Tornen les lectures obligatòries a Batxillerat a partir del curs vinent a les assignatures de llengua catalana i castellana. El Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya va anunciar fa uns dies la implementació de la mesura a partir del curs 2027-2028 després de la desfeta de les proves PISA. Fa dos anys, el mateix organisme les va suprimir per "motivar la vocació lectora" i donar autonomia als centres i, ara, l'executiu català fa marxa enrere a la decisió. "Era previsible. No era una bona notícia i celebrem que tornin a fer obligatòria la lectura", exposa Martí Romaní, professor de llengua catalana a l'institut Narcisa Freixas.
El Departament demanarà als instituts que disposin d'un Pla de Lectura de Centre (PLEC), un document que defineix les línies de treball que assegurin un nivell mínim de lectura dels estudiants dels cursos postobligatoris i que, fins ara, era opcional. "Sempre funciona la lectura i celebro la decisió, però em sembla un pedaç que no ataca d'arrel el problema que tenim avui", subratlla Romaní, que defineix la decisió com "una solució molt petita". Altres professionals del sector, en la mateixa línia, assenyalen la necessitat de mantenir les lectures per enriquir l'aprenentatge, "encara que no s'hagi fet de la millor manera". "No s'hauria d'haver tret en cap moment. S'ha volgut innovar a qualsevol preu i no ha sortit bé. Si no els obligues a llegir, no llegeixen", exposa Daniel Gómez, professor de llengua castellana a l'escola Sagrada Família.
En aquest sentit, tots dos asseguren que la manca de lectura ha arribat a altres àmbits de l'educació i subratllen la necessitat de mantenir-les: "Els professors de matemàtiques, per exemple, ens expliquen que els estudiants no entenen l'enunciat, i és una manca evident de comprensió lectora", coincideixen. A part, apunten a una "pèrdua de vocabulari evident" i assenyalen la necessitat de què el sistema educatiu continuï en aquesta direcció: "És una passa important, però n'hi ha moltes a fer i no és només cosa dels professors de llengua", reclama Gómez. Romaní, per la seva banda, reivindica més espais de lectura. "Les biblioteques dels centres estan mortes. La gent no ha perdut l'interès a llegir, sinó que s'ha perdut l'interès amb què la gent llegeixi", denuncia. Amb tot, espera que a poc a poc es torni a recuperar l'hàbit de lectura. "A qualsevol matèria necessiten llegir. Per tant, és cosa de tots promoure la lectura", tanca el docent.
Quines mesures vol implementar Educació?
Des del Departament es vol impulsar diverses mesures per reforçar els aprenentatges bàsics a les escoles i instituts. Entre les principals actuacions, a part de l'obligatorietat de llegir i el nou PLEC, es vol fomentar la lectura en veu alta i establir lectures adequades per a cada nivell entre 5è de primària i 4t d’ESO. A més, Educació aposta per recuperar pràctiques com escriure a mà, prendre apunts, fer esquemes i redaccions, com també utilitzar més llibres, fitxes i dossiers per reforçar els continguts. "No podem deixar que els alumnes de 13 anys deixin de fer resums perquè els faci la intel·ligència artificial", assenyala Esther Niubó, consellera d'Educació.
D'altra banda, en matemàtiques, es vol potenciar el càlcul mental, la lògica i la resolució de problemes, prioritzant que els alumnes entenguin els procediments i sàpiguen explicar com han arribat a una solució. "Reforçar l'escriptura i l'oralitat no és mirar enrere, sinó consolidar els elements que fan possible tots els aprenentatges", assegura Niubó. En conjunt, aquestes mesures busquen reforçar les habilitats de lectura, escriptura, expressió oral i raonament, que Educació considera fonamentals per a l’aprenentatge en un moment en què les pantalles i les xarxes socials són la principal preocupació del sistema educatiu.
