ESPORTS

Les curioses connexions Oviedo-Sabadell en l'estrena del Nuevo Tartiere

Fernando Muñoz i Omar Sánchez (a sota, segon i tercer per l'esquerre) en un onze arlequinat / CEDIDA (Rebote)

Aquest diumenge (16 hores) el Centre d'Esports s'estrena en el Nuevo Carlos Tartiere. Serà el tercer escenari que visita per primera vegada després del RCDE Stadium de l'Espanyol (1-0) i el Fernando Torres de Fuenlabrada (2-2). De totes maneres, Oviedo i Sabadell han lliurat moltes batalles, sobretot a Segona Divisió A, a l'antic Tartiere, molt identificat amb una gespa convertida en fang. I també trobem força connexions entre ambdós clubs a través de jugadors que han vestit les dues samarretes.

Des de l'època d'Alfonso Alarcón, qui després de destacar en l'amateur arlequinat, va viure dues bones campanyes al Nàstic abans de fitxar per l'Oviedo, on va jugar fins i tot a Primera Divisió. També ho va fer a la màxima categoria un jove Francesc Vall-llobera, peça vital en l'equip asturià durant algunes temporades. El sabadellenc Fernando Muñoz, sempre recordat pel seu famós gol de l'ascens a Segona A contra l'Olímpic de Xàtiva, va arribar a Oviedo després de quatre temporades al Deportivo de la Corunya. "Tinc un bon record perquè allà vaig aconseguir el meu únic títol estatal, la Copa de la Lliga -eliminant al Sabadell a semifinals-, i els jugadors d'aquella època encara mantenim contacte a través de WhatsApp. Recordo els Berto, Julià, Thompson, Garcia Barrero. Vam fer una bona colla".

Muñoz, però, també té un gran record d'arlequinat al feu asturià, en el seu debut a la categoria de plata com a professional, en la temporada 1977/78. "Vam fer una primera volta espectacular i al vell Tartiere vam guanyar per 0-3. Gairebé no vam passar del mig del camp en els primers minuts, però a partir del 0-1 va ser un festival. Jo vaig marcar un dels gols". Vizcaíno i Lino van completar la victòria.

L'argentí Omar Sánchez, establert des de fa molts anys a la nostra ciutat, va arribar al futbol espanyol de la mà del Sabadell. Va fer 15 gols i amb aquesta targeta de presentació el va fitxar l'Oviedo, on va estar tres anys. Allà va coincidir també amb l'exjugador i entrenador arlequinat José Luis Romero. "És una plaça molt atractiva per jugar, amb una afició fidel que sempre omplia el camp. També era molt exigent. Hi vaig aprendre moltíssim i encara mantinc vincles. De fet, la meva germana viu a Astúries", explica. Omar va tenir una segona etapa com a jugador arlequinat i també va exercir uns anys d'entrenador i coordinador del Futbol base.

Peculiar Hicks

El paraguià Ramón Ángel Hicks és un jugador que ha defensat les dues samarretes, un cas més peculiar. Va ser una de les grans incorporacions del Sabadell en el seu retorn a Primera Divisió, la temporada 86/87, juntament amb el seu compatriota Buenaventura Ferreira. Va mostrar detalls de la seva gran qualitat, però també es va mostrar com un futbolista rebel al camp i a fora, capaç de fer dures manifestacions posant en dubte el nivell de la plantilla o aconsellant gairebé l'acomiadament de l'entrenador, Pedro Mari Uribarri. Un tipus polifacètic, que va accedir a vestir-se de rei de l'Orient juntament amb els altres dos estrangers del Sabadell, Ferreira i el 'Nego' Giménez, o cantar al costat de Joan Manel Serrat en un programa a TV3.

La pilota i la guitarra anaven junts amb Hicks, qui ara lluita contra la Covid-19 al seu país. Li han instal·lat un box improvisat a casa seva, amb oxigen, per combatre la temuda pneumònia bilateral. "El tractament va bé. Estic agraït al Sabadell per donar-me l'oportunitat de jugar a Europa i l'Oviedo estarà sempre al meu cor", va manifestar al Diari de Sabadell. L'afició carbayona el va batejar com el Chapacú després de signar unes temporades fantàstiques en el conjunt blau. En l'actual Real Oviedo, per cert, també hi juga un exarlequinat: el central Carlos Hernández.

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top