[Albert Acín / Marta Ordóñez]
La marca del pneumàtic sobre l’asfalt, la barrera de seguretat abonyegada, un ram de flors seques. Els dies passen i la carretera oblida. La majoria de conductors que passen diàriament per la carretera de Prats de Lluçanès ignoren que és un dels punts amb més sinistralitat de Sabadell. 28 accidents durant l’any 2020, un dels quals va posar fi a la vida d’un motorista.
Tenia 55 anys. El passat 17 de novembre, instants abans d’arribar a una rotonda situada l’alçada del número 509, un cotxe va fregar la seva moto. La víctima va perdre el control i es va colpejar contra la vorera. Els serveis d’emergències, Bombers i SEM, no van poder reanimar-lo. És un dels dos morts per accident de trànsit dins de Sabadell l’any passat. El seu cas no és únic: la majoria d’accidents de motocicleta es produeixen per una envestida, un cop o un fregament d’un cotxe. I els motoristes representen un terç de les víctimes de gravetat.
Durant el 2020 es van produir pràcticament un miler d’accidents (981), un 28,8% menys que l’any anterior. La davallada en la sinistralitat s’explica per les restriccions en la mobilitat del primer estat d’alarma: entre el 16 de març i el 22 de juny es van produir 143 sinistres, un 15% del total de l’any. Per exemplificar-ho, durant la situació excepcional es va produir un accident de mitjana al dia, quan la resta de l’any en van ser més de tres.
A simple vista, els accidents en el nucli urbà poden semblar menors en comparació amb els de carretera. Les dades, però, van en una altra direcció: quatre de cada deu sinistres (41,8%) van deixar ferits. Entre les víctimes, a banda dels motoristes, una part important van ser vianants. Només l’any passat es van produir 91 atropellaments, molts dels quals van tenir conseqüències de gravetat. En el 60% dels casos es va haver de traslladar la víctima al Taulí. La ronda de Zamenhof i la carretera de Barcelona són els punts negres dels atropellaments.
Accidents, on i quan?
Quan es produeixen els accidents i on? Tot i que està força repartit en temps i lloc, a través de les dades de la Policia Municipal se’n poden extreure algunes conclusions: una quarta part dels sinistres (24,8%) es produeixen en hores punta de trànsit –entre les 6 h i les 9 h, i les 17 h i les 20 h–.
No obstant això, la concentració més alta d’accidents es produeix quan cau la nit (entre les 20 h i les 00 h). Només quatre hores aglutinen el 21% dels sinistres.
Pel que fa a la ubicació, el districte 1 (Centre, Covadonga, Hostafrancs, Sol i Padrís, Nostra Llar i l’Eixample) encapçala el rànquing d’accidentalitat amb 269 fets l’any 2020. Així i tot, en relació amb els habitants, la sinistralitat més destacada és al districte 5 (Gràcia, Can Feu, Serra d’en Camaró, Els Merinals i Can Gambús), amb 9 accidents de trànsit per cada 1.000 habitants i al districte 2 (la Creu Alta, Can Puiggener i Togores), amb 5,4 accidents per cada 1.000 residents. Les realitats a cada zona, però, són diferents.
/ LL. F
Preocupació als barris
Mentre que als barris del centre circula un gran volum de vehicles per la densitat de població a la zona i la seva centralitat, els barris del districte 2, a l’ala nord-est de Sabadell, concentren grans vies urbanes com la carretera de Caldes o de Prats de Lluçanès (que connecten Sabadell amb altres municipis i també condensen un gran nombre de vehicles cada dia). Mentre que Evarist Fortuny, president de l’associació de veïns del Centre-Mercat, vincula els accidents a l’estretor de la via i el volum de vehicles –especialment als carrers de Corominas amb carrer de Garcilaso o carrer d’Escola Pia amb Jovellanos–, els veïns del Molí d’en Torrella ho atribueixen a l’excés de velocitat. “Vivim en alerta constant. Els vehicles passen per la carretera de Caldes superant els límits establerts”, explica l’Ismael, membre de l’agrupació Veïnes d’en Torrella. Els residents del barri ja han detectat més de tres accidents des de l’inici del 2021 i s’han mobilitzat per exigir una actuació a les conduccions “temeràries”: “Hi ha conductors que obliden que a pocs metres hi viuen persones”. L’entitat va néixer, entre d’altres, per reclamar la instal·lació d’un semàfor que regulés les altes velocitats.
La síndica municipal de greuges, Eva Abellan, ja ha obert una actuació d’ofici i pretén detectar els carrers on els cotxes circulen per sobre de les voreres. És el cas d’alguns carrers principalment del Centre i de la Creu Alta: “Alguns conductors envaeixen les voreres de carrers estrets i posen en risc els vianants”, explica Abellan, que està fent una diagnosi per emetre una recomanació –com ara increment de sancions o retirada d’espai d’aparcament– a l’Ajuntament.
Menys velocitat, més controls
Les campanyes de sensibilització i l’aplicació d’una política sancionadora han estat les principals eines de les administracions públiques per posar fre a la sinistralitat. Però entitats i experts en seguretat viària ho veuen insuficient: “Això també és una pandèmia i cal frenar els infractors”, assegura el sabadellenc Vicente Sánchez, president de l’Associació de Prevenció d’Accidents de Trànsit (PAT). Darrere de cadascun dels sinistres, hi veu una distracció o imprudència que es podria haver evitat. I diferencia entre accident i sinistre: “Els primers són inevitables. Els segons no”. Si bé celebra que el govern central hagi impulsat un paquet de reformes per modificar el límit de circulació dins les ciutats –30 km/hora en carrers d’un únic carril per sentit i 50 km/hora en carrers amb dos o més–, exigeix mà dura: “Cal tenir la valentia per perseguir les imprudències al volant”. Des de PAT proposen la instal·lació de radars mòbils per enxampar per sorpresa els infractors, campanyes de sensibilització i un enduriment de les sancions econòmiques.
La Unió Internacional per a la Defensa dels Motociclistes, però, mira cap a una altra direcció i assenyala l’administració pública com la principal responsable. “Han de garantir la nostra seguretat”, defensa Juan Carlos Toribio, director de Seguretat Viària de l’entitat. I com erradicar l’accidentalitat? Segons l’expert, el trinomi alcohol, velocitat i drogues “està desfasat” i sosté que hi incideixen altres factors com les infraestructures, entorns urbans i el manteniment del ferm. Vorades, fanals molt propers a les carreteres, tapes de clavegueram metàl·liques, encreuaments sense semàfor o marques vials que dificulten l’adherència dels pneumàtics són algunes de les barreres urbanes que es troben diàriament els motoristes, segons Toribio. “Les vorades i els fanals mal ubicats també maten”.
Vicente Sánchez. President de la PAT
“Tots aquests sinistres es podien haver evitat”
El Rubén era un jove atleta de 16 anys. Un diumenge de l’any 1995 sortia de casa per anar a assajar una obra de teatre. Mentrestant, a la carretera de Sabadell a Rubí (C-1413a), dos motoristes feien una cursa il·legal. Es van passar de frenada al revolt on vivia el Rubén i el van matar. Un, el va colpejar. L’altre, va passar per sobre seu. Tot i que el van portar immediatament a l’hospital Parc Taulí, no s’hi va poder fer res. “Només vam poder donar la còrnia, la resta d’òrgans van quedar inservibles”, recorda el seu pare, Vicente Sánchez. Des d’aleshores, va començar la seva lluita contra la prevenció del que ell no vol anomenar accidents, sinó sinistres. I ara presideix l’Associació Espanyola de Prevenció d’Accidents de Trànsit (PAT), una entitat que va néixer a Sabadell l’any 1968. Darrere de la fredor de les sigles, es troben milers d’històries com la de Vicente Sánchez, que va perdre el seu fill ara fa 26 anys. Una de les prioritats de l’entitat és evitar infraccions al volant i instar les administracions que posin fre a les conduccions temeràries. Segons les dades de PAT, l’any 1995 morien a l’Estat 17,2 persones cada dia. Ara, en són 5 diàries. 150 al mes. “Tots aquests sinistres es podien haver evitat”, diu.
410 accidents amb almenys un ferit
Malgrat que es van produir un total de 981 accidents a Sabadell, poc menys de la meitat van deixar com a mínim un ferit (lleus, greus i morts).
-28,7% respecte al 2019
Les restriccions de mobilitat van fer frenar l’accidentalitat. Es van produir 143 sinistres durant el primer estat d’alarma.
