RICARD MAS

“The industrial suburb of Sabadell”

[Per Ricard Mas, historiador de l’art]

Una inquietud m’assalta a mitjanit. Què en deuen pensar, a Nova York, dels de Sabadell? Com la intriga no em deixa dormir, m’aixeco, engego l’ordinador i entro a l’hemeroteca del New York Times.

Onze referències, no està malament. La majoria, però, parlen de violència i repressió. Vegeu aquesta, del 29 de novembre del 1918: protesta al Congrés dels Diputats, de Madrid, a causa d’una bandera nord-americana cremada per treballadors a Sabadell… “a town in Catalonia, ten miles northwest of Barcelona”. D’on devien d’haver tret una bandera ianqui, els sabadellencs del 1918? Els redactors del Times van trobar Sabadell en un mapa?

La nostra ciutat apareix per primera vegada al New York Times el diumenge 16 de desembre del 1877. Firma el reportatge –des de Terrassa!– un corresponsal anomenat “GAR.”. I detalla un breu viatge al “centre del districte de la manufactura de llana a Catalunya”. Les fàbriques estan concentrades a les dues ribes del Ripoll: 12 s’alimenten amb energia hidràulica i 30 amb vapor.

Explica l’il·lustre visitant que va ensumar tanta llana i va escoltar el tracaleig de tantes màquines que va acabar “amb mal de cap i les fosses nassals profundament ofeses”. Però el pitjor s’ho reserva per al final. Diu que Sabadell representa la riquesa de l’empresa catalana, la indústria i la intel·ligència del segle actual. Que sí. Però que Terrassa té història: les esglésies romàniques de Sant Pere li van robar el cor.

Ni cas. Seguim. El juny del 1906, el NYT informa que els reis Alfonso i Victoria han anat als toros, a Madrid. Feia pocs dies que s’havien casat, i el sabadellenc Mateu Morral els havia obsequiat amb una bomba model “Orsini”, que es va endur per endavant la vida de vint-i-quatre innocents. Aprofiten per detallar que l’assassí, un tal “Morales” –per Morral– era el fill d’un fabricant de Sabadell, educat a Alemanya, on s’havia fet anarquista. I que la policia estava aquí, interrogant amics i coneguts.

El 1909, amb motiu de la Setmana Tràgica, el Times informa que els darrers membres de l’aixecament han estat eliminats… a Sabadell. I l’agost del 1917, sant tornem-hi, l’exèrcit empra artilleria a Sabadell, “on tres guàrdies civils havien estat assassinats i tres ferits, i un gran nombre de vaguistes havien estat assassinats o ferits en el combat”. Per cert, va ser llavors quan el meu besavi, guàrdia civil valencià, es va instal·lar a Sabadell.

El 1933, en plena república, el Times informa que la policia ha detingut a Barcelona els “radicals” que clamaven per la jornada de sis hores. “Pistolers han obligat a acomplir la jornada de sis hores durant un mes en el suburbi proper de Sabadell”.

També informa puntualment de la caiguda de Sabadell en mans de Franco el 39, per bé que no està tractada amb tant de detall com la presa de Saigon. I s’hi expliquen les primeres vagues de la dictadura: treballadors detinguts el 1967, i una pila d’“esquerranosos” de l’Assemblea de Catalunya empresonats el 1974. Es veu que s’havien reunit “in a hall of a convent in the textile town of Sabadell”.

Afirmaria avui, l’improvisat corresponsal que es va ofendre el 1877 amb l’olor de la llana, que Sabadell representa la riquesa i la intel·ligència de Catalunya? Ho dubto. Des del 1992, Sabadell no apareix al New York Times. El darrer esment va ser per explicar que, en el marc dels Jocs Olímpics, en el camp de futbol la nostra insigne ciutat havia de tenir lloc l’intranscendent Egipte-Qatar. Sic transit gloria Arraona.

Comentaris
To Top