Oci i cultura

De l’erotisme de Vilapuig al crani d’un os-gos: descobertes per al Dia dels Museus

Reproducció completa de com seria un os-gos / DS

La cita es repeteix cada 18 de maig cada 10 anys, amb l’excepció del 2020 (suspesa per la Covid). Els equipaments ofereixen avui una jornada de portes obertes, de manera que la ciutadania podrà visitar fins a cinc museus per zero euros. 

Malgrat que pugui sembla que un dimarts no és el dia més habitual per fer turisme cultural, realment la jornada està plena de possibilitats. Una d’elles és la visita guiada al Vapor Buxeda Vell, que actualment acull un incipient projecte del Museu de la Indústria Tèxtil Llanera. Tanmateix, només obre al públic en ocasions especials (és el cas de la Festa Major o dies com avui), així que és un suggeriment interessant. Les visites són a les 10 h i les 11.30 h. 

A la tarda, el Museu d’Art organitza un taller familiar (17.30h), mentre que l’Espai Natura de la Fundació Caixa Sabadell ofereix una visita guiada (18 h) i un taller per aprendre a fer llums d’oli (18.45 h).

A més, el Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont té la doble exposició guiada a la mostra permanent i a la temporal. 

Vilapuig al Museu d’Art

A banda de l’activitat organitzada, cada equipament ha destacat una joia de la seva col·lecció, tot conformant una Ruta de les Joies. El Museu d’Art de Sabadell presenta Estudis sobre erotisme: Le bain de Diane, del sabadellenc Oriol Vilapuig (1964). “Aquesta obra es manifesta no tant com una reivindicació erudita de la figura de Pierre Klossowski, sinó com a reacció al sotrac que la lectura i la visió del seu treball em produeixen”, ha explicat Vilapuig.

El Museu d’Història de Sabadell, per la seva banda, ha optat per la mostra Pere Muixí, terrisser. 

El museu mostra, així, les peces d’argila cuita i de guix recuperades fa pocs mesos, fortuïtament, durant l’excavació arqueològica d’un forn terrisser (del segle XVIII), al carrer de la Salut del Centre de Sabadell. 

Pel que fa al Museu de Paleontologia, la seva joia és un crani d’Amphicyon dels Casots. Són restes trobades a un jaciment arqueològic de Subirats (Alt Penedès), que datarien de fa 16 milions d’anys. Popularment se’ls anomena ossos-gos, tot i que estaven més emparentats amb els gossos que amb els ossos, expliquen des de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. “Aquest animal pesava uns 150 kg i com que no era gaire àgil, devia ocultar-se al sotabosc per sorprendre i abatre animals relativament grans”, afegeixen des de la institució.

Fundació 1859 

Pel que fa als equipaments de la Fundació 1859 Caixa Sabadell, el Museu de la vida al camp destaca uns estris d’il·luminació a pagès, tals com les teies, els llums d’oli, les espelmes, els quinqués, els llums de carbur…

Finalment, l’Espai Cultura mostra el disc de Newton, un dispositiu que permet demostrar que la llum blanca està formada pels set colors de l’arc de Sant Martí.

Comentaris
To Top