Un investigador biomèdic aficionat a la música que escriu literatura fantàstica i fosca. Marc Catalán publica la seva primera novel·la, Si em desagno, queda’t amb mi fins que em refredi (Cetus).
Què t’atrau del gènere fantàstic?
Ens apropa a la realitat més del que ens n’allunya. Sembla que pugui ser una cosa desconnectada, però els imaginaris fantàstics ens parlen de la realitat des d’un altre prisma. A banda, hi ha l’atractiu d’imaginar nous mons, donar-los coherència i, al final, poder viure una cosa diferent del que és el dia a dia, que ja el coneixem prou bé.
Tres noies protagonitzen la novel·la.
La novel·la passa a un poble fictici que es diu Riba-roja, que es veu assetjat per unes hordes de dimonis. Cada capítol té la veu d’una de les noies, que pateixen una forta desconnexió de la realitat. A mesura que avança, el lector descobreix la seva forma de viure, les circumstàncies personals i els lligams entre elles.
Presenta’m les protagonistes.
Tenim la Berta, la protagonista principal, que se sent molt desconnectada del seu dia a dia i intenta fer vida al poble. Llavors hi ha la Nara, que arriba al poble d’una manera estranya i que no recorda res del seu passat. I tenim la Griselda, la comtessa que viu al castell. La gent del poble creu que és la culpable de tot el que els passa, però ella també lluita la seva pròpia batalla cuidant una persona amb demència.
És una novel·la atrevida.
Juga amb elements fantàstics bastant extrems, però explica una cosa que no és essencialment de la narrativa fantàstica. Vull dir que qui vingui a buscar una història fantàstica d’herois que maten dimonis no ho trobarà.
Per quins sentiments transita el lector?
Molta angoixa al principi, perquè la situació inicial és convulsa. I llavors, prenen importància els vincles i l’empatia.
El fantàstic ja és un gènere minoritari. Suma-hi que és en català...
Cal dir que cada cop més editorials, petites sobretot, s’atreveixen a publicar més autores en català i això crec que és important. I comencem a tenir traduccions en català de qualitat d’obres fantàstiques d’autores estrangeres.
A més, la novel·la està ubicada aquí.
Sí, el lector té la sensació que la novel·la està passant a Catalunya. A més, en la novel·la apareix un drac, un element del nostre folklore molt important, tot i que pensem que només és europeu o oriental.
Per què la novel·la inclou un codi QR?
Ens portarà a uns temes que he compost per la novel·la. Són unes peces, eminentment instrumentals, que amplien una mica aquest univers literari. De fet, la meva editora em va dir: «És que tu has escrit un disc en novel·la». La portada també era molt important per a mi, així com les visuals, que hem cuidat molt per expandir aquest imaginari.
Com ha estat el procés d’escriptura?
Ha durat aproximadament dos anys i mig. El primer any vaig fer l’escaleta, l’estructura de la novel·la, el desenvolupament dels personatges... I després vaig escriure la novel·la en aproximadament set o vuit mesos. Llavors vaig veure que l’editorial, que ja m’interessava especialment perquè el llibre hi podia encaixar molt bé, va fer recepció de manuscrits i vaig enviar el meu. La van seleccionar i, a partir d’aquí, va començar la feina de veritat: amb el meu editor vam polir-la i, òbviament, després han vingut totes les correccions, maquetacions...
Quin espai et deixa la feina per dedicar-te a l’escriptura?
Doncs pràcticament cap, perquè, a més a més, soc pare de dues criatures petites. M’ha funcionat tenir la novel·la tota l’estona al cap i, inclús anant pel carrer, enviar-me notes de veu. El que m’ha funcionat ha estat ser persistent i treure mitja hora o una hora cada dos o tres dies. Ara mateix no em pot funcionar una altra cosa perquè no puc marxar un cap de setmana i no he volgut que el temps d’escriptura impacti amb el meu temps familiar. Per tant, escrivia quan tothom estava dormint o algun migdia.
I això no et xucla?
Sí, sí. A costa d’hores de son i salut mental. Per sort, he tingut un entorn que m’ha acompanyat.
