El Govern català ha promès una inversió directa de 100 milions d'euros per climatitzar 100 centres prioritaris fins al juny del 2028. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ho va anunciar fa uns dies com a mesura per fer front a les altes temperatures a les aules. En total, l'acció mira els 2.530 centres educatius públics de Catalunya i 51 residències, que hauran d'estar adaptades a la nova realitat el 2031. Entre els equipaments prioritaris hi ha cinc instituts de Sabadell: el Miquel Crusafont, l'Escola Industrial, l'institut Vallès, l'institut Les Termes i l'institut Ribot i Serra. La inversió, però, també s'haurà de desplegar a altres centres del Vallès Occidental.
La Generalitat ha posat al capdamunt de la llista l'Escola Egara, l'Institut Terrassa i el Cavall Bernat de Terrassa; l'Escola Lola Anglada de Sant Quirze; l'Institut Ramon Casas i Carbó de Palau-solità i Plegamans; l'Institut Angeleta Ferrer i Sensat de Sant Cugat; i l'Institut Jaume Mimó de Cerdanyola. La decisió ha estat acollida entre la comunitat educativa amb un optimisme moderat, a l'espera del compliment dels treballs. "Estem contents, però hem de ser prudents. Tenim altres inversions del Departament pendents en el centre i per la naturalesa de l'actuació prevista i el volum d'intervencions, sabem que pot ser un procés llarg", sintetitzen fonts de direcció del Ramon Casas i Carbó. En aquest cas, com passa en altres espais seleccionats, el disseny de les instal·lacions fa que les temperatures siguin altes tot el dia. "Sempre hi ha llum del sol i fa molta calor. Vam ser un dels primers que vam rebre ventiladors, un per aula. Però són aparells amb poca capacitat per a un ús intensiu com aquest", diuen.
El desig generalitzat és que s'executin les millores amb les característiques estipulades. "Esperem que no es quedi només en una nova ronda de ventiladors repartits", sostenen les veus. La problemàtica es fa extensible a un gran gruix d'escoles i instituts que pateixen la pujada dels termòmetres cada any. Com és lògic, no tots estan inclosos en aquest document inicial transmès per Educació. Entre els que queden fora d'una actuació urgent hi ha el Marta Mata, de Barberà, on les famílies han reiterat la necessitat de rebaixar el mercuri.
Cofinançament Ajuntaments-Generalitat
Per al desplegament general, a més d'Infracat, es recorrerà als ajuntaments perquè puguin avançar el finançament o demanar-lo a l'Institut Català de Finances (ICF). Des de l'executiu situen el reemborsament definitiu el 2037. El model obliga les administracions locals a reorientar les seves accions en equipaments educatius públics. Més enllà dels municipis amb intervencions prioritàries, en llocs com Santa Perpètua es mostren escèptics. "El cofinançament suposa una tasca afegida per als ajuntaments que abans no teníem. La Generalitat en parla en termes de cofinançament perquè aporta els recursos econòmics, però som els ajuntaments qui assumim bona part de la gestió i qui hem de decidir quines actuacions cal dur a terme a les escoles, sempre subjectes a la validació de la Generalitat", expressa Ana Bajo, regidora d'Educació.
La responsable considera que el sistema fa que no sempre puguin donar resposta a totes les escoles en igualtat de condicions. "La Generalitat determina els recursos que corresponen a cada municipi sense tenir necessàriament en compte els projectes i les necessitats concretes que tenim sobre la taula". Cal autorització per executar unes mesures que no sempre coincideixen. "Per exemple, la climatització de les escoles, que per a nosaltres és una qüestió prioritària, no entra dins d’aquest paquet de cofinançament. Això limita la nostra capacitat d’actuar allà on realment detectem que hi ha una necessitat més urgent", avisa. El debat està obert.
