La pandèmia que ens ha tocat patir ha trastocat els fonaments del sistema de vida actual i ha exagerat les diferències socials. El coronavirus ha posat en evidència la fragilitat de la nostra societat, ha demostrat la feblesa de l’economia i ha tombat el feble equilibri necessari. També ha afectat la convivència. Ens ha fet adonar que el més important no és el més valorat. Els mots solidaritat, generositat i pobresa n’han vençut d’altres com èxit, fortuna o riquesa. En sortirà una societat millor? com opinen alguns, o haurà estat un episodi per exagerar, encara més, la diferència entre classes riques i classes pobres?
Seria utòpic pensar en un canvi radical per donar pas a una societat millor i més justa? Es pensa prou en els altres? Tot seguit hi ha l’exemple que a Sabadell ja va donar el segle XIX Felip Benessat i Bayès, el savi que va fer de la caritat i la bondat el seu mode de viure. Sabadellenc d’adopció, com a farmacèutic químic va ser dels primers que van fer la preparació de cloroform a gran escala. També va idear un sistema per obtenir aigües minerals artificials, imitant les de les fonts naturals.
Químic expert en la preparació tints, va assessorar els tintorers sobre quina utilitat tenia i com s’havia de tractar l’àcid sulfúric, aleshores àcid de Nordhausen. Va obtenir estearina i va muntar una fàbrica d’espelmes i ciris en la qual a més de la part química, també va dur endavant la part mecànica, ideant ell mateix la maquinària i els motlles. Aprofitava les deixalles de la fabricació de teixits de llana i n’extreia carbonat de potassa i gas. La suarda de la llana la convertia en àlcali i la matèria grassa en carburs hídrics per l’enllumenat.
Felip Benessat / CEDIDA
L’any 1851 va instal·lar llum de gas a la seva farmàcia i tres fanals a la Plaça Major. També va construir un petit balneari per atendre tots aquells que no es podien permetre anar-se a guarir a altres llocs. Director de la fàbrica de gas, que va muntar l’any 1852 en unió de l’enginyer Mr. Ridchard i de Francesc Prats, per il·luminar els carrers de Sabadell, va estendre la seva activitat i coneixements a la utilització dels productes de la destil·lació de l’hulla, l’amoníac, les piroleinas del quitrà, l’àcid pícric i la naftalina, construint més tard, sota la seva direcció, les fàbriques de Manlleu i la de Vic.
La seva afició als estudis físics i la seva natural laboriositat el va portar a la construcció de diferents aparells d’hidrodinàmica i de dues màquines elèctriques, a més de la magneto-elèctrica, facilitant l’aplicació del corrent elèctric als facultatius que desitjaven emprar-lo per als seus malalts, arribant a aplicar-lo ell mateix, mogut pels sentiments de caritat, als pobres albergats a la Casa de Beneficència. En totes aquestes iniciatives i activitats en què va prendre part, no va buscar l’oportunitat del negoci, ni de fer diners, ni de fer-se ric. Cosa que hauria aconseguit en qualsevol d’elles.
Tan sols va pretendre aportar el que podia de la seva part per millorar la vida dels altres. D’altra banda, durant l’epidèmia de còlera del 1854, va oferir a l’Ajuntament el subministrament de medicines gratuïtes a tots els pobres de la vila. També va preparar tots els desinfectants necessaris per millorar el servei higiènic i mantenia oberta tota la nit la seva farmàcia. Quan l’any 1860 el Govern li va concedir la Creu de Beneficència, guardó que mai va utilitzar, va dir que no buscava en un guardó humà la recompensa d’una obra de caritat. Aquests eren els seus valors.
Felip Benessat i Bayès va néixer a Sant Julià de Vilatorta el 2 de maig del 1815. De vocació religiosa, de jove va entrar al convent de Sant Domènec de Girona. Les greus conseqüències de la Desamortització de Mendizábal de l’any 1835 el van fer tornar a casa. Aquells disturbis i la mort del seu pare van obligar la família a anar a viure a Vic. Després va estudiar Farmàcia, i en va obtenint la llicenciatura l’any 1841. Va obrir un laboratori a Vic mateix. Després de la mort de la seva mare va venir a Sabadell, on ja havia el seu germà, casat i amb fills, era l’any 1847.
Tot seguit, Felip Benessat es va fer càrrec de la farmàcia que hi havia a la Plaça Major i a partir d’aquí va començar una activa carrera plena d’èxits i d’encerts. També va fer de tutor dels seus nebots, orfes de mare. L’any 1863, considerant que ja havia complert amb els seus deures i pensant que la seva missió s’havia complert, va recuperar la seva vocació religiosa i va entrar al Seminari de Barcelona, on va ser ordenat sacerdot. A partir de llavors es va dedicar de cos i ànima a les labors evangèliques, pensat només en el bé dels altres.
Tal era el seu ideal de consagrar-se al servei dels pobres que, abandonant les comoditats de casa seva, va entrar com un simple capellà a la Casa de Beneficència, on va exercir d’infermer major i de pare espiritual. La vocació religiosa la tenia de ben petit. Va morir el maig del 1878 als 63 anys. L’any 1886, l’Ajuntament de Sabadell va donar el seu nom a un dels carrers del nou plànol de la ciutat.
