ESPORTS

Joan Carles Riba: “Vull que el soci sigui el centre de tot, que vingui a gaudir”

Joan Carles, a les instal·lacions del Cercle Sabadellès 1856 / V. ROVIRA

Què pot aportar Joan Carles Riba i l’equip de Tots junts som Cercle al Cercle? Molt interès, sentit comú i entusiasme. Crec molt amb l’evolució de les coses i una evolució implica canvis per buscar l’eficiència. No venim a canviar-ho tot ni a acomiadar ningú. Vull alinear el club cap a uns objectius un pèl més ambiciosos, perquè d’aquí a quatre anys sigui més potent del que és avui. Vull que el soci sigui el centre de tot, que vingui a gaudir. I que no s’ocupi de parlar de la gestió, que ho deixi en mans dels professionals que executen. Entenc el club sota dos conceptes de gestió: un club que s’ha de gestionar amb criteris d’empresa, perquè hi ha una responsabilitat econòmica d’empresa, però amb cor de club.

La Covid-19 marcarà aquest mandat. I aquest hàndicap pot limitar l’execució de projectes. En què es compromet? Ampliarem la terrassa del racó del soci, que passarà a dir-se el racó social, sense distinció de sexe ni gènere. Hem de dinamitzar aquest espai perquè la gent vingui i estigui a gust i per això s’ha de donar el servei que no dóna. No pot ser que el racó tanqui a les 10 ni que per ‘picar’ només puguis escollir cacauets o olives. Ho solucionarem. Tanmateix, volem fer una pista de tenis i dues pistes de pàdel de nova construcció. Heretem una situació econòmica justeta, però controlada, que ens obligarà a passar dos anys de trànsit abans no puguem endeutar-nos amb projectes més ambiciosos. El club abans de la pandèmia estava amb una tendència poc activa, poc dinàmica. I ara entenem que hem de sortir de la rutina. És cert que aquest últim any i mig amb la Covid-19 no ha ajudat a sortir-ne, és com si estigués en ‘standby‘. I en aquests moments la gent té ganes de fer coses i penso que no estan prou activades. Aquest club té una àrea de millora clara que és la captació de noves fonts. Si mires les pistes 1 i 2 no s’hi veu gaire publicitat. Hem de treballar molt bé, a través de les àrees de màrqueting i comercial i dissenyar un pla estratègic per tenir altres fonts d’ingressos.

El club té una fuga de socis a la franja dels 20 fins als 30. Quin pla hi ha per incentivar aquest públic? La joventut marxa per diverses raons: econòmiques, feina, projectes de vida… Hem previst una vocalia de joventut, per tractar aquests i altres temes relacionats amb el jovent. Muntarem un chill-out a la piscina perquè tinguin el seu espai i puguin estar tranquils. S’han de revisar totes les quotes. La meva idea és revisar el planteig, la tipologia de soci que tenim. Si fos valent, que no ho seré suficient, faria una quota única perquè tothom pagués el mateix. Penso ordenar aquest tema, però amb prudència i amb una comissió explicant-ho bé.

El cost econòmic de les activitats dirigides han generat controvèrsia entre la massa social. Quina solució té al cap? Han estat mal enfocades des del seu origen. Penso que el format s’ha de canviar. Quan fem l’estudi del sistema de quotes hem de buscar la manera de ser sostenibles. Si hi ha un cost addicional, no ha de repercutir a la resta de socis.

I per solucionar el tema del restaurant, que tanca els diumenges? Ens comprometem a asseure’ns i parlar. Ens agradaria recuperar el diumenge. Aquesta junta, i en el cas que el soci ens faci confiança, no farem cap contracte que hipotequi el futur del club. No farem coses a més de cinc anys vista. Amb el tema del restaurant estem lligats. És un gran restaurant, on es menja molt bé, però no dóna el servei que el club hauria de tenir.

El futbol, com un dels pilars del Cercle, té una limitació que és la inexistència d’un camp de futbol 11. Les darreres juntes n’havien parlat sobre la possibilitat de construir-ne un. Ho veu viable? Jo no em comprometo a construir-lo. Però sí que em comprometo a fer un estudi de què podria costar i plantejar-ho als pares mitjançant una comissió. Al club li ha de costar pocs diners i el cost de fer un camp de futbol és molt elevat.

Com li agradaria deixar el club d’aquí a quatre anys? El meu somni és ajuntar els dos edificis, però no crec que hi arribi jo. Espero que el club no estigui tensat i que les coses vagin fluint sense que s’adonin que hi ha una junta, una gestió. Vull deixar el club millor del que l’he trobat i que el que vingui el deixi millor.

Quin missatge donaria al soci perquè li fes confiança? Hi posaré molt interès, entusiasme i sentit comú. Tanmateix, gent capacitada i vetllaré per l’interès global del club. Sóc una persona que visc el club moltes hores i m’han de votar perquè creuen que puc fer una bona gestió. Sóc conscient que no podré satisfer a tothom, però vull que el soci vingui a gaudir.

Comentaris
To Top