L’educació espanyola, en conjunt, continua perdent terreny en l’informe PISA. Els resultats de l’edició d’enguany mostren una davallada en les tres competències avaluades, amb una situació especialment delicada en comprensió lectora. Catalunya, però, no pot formar part de l'estudi comparatiu oficial de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) per una errada a l'hora de prendre la mostra: la taxa d’exclusió d’alumnat, que arriba al 23,2%, es troba molt per sobre del màxim del 5% establert per l’organització. Tot i quedar exclosa de les comparacions, Catalunya sí que apareix en el document de l’OCDE, però amb l'advertència que les dades només representen l’alumnat que va participar en les proves i no el conjunt de l’alumnat català.
Com queda Catalunya?
La lectura és l’àmbit on més han baixat els resultats espanyols. El 2022, Catalunya va obtenir 462 punts, només per davant de Ceuta (404), Melilla (405) i Andalusia (461). La mitjana espanyola era de 474 punts, molt similar a la de l’OCDE (476) i Europa (475). Quatre anys després, Espanya cau fins als 451 punts, gairebé 25 menys que el 2022 i la xifra més baixa de la història. També baixen les mitjanes de l’OCDE (461), Europa (459 i les comunitats autònomes. Castella i Lleó passa de liderar el rànquing amb 498 punts a situar-se tercera, amb 466, mentre que Astúries encapçala la classificació amb 471 punts, 26 menys que el 2022. Catalunya obté 473 punts, però aquesta dada només correspon a l’alumnat que va fer les proves i, per tant, no es pot comparar amb altres territoris o edicions. La consellera d’Educació, Esther Niubó, ha assegurat que la caiguda és "generalitzada" a tot el món, però ha remarcat la preocupació pel retrocés en la capacitat lectora de l’alumnat.
La davallada no es limita a la comprensió lectora. En matemàtiques, els resultats també empitjoren respecte de les edicions anteriors. El 2022, Espanya havia assolit una mitjana de 477 punts, per sobre dels 473 de l’OCDE. Catalunya havia quedat en 472 punts, mentre que Castella i Lleó havia estat novament la comunitat amb millor puntuació, amb 505 punts. En l’edició d’enguany, Catalunya obtindria 474 punts en matemàtiques, una dada que, per les mateixes raons relacionades amb l’exclusió d’alumnat, no és comparable amb la resta de territoris. Sense Catalunya, Madrid és la comunitat amb una puntuació més elevada, amb 477 punts. Melilla torna a situar-se a la part baixa, amb 395 punts. En el conjunt d’Espanya, la puntuació en matemàtiques cau respecte dels 473 punts de 2022 i també queda per sota dels 486 punts obtinguts el 2015.
L’àmbit científic segueix la mateixa tendència. Les dades corresponents a Catalunya, afectades per l’errada en la mostra, situarien el territori amb la puntuació més elevada de l’Estat. Sense comptabilitzar Catalunya, Madrid encapçala les comunitats amb 495 punts, mentre que Melilla registra la puntuació més baixa, amb 405 punts. La mitjana espanyola en competència científica també disminueix. El 2022 era de 485 punts, mentre que en l’edició de 2025 se situa en 477 punts. Si la comparació es fa amb l’edició de 2015, quan la competència científica també era l’àmbit central de l’informe, la diferència és de 16 punts menys: aquell any Espanya havia obtingut 493 punts.
