CARLES FITÉ

Hem baixat. Però tornarem

[Carles Fité, periodista]

El Sabadell ha baixat de categoria. Marxa del futbol professional. Ha estat una temporada atípica, en la que els socis i aficionats no hem pogut veure cap partit a la Nova Creu Alta, no hem pogut ajudar a l’equip i fer-los sentir el nostre alè i també la nostra exigència. Que tampoc era gaire, simplement que lluitessin fins a l’últim moment per la permanència. I així ho van fer. Però no ha pogut ser.

Hi ha un fet molt sintomàtic. Tres dels quatre equips que van pujar la passada temporada, han baixat aquesta. Només s’ha salvat el Cartagena, i després de fitxar un munt de jugadors al mercat d’hivern que ja veurem si els podran pagar. Això demostra que l’adaptació a la categoria pels recent ascendits ha estat molt més complicada de l’habitual. Els ha perjudicat el fet de no tenir el contacte directe amb l’afició o de no tenir gairebé temps per confeccionar les plantilles, ja que els play off van acabar a finals de juliol.

I el factor econòmic clar. Al pujar, la massa salarial és molt limitada i a més has coincidit en un any on a la Segona Divisió hi ha hagut clubs que, més enllà de si els hi ha sortit bé o no al final, han tingut pressupostos gairebé de Primera, com l’Espanyol, el Mallorca, l’Almería o el Rayo, per citar-ne només alguns.

Però més enllà de tots aquests elements condicionadors, alguna cosa no deus haver fet bé també. És a dir, allò que se’n diria fer autocrítica. Els jugadors han donat tot el que tenien. No crec que hagi sigut problema d’actitut en cap cas. El que no ho ha fet bé, és que no en sabia més. El cos tècnic crec que ha estat per sobre de les seves possibilitats. Amb un altre entrenador haguéssim baixat molt abans. Han fet que aquest equip, amb una qualitat de plantilla més aviat justeta, hagi competit tota la temporada. Cap equip ens ha golejat, ens ha ballat o ens ha pintat la cara. Hem competit sempre. Però errades individuals en defensa o ocasions claríssimes fallades, ens han condemnat.

Seguim buscant. La secretaria tècnica. O el director esportiu. En aquest cas és el mateix perquè el club ho va posar tot en mans d’una sola persona que tot sol ha hagut de confeccionar la plantilla i amb un pressupost limitat. I amb poc temps. Va aconseguir algun fitxatge motivant a l’ultim moment però es va equivocar amb moltes apostes joves que no han rendit com s’esperava. Pot passar, apostes que no funcionen. El que costa més d’entendre és que quan tens una segona oportunitat, en el mercat d’hivern, la cosa enlloc d’anar a millor, vagi a pitjor. Horrorosa gestió i lamentable únic fitxatge del davanter. Haurà après dels errors? Se li ha de mantenir la confiança? Pregunta que s’han de fer els propietaris del club i resoldre-la ben aviat.

Arribem a ells precisament. Res se’ls pot retreure durant la temporada. Han confiat totalment en el projecte, han mostrat el seu suport al cos tècnic i hi han cregut fins al final. Impecable. Per això costa d’entendre aquesta roda de premsa del president immediatament després del descens, carregada de retrets. No era el lloc ni el moment. Si ell és el propietari és perquè ningú de la ciutat hi ha volgut posar diners abans. No els posarà ara. I l’Ajuntament potser podria fer més. Sí, amb el Sabadell, amb la restauració, amb la Colla Vella de Sant Antoni Abat o amb els de la Sèpia Verda. Però els problemes de la plantilla no són culpa de la Marta Farrés.

Hem baixat. I tornarem. Perquè històricament sempre ens hem refet. A Primera, a Segona o a Tercera. Som del Sabadell. Peti qui peti.

Comentaris
To Top