Oci i cultura

“Calen vacunes per a tots els virus, no només de la Covid”

Ahir va ser un dia molt especial per a Héctor Lozano (Sabadell, 1974). Movistar + emetia els dos darrers capítols de Merlí. Sapere Aude.

Es tanca el món ‘Merlí’, que va arrencar el 2015. Emocionat? Trist? Estic content del global de les dues sèries. Però ho dono com una etapa tancada, definitivament. De fet, la gravació va ser a l’agost de l’any passat. Ja han passat mesos. Estic bastant fora d’aquest món. De fet, ara tinc dos projectes totalment diferents. 

Igual que molts nens han crescut amb ‘Harry Potter’, d’altres s’han fet adults amb ‘Merlí’? Sí, en part ha estat generacional. Però crec que ha envellit molt bé. La comences ara i no queda desfasada en el temps, ni per temàtica ni per l’estètica de la imatge. Ara l’estan veient amics meus amb els seus fills de 12 anys i no hi ha diferència.

Quina t’agradaria que fos la gran aportació entre els adolescents? La visibilitat del tema homosexual. He fet la sèrie que m’hauria agradat veure a mi, quan era adolescent. De tant en tant hi havia una pel·lícula que tractava el tema LGTBI i tots anàvem al cinema a mirar-la. Eren els anys noranta. Però vaja, un personatge gai? Devia ser secundari. I se’n fotien una mica, el ridiculitzaven. 

Lozano / DS

‘Al salir de clase’, ‘Compañeros’… Quins eren els teus referents? El club de los poetas muertos! Sempre ho dic! Un professor que arriba i ho revoluciona tot. Compañeros seria el referent de l’audiovisual espanyol, perquè després Física o Química és molt frívola, pel to que empra. 

Ara que ha acabat, ens pots dir en qui et vas inspirar? En ningú en concret. Però sí que vaig tenir profes que sabien connectar amb els alumnes. I quan penso en amics i amigues de l’època, doncs els agafo algun tret en concret. Però no m’he basat en cap persona sencera.

Barcelona sembla quasi un personatge més, a Sapere Aude. He volgut lluir Barcelona. Guapa i lletja, a la vegada. A Merlí hi sortia menys, la ciutat. Però vaja, va ser una qüestió de diners. Ara ha vingut Movistar + i hi havia més pressupost econòmic.  Mostrar el barri Gòtic, la platja (estigui bruta o no)… Tenim racons molt xulos i altres que no tant.

Igual que ara es parla d’una vida “a la madrilenya”, hi ha una manera de viure “a la barcelonina”? Barcelona surt molt a la sèrie i intento fer-la divertida. Perquè Barcelona és avorrida, fosca i un pèl sòrdida. Som bastant avorrits. Fixa’t: a l’hivern, a les 19 h o les 20 h ja estem tots tancats a casa. A Madrid, en canvi, tothom està al carrer. A les 22 h encara estan fent una cervesa, parlen entre grups, et presenten a no sé qui… Tenen una vida més social. Deu ser cosa del caràcter català.  

He de dir que les festes de la meva facultat eren més cutres. Cal ser realista en tot? No estem fent un documental, sinó ficció. Si recreo l’escena de la festa universiàaria com eren les festes de facultat, no tindria tanta gràcia. És com les classes de Filosofia: Realment, són un pal, són molt denses. Vaja, si les recrees talment, la gent canviaria de canal!

Per què ens estranya que, en ple segle XXI, parlar de VIH sigui innovador? El que ha estat innovador, crec, és que sigui el protagonista el que té el virus. El VIH ha estat el gran oblidat en el món de la ficció. No acostuma a sortir. I dic jo: per què no ensenyar-ho? El que estigmatitza és no parlar de les coses. En el primer capítol et quedes en xoc, però la forma d’enfrontar-ho del Pol és diferent a partir del segon capítol. Hi ha una evolució clara. Al final ja no el veus com un malalt. 

Escena a la platja de la Barceloneta / DS

Parles d’un virus en temps d’un altre virus. Els maricons no interessem. Ja als anys vuitanta n’hi deien el càncer gai. I ara amb el coronavirus, la investigació va superràpida. Ens deuen una disculpa. No sé qui. Però tants anys després encara no hi ha una cura? Si la Sida hagués afectat nens, ja la tindríem. S’hi haurien bolcat, a trobar-la. Haurien tancat la NASA per invertir els diners en recerca. Però no. I mira, ara s’ha demostrat que quan es vol, es combat en l’àmbit mundial. Posem-nos a investigar vacunes per a tots els virus, no només de la Covid.

Crec que l’escena en la que Pol surt a córrer per sentir-se més sa, els dies després de la prova de l’VIH, ressonarà a molt gent. És que una prova que genera molta ansietat. Realment, no és la forma d’adonar-te de ser portador de l’VIH, l’escena de la farmàcia. Vaig tenir l’assessorament de CheckPoint Barcelona, al carrer Compte Borrell. I és el lloc on has d’estar si t’han de donar un resultat positiu d’VIH. Realment parlen el teu idioma. I és necessari, perquè fins i tot a la sanitat pública diuen barbaritats. Amics meus els hi han dit que a veure què havia fet aquella nit, culpabilitzant-lo d’haver fet positiu. És homofòbia.

Has preferit obviar la Covid-19, tot i que ja havia esclatat quan vau gravar a l’agost de  2020. És que si introdueixes el tema coronavirus, et canvia el que estàs fent. Seria una interferència. I ara la gent no vol veure temes així. Per no dir que a Merlí, un virus damunt d’un altre… No prefereixo fer una serie una mica atemporal. 

Comentaris
To Top