És evident que els mesos de restriccions ens han generat estrès i angoixa. També hem patit la sensació de manca de llibertat. I per això molts ciutadans senten ara una necessitat de descomprimir. D’un cert esclat. Alguns sociòlegs, fins i tot, apunten que els pròxims temps recordaran al que es va anomenar ‘els bojos anys vint’ del segle XX. Tanmateix, vivim dies d’esclat en què sembla que la descompressió impliqui cremar contenidors intencionadament.
Les 52 unitats incendiades a Sabadell en els darrers dos caps de setmana són una absurditat que no es pot revestir de cap senyal de rebel·lia contra la pandèmia. Els 50.000 euros que costarà la seva substitució farien molt bé en les partides econòmiques destinades a pal·liar les conseqüències de la Covid-19.
La freqüència amb què els piròmans cremen contenidors és tal que l’Ajuntament estudia col·locar un dispositiu a cada contenidor per tal que dispari una alarma quan detecti fum. Aquells que han patit la crisi necessiten alternatives. Però l’estrès contingut no pot esclatar d’una forma tan banal i estúpida. Ni intentar camuflar-se dins del magma del malestar ciutadà.
