Les eleccions municipals del diumenge 12 d’abril del 1931 havien provocat la caiguda de la Monarquia i la proclamació de la Segona República. El 14 d’abril del 1931, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, Francesc Macià va proclamar la República Catalana integrada en una Federació de Repúbliques Ibèriques. Preocupats per aquest gest, des del govern provisional de Madrid van enviar una delegació a Barcelona per fer-lo desistir. Per persuadir-lo que renunciés a la República Catalana.
Després de tenses converses van acordar la recuperació de la Generalitat de Catalunya i la celebració d’un Estatut d’Autonomia. Pel que fa a Sabadell, el bloc republicà, amb el 63,6% dels vots, havia guanyat clarament aquelles eleccions municipals. El bloc monàrquic s’havia quedat amb el 36,4%. Molt enrere. Resultats semblants es van repetir a tot el país. En veu del president del Gobierno, Juan Bautista Aznar, “… un país que se acuesta monárquico y se despierta republicano”.
Els regidors electes a Sabadell varen resultar: 13 del Círcol Republicà Federal (CRF), 5 de la Fraternidad Republicana Radical (FRR) i 3 d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), en total 21, tots ells republicans. Per part dels monàrquics en varen sortir 12 de la Lliga Regionalista (LR). En la constitució de l’Ajuntament, el dia 15 d’abril, els republicans van copar els llocs de poder, inclosa l’alcaldia ocupada per Salvador Ribé i Garcia del CRF.
Tan sols un regidor de la Lliga, Valentí Gorina i Comadran, va ser designat setè tinent d’alcalde. Al cap de pocs mesos, l’any 1932, hi va haver canvis al consistori. Els regidors de FRR varen deixar les seves carteres, així com el de la LR. Els postulats de la lerrouxista FRR no lligaven amb les idees del CRF i les d’ERC més catalanistes. Aleshores la formació de l’Ajuntament va ser: alcalde, Salvador Ribé i Garcia CRF.
Les vuit tinències d’alcaldia foren per: Jaume Ninet i Vallhonrat CRF; Joan Balart i Armengol ERC; Joan Mora i Adserà CRF; Joan Baulenas i Mañosa CRF; Josep Soley i Vallhonrat CRF; Isidre Crusafont i Domènech CRF; Magí Marcè i Segarra CRF i Sebastià Boix i Obach ERC. Síndic, Joan Valls i Vidal ERC, i sotssíndic, Josep Solà i Puig CRF.
De manera que entre el CRF i ERC es repartien tots els càrrecs, la resta eren regidors sense cartera. És interessant remarcar que els primers quatre càrrecs eren coneguts empresaris. Importants i compromesos empresaris. Salvador Ribé era un empresari tèxtil; Jaume Ninet, un empresari del metall, propietari de l’empresa La Constructora Mecánica Ninet i Co., que més tard va ser nomenat governador civil de la província de Terol; Joan Balart era inventor i empresari, propietari de Tallers Balart, constructor de màquines per pastar farina i forns per coure pa, i Joan Mora era empresari tintorer.
Quatre homes il·lusionats amb una nova manera de fer política. Entusiasmats a treballar per Sabadell i per la República. La Segona República va durar, en pau, 1.922 dies, que són els que hi ha entre el 14 d’abril del 1931 i el 18 de juliol del 1936. Justament, els mateixos dies que hi ha entre el 20 de novembre del 1975 i el 23 de febrer del 1981. Entre la mort del dictador i l’intent de Tejero. Es podria dir que el segle XX, els amants dels cops d’Estat estaven inspirats per aquesta xifra.
Jaume Carner, ministre d’Hisenda, ja havia avisat: “O la República acaba amb March, o March acaba amb la República”. No n’hi varen fer cas, la qüestió va ser que Juan March, Franco i els seus generals, el feixisme, les aviacions alemanya i italiana i tot un seguit d’etcèteres, van acabar amb una il·lusió que havia començat el 14 d’abril del 1931. Ja en fa més de noranta anys.
