FOTOS | Quinze minuts d’espectacle i llums al cel de Sabadell amb el castell de focs

La gespa del Parc de Catalunya es torna a convertir, un any més, en escenari del colofó final de la festa major. Milers de persones busquen un raconet per gaudir d’unes vistes privilegiades als focs artificials. Al parc, des de les alçades o a alguna terrassa de qualsevol punt de Sabadell. Ahir, hi havia qui havia aprofitat per a fer un pícnic i sopar poc abans dels focs. Les cues als establiments de menjar ràpid eren considerables. 

D’altres, preferien viure-ho des de la intimitat de casa. És el cas del Miguel C. i Marta P., un matrimoni que viu a tocar del parc de Catalunya. “Estem a tribuna, les vistes són privilegiades. És com una zona VIP”, bromeja en Miguel.  La ciutat va anar abaixant el volum a mesura que s’acostaven les deu de la nit. Agafades de la mà, la Carla i l’Alba ho vivien com a parella per primer cop: “És un pla romàntic. La pirotècnia té quelcom especial”, asseguraven. A uns, metres, l’Eusebio i  Remedios ja sumen unes 42 edicions veient junts els focs, a diferents escenaris: “És un dels clàssics. El meu pare ja em deia que ho seguia al camp del Mercantil, cap a 1930. Durant els primers anys de Franco, els focs es tiraven des del campanar de Sant Fèlix, de la mà d’aficionats. Nosaltres el veiem al Parc de Catalunya”, recorda. Tot i que el parc no s’havia inaugurat encara, el 1979 ja es van començar a fer molts actes de la Festa Major a aquests terrenys. 

Ara, però, és una activitat més que professionalitzada. Canyelles Pirotècnia Igual, una vegada més, va ser l’encarregada de posar-hi el foc amb un espectacle d’uns 15 minuts. Al llarg de la seqüència, les palmeres —marca de la casa— es van alternar amb formes, canvis de color, cares simpàtiques que es dibuixaven al cel, estels intermitents que simulaven les llàgrimes de Sant Llorenç i la nova ‘medusa’, en una successió de detonacions que va mantenir les mirades clavades al cel. Els més petits, amb els ulls ben oberts–molts d’ells, amb protectors auditius–; els grans, mòbil en mà per a enregistrar cada detall. En total, unes 3.000 unitats de material pirotècnic, que escala a més de 450 kg de pólvora i amb un import de licitació al voltant els 26.000 euros, asseguren fonts municipals.

L’Eix Macià i el Parc de Catalunya concentraven bona part de les mirades, però el castell també es podia seguir des de molts altres punts de Sabadell: des d’un bloc de Campoamor, alguns veïns es reuneixen habitualment per veure els focs. També a Can Rull, seguint el mateix modus operandi. 

Tornada a l’aula i Hotel Cochambre

Quan el cel torna a ser fosc, la traca final anunciava la tornada a la normalitat. Els nens han de marxar al llit, que l’endemà –avui– els espera la tornada a les aules. La gentada al Parc de Catalunya es dissipa.  Bé, hi ha qui encara s’aferra a la festa. Defugint d’anar al llit, la Festa Major encara tenia un as sota la màniga: Hotel Cochambre arrencava motors a l’Eix Macià tocats dos quarts d’onze de la nit, uns vells coneguts de la nostra festa. Hotel Cochambre tornava a l’Eix Macià amb el seu particular còctel de versions, humor i molta gresca, repassant grans èxits de la música espanyola i internacional.