[Per Jordi Serrano, historiador i rector de la UPEC]
El dijous el Diari de Sabadell publicava, com és habitual a la tercera pàgina, les opinions de tres sabadellencs sobre la victòria d’Isabel Díaz Ayuso (IDA) a Madrid. Un diu que per la gent jove a Madrid “s’ha gestionat molt bé la pandèmia, perquè els bars estaven oberts i es podia anar a sopar a la nit”. Una altra persona diu que si haguéssim fet a Catalunya el mateix que ha fet a Madrid l’Ayuso, “hauríem estat millor a nivell psicològic, perquè hauríem tingut més llibertat” tot i que afegeix: “Hauria estat pitjor per als malalts”. Un tercer diu: “Hi ha gent que les passa molt magres”. Més enllà de les persones que han fet aquestes declaracions, crec que són molt representatives del que pensa força gent.
D’entrada, aquests dies a les tertúlies i les columnes d’opinió la major part de les persones se sumen a cavall guanyador amb la idea que si ha guanyat és que ha fet millor les coses que l’adversari. No necessàriament. A vegades guanyen els dolents. Antonio Gramsci, en veure l’ascens del feixisme, deia: “El verdadero granuja es superior al honesto; en efecto el granuja puede también ser “honesto” (o sea puede hacerse en honesto), mientras que el honesto no hace granujerías en ningún caso y precisamente por eso es honesto”.
Bé, comparem què ha passat a la Comunitat de Madrid i a Catalunya. Cal dir d’entrada que són dues poblacions similars que vivim bàsicament en una gran ciutat metropolitana. No estic comparant Catalunya amb Sibèria. Pero anem als números. Segons les dades del registre civil encara provisionals –podrien ser encara més elevades quan tinguin comptabilitzades el 100% de defuncions–, ens diuen que a Espanya el 2020 hi va haver uns 68.000 morts més que el 2019.
L’any 2020 a Madrid amb 6,6 milions d’habitants, hi va haver 17.113 morts més; i a Catalunya, amb 7,5 milions d’habitants, 15.359 més. Fent una simple regla de tres, si a Madrid haguessin pres les mesures que s’han pres a Catalunya, s’haurien estalviat 3.598 morts. Si hi sumem els quatre mesos del 2021 dels quals encara no he trobat dades (també he fet una regla de tres), en serien 899 més. És a dir, a Madrid s’haurien estalviat 4.497 morts. Aquesta és la gestió d’Isabel Díaz Ayuso, que ha arrasat electoralment a Madrid.
A Catalunya, tot i les evidents mancances, encara ho hem fet força bé. Defensar el que ha fet Díaz Ayuso és immoral. És bo que hom tingui al cap que els esforços que fem serveixen per a alguna cosa i aquesta és una dada brutal: 4.497.
