dels acusats de la Manada a la presó per la seva responsabilitat de l’agressió sexual: el principal autor material, Mohamed Alibos, ha estat condemnat a 31 anys de privació de llibertat. Els seus còmplices, Jawad Belayd i Redouane Oukhlifa, hauran de complir unes penes de 13 anys i mig. Els agressors van retenir una jove sabadellenca –que aleshores tenia només 18 anys– en una sucursal bancària ocupada de la carretera de Terrassa. Allà, tres homes la van violar mentre la resta observava, impassible i sense ajudar la víctima.
Els magistrats de la secció sisena de l’Audiència de Barcelona consideren que la violació es va produir enmig “d’un clima de terror“. Els perpetradors van intimidar la noia, que entre plors demanava que paressin. “Els vaig suplicar que no ho fessin“, va explicar la víctima en seu judicial.
El tribunal dona total credibilitat a la seva versió dels fets. Descriu la gravetat de l’agressió –van ser tres violacions sexuals seguides– i incideix en el context d’assetjament generat pels autors materials i també pels còmplices, a qui es descriu com els “espectadors” de les violacions: els magistrats creuen que, a través de la seva presència, van “col·laborar de forma activa” a crear un “clima intimidatori“. El text de la sentència es fonamenta en la resolució sobre La Manada de Pamplona. S’aplica la mateixa doctrina, ja que s’atribueix responsabilitats tant per a tot el grup implicat.
Un dels acusats, arribant a l’Audiència de Barcelona en el marc del judici a La Manada / VICTÒRIA ROVIRA
Com una “banda violenta”
El grup –d’origen marroquí i d’entre 27 i 31 anys– va actuar com ho hagués fet una “banda violenta“. La matinada del 3 de febrer, un dels agressors va conduir la víctima fins a la sucursal bancària de la carretera de Terrassa després d’abordar-la davant del Mercat Central. “Va quedar impressionada i no va poder reaccionar”, conclou la sentència. Portada a la força, la víctima va ser agredida dins del local ocupat per Mohamed Alibos i dos homes més amb la presència de tercers, entre els quals hi havia Belayd i Oukhlifa.
La primera violació va tenir lloc en un sofà d’un dels antics despatxos del banc, mentre la víctima demanava que la deixessin marxar. Després de la primera agressió, dos individus van fer el mateix. Les proves d’ADN a partir de les restes biològiques i les rodes de reconeixements apunten a Mohamed Alibos, a Khalid Oukhlifa –germà de Redouane i fugit de la justícia– i a un tercer individu que no ha estat identificat.
Imatge de l’interior de la nau ocupada on es va produir la violació / D.S.
Segons descriuen els magistrats, els violadors van dur a terme les agressions mentre la víctima “cridava de dolor” i suplicava que la deixessin marxar. Per tot plegat, “en cap cas” va consentir les relacions sexuals, tal com va assegurar l’autor material en el judici celebrat la setmana passada. “La víctima tampoc va poder evitar les agressions donada la situació de por i angoixa”, deixa clar la secció sisena de l’Audiència de Barcelona. Tant és així que la jove es va pixar a sobre de la por perquè es pensava que l’anaven a matar. “Va tenir por per la seva vida i integritat física. Hi va haver plors persistents i peticions reiterades per aturar les agressions”, corrobora també la sentència.
Un fugit, un desconegut i un absolt
La violació múltiple deixa fils penjant. El titular del jutjat número 2 de Sabadell va deixar en llibertat provisional un dels presumptes autors materials, Khalid Oukhlifa, durant la instrucció del cas. Va fugir i, segons els Mossos d’Esquadra, podria haver escapat a l’estranger. El seu parador encara és desconegut i sobre ell pesa una ordre internacional de detenció. A banda d’Oukhlifa, tampoc s’ha pogut identificar el tercer autor de les agressions sexuals.
La sentència de l’Audiència de Barcelona ha pogut provar que les agressions es van dur a terme per part de tres dels acusats. A un quart, que va seure a la banqueta en el judici, no se li han atribuït responsabilitats. M.B. ha estat absolt pel tribunal. Considera que no existeixen proves que acreditin la seva presència al lloc i hora dels fets i, per tant, preval la presumpció d’innocència.
La víctima de la ‘manada’ de Sabadell: “Vaig pensar que em matarien”
