“Quan la gent escriu de sentiments, sobretot parla d’amor”, sosté Sergio Gil (Sabadell, 1970). “Però el sentiment més important és la por: des del plor en el part a la por a la mort”.
Així que Gil ha articulat un conjunt de 20 relats, sota el nom de Preludios de terror, en els quals la por és el motor principal. “Ara bé, no són de zombis, fantasmes i vampirs…”, matisa Gil. “Una amiga em va dir que li feien por els taurons, així que he escrit un relat en què una dona cau per l’aixeta de la banyera a l’oceà”, posa com a exemple.
De totes maneres, el relat no sempre va cap allà on s’espera. “M’agrada jugar amb el lector, fer-lo anar cap a una banda i sorprendre’l amb el final”, assegura.
Gil a ‘La Tete’, un dels seus racons idÍlics de Sabadell / VICTÒRIA ROVIRA
