EL PERSONATGE

Ramiro Fernández: Les pinzellades són el motor de la seva motivació

Retrat de l'artista sabadellenc, Ramiro Fernández/ VICTÒRIA ROVIRA

Les golfes de casa seva són el seu estudi, un espai lluminós en què trobem els seus pinzells i quadres. El motor que fa viure Ramiro Fernández són les pinzellades sobre qualsevol tela, d’un quadre o d’una escultura. La seva motivació és pintar el dia a dia. “Quan un quadre està fet, ja penses a fer el següent, una espurna que és viva, aquí neix la motivació”, així és com defineix la pintura l’artista sabadellenc. Des que era un infant, Fernández s’ha dedicat a la pintura, tot i que quan preguntem pels inicis, apunta que no els recorda.

A primer cop d’ull pot semblar una paradoxa, ja que de forma contundent reivindica que per ell “els inicis a la pintura no han existit mai”. Exposa que el seu sentiment cap a l’art és vocacional i no existeix un punt d’inflexió on es llegeixi “aquí comença la meva vida com a pintor”. L’art va anar prenent cada cop més importància en la seva vida fins avui, que s’ha convertit en el seu modus vivendi.

Quadres acabats penjats al taller del pintor sabadellenc Ramiro Fernández / VICTÒRIA ROVIRA

De fet, fins als anys vuitanta, quan el Ramiro va exposar per primera vegada els seus quadres a l’Acadèmia de Belles Arts, explica que ha anat fent diverses exposicions a la ciutat, com per exemple l’exposició Singulars Propis al Museu d’Art de Sabadell. Paral·lelament, exposa a importants galeries de Barcelona, ara com ara a l’A34. Posteriorment fa el salt fins a Madrid, i a poc a poc, travessa més fronteres fins a acabar relacionant-se amb Londres, on des d’aleshores realitza exposicions.

Actualment, té un espai dins de casa seva que és l’estudi, ple de pinzells, escultures i quadres acabats i inacabats. És curiós que en un apartat del seu taller tingui el que ell anomena “quadres congelats”, explica que no sempre és el moment adequat per pintar un quadre, ja que abans has de connectar-hi. Té un espai ple de teles penjades, que esperen ser recuperades pel pintor. En aquest sentit, per donar el quadre per vàlid el firma, per això els congelats no estan firmats.

“La firma és l’últim toc que es fa a la tela”, manifesta. La pintura de Fernández no és realista, treballa amb figures poètiques. El pintor manifesta que és comparable amb la poesia, tot i que la principal diferència és que la pintura no es pot explicar amb paraules, sinó que una mateixa persona la de veure i sentir per interpretar-la.

El Ramiro Fernández mostrant la quantitat de pinzells que utilitza / VICTÒRIA ROVIRA

El Ramiro Fernández mostrant la quantitat de pinzells que utilitza / VICTÒRIA ROVIRA

La mateixa escultura de diferents materials per l'artisa sabadellenc /VICTÒRIA ROVIRA

La mateixa escultura realitzada amb diferents materials per l’artisa sabadellenc /VICTÒRIA ROVIRA

Comentaris
To Top