Bufa el vent a favor per a la Fundació Òpera a Catalunya. La companyia, amb seu a Sabadell, assolirà en aquesta nova temporada una nova fase de maduració. Dona feina a 211 artistes, incorporarà 15 noves veus, arribarà a 13 ciutats amb 56 funcions i és més que probable que superi la xifra rècord dels 43.000 espectadors. Tres dels quatre títols són noves produccions —L’elisir d’amore, Cançó d’amor i de guerra i Aida— i el programa doble Cavalleria rusticana / Pagliacci és una reposició. És el quart pol operístic de l'Estat, afirma el director general, Òscar Lanuza.
Per què òpera en temps d'immediatesa i capacitat d'atenció deficient, per dir-ho finament?
Potser precisament per contrastar això, no? En temps d’immediatesa i manca d’atenció també ens estem polaritzant amb això, perquè cada cop hi ha més públic que busca, no ja l’òpera, sinó l’experiència del directe en totes les seves facetes: els esports, la música, la dansa, l'òpera... I, en tot cas, pensem que és un bon remei, que és una bona manera de compensar-ho.
Als joves, com se’ls sedueix?
L'òpera els sedueix perquè explica històries, perquè té un component visual important, un component narratiu molt clar, i se’ls ha de facilitar l’accés. S’ha d’anar als seus canals, als seus llenguatges, tenir un primer contacte, i després, òbviament, les polítiques de preus. Un cop trenquen aquesta barrera, enganxa més del que ens semblaria. Això ho hem comprovat molt amb l’òpera participativa Push!, que és molt contundent, una història que des dels primers minuts atrapa. Jo sempre explico que tinc l'exemple a casa meva: tinc una filla adolescent que, mentre altres coses li costen més, a l'òpera hi vol ser.
Totes les temporades són especials. Aquesta, per què?
Serà un nou pas en el creixement. Passem a 56 funcions d'òpera gran, complementades amb l'òpera participativa, formats en concert, amb el petit format... En 18 localitats diferents, amb una acollida molt bona. I això és un creixement en un model que ja era únic a Europa. Introduïm tres produccions noves, d'un total de quatre títols grans, i donem veu a nous talents creatius. Hi ha dos nous directors d'escena, l’Esteve Gorina, a Aida, i el Dani Coma, a Cançons de música de guerra...
Un sabadellenc i un castellarenc!
Talent de quilòmetre zero i talent de... com a molt 8 quilòmetres i mig! I hem calculat que 14 veus sorgeixen de la nostra pròpia escola d'òpera. A més a més donem peu a quatre directors musicals nous, dels quals tres, a més, són directores. Per nosaltres és important, a més a més, que siguin d’una generació més jove. I, per tant, hi ha una part aquí de caminar cap a la qualitat, cap a la innovació i cap a la renovació, que és important i ens fa il·lusió. Tindrem la Jhoanna Sierraalta, una directora veneçolana afincada a Madrid que ha estat alumna de Gustavo Dudamel.
Sabadell és el centre de producció, però en què es beneficia la ciutat?
Bona part de l’equip està arrelat a Sabadell, on generes llocs de treball i un impacte econòmic a través d'empreses proveïdores. El públic de Sabadell surt beneficiat de tenir una temporada d’òpera tan consistent, una fita que només unes poques capitals de comunitat autònoma de la regió tenen a Espanya. I, al final, converteixes Sabadell en un pol d'atracció, perquè, aproximadament el 50% dels espectadors que hi ha a la Faràndula venen de fora. A banda, això genera un efecte multiplicador del panorama creatiu local. Al final, com més a prop estiguis d’un centre creatiu, més oportunitats tens.
La temporada començarà amb alguns embolics d'amor no correspost, alguna rialla...
En aquests temps que tot ens porta cap a la negativitat, cap a les amenaces, pensàvem que necessitem anar cap aquí. L’òpera té tendència a ser dramàtica, a ser tràgica, però volíem també aquest component d'humor, que és fresc, però no deixa de tenir capes de reflexió. I crec que és un bon títol optimista per començar una temporada i per portar-lo a totes les ciutats.
