Els seixanta segons que dura un vídeo a Tik Tok poden acabar d’endinsar-te en un malson. L’algoritme que vertebra la xarxa social descobreix quin tipus de publicacions interessen a l’usuari i n’hi ofereix més i més de la mateixa temàtica. S’hi va trobar Clara Ruiz, una noia de 16 anys que rep tractament a la Unitat de Salut Mental del Taulí per superar un trastorn de la conducta alimentària.
Per cada vídeo de com aprimar-se, la plataforma n’hi ensenyava uns quants més de relacionats. Primer eren de com perdre pes ràpidament, a través de dietes i exercici. Però amb l’avenç del trastorn de la conducta alimentària, agreujat per les xarxes socials, va trobar espais a Tik Tok més enllà de la primera capa, on algunes publicacions ofereixen consells perquè els pares no t’enganxin saltant-te àpats o trucs per provocar-se el vòmit. “M’ensenyaven conductes dolentes i molt perilloses”.
Al Taulí, els trastorns de la conducta alimentària, com l’anorèxia, s’han disparat un 21,6% després de la quarantena entre joves. Un període en què l’exposició dels adolescents a les xarxes socials va ser continuada. L’educador digital Gerard Vilanova adverteix: “Molts joves han trobat orientacions i comprensió en pàgines que fan apologia de l’anorèxia i la bulímia impunement. Sense control de consum, ni alternatives, models de conducta com aquests fan forat i perjudiquen els menors, en casos extrems fins a destruir-los la vida”.
“Cossos ideals, molts filtres i dietes”
El coordinador de Serveis de Salut Mental Infantojuvenil del Taulí, Joaquim Puntí, defensa que l’apologia de conductes com l’anorèxia s’ha de perseguir legislativament: “Hi ha missatges que són un problema per a la salut pública”. Després de múltiples denúncies per contingut relacionat amb l’anorèxia a Tik Tok, la plataforma va comunicar que eliminaria aquest tipus de publicacions. Però esborrar-ne tot el rastre és impossible, tal com demostra el cas de la Clara i tants altres.
La presidenta de l’Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya, Anna Plans, també és partidària de legislar per evitar l’accés a continguts que promoguin conductes perilloses i defensa pujar l’edat legal per entrar a Tik Tok, actualment als 13 anys. L’adolescent amb un alt sentit autocrític, influenciable, és el perfil més sensible a ser afectat per aquestes publicacions, segons Puntí.
Sobre les xarxes socials, Plans alerta que el contingut altament sexualitzat dels influencers, que acostumen a ser “noies amb cossos ideals i molts filtres que ensenyen dietes”, pot modificar els hàbits de consum dels menors. “Tenim neurones mirall, el cervell és plàstic i l’exposició continuada de cert contingut fa que s’acabin copiant comportaments i l’usuari s’autocosifiqui”, exposa l’experta, formada en neurociència, filosofia i ciències polítiques. No només anorèxia, segons quin contingut pot conduir a generar ansietat i depressions, segons ella: “Voler abastar la perfecció corporal genera una gran frustració”.
Més educació, altres refents
La pedagoga Anna Forés demana atacar el problema desenvolupant el sentit crític de la població, per tal que rebutgi automàticament certs continguts. Vilanova hi coincideix: “A internet, els tòxics circulen lliurement. Una preventiva tasca d’educació en el món digital, tant des de l’escola com des de la família, és l’única solució possible, a més del control i de la supervisió adulta”.
A banda d’endurir la legislació, Plans està d’acord en l’educació com a factor clau de prevenció. I així ho afirma, també, el coordinador de Serveis de Salut Mental Infantojuvenil del Taulí: “Cal treure la idea d’associar el físic a l’èxit. S’ha d’incorporar de forma transversal al currículum escolar que hi ha molts tipus de cossos, des de molt abans de l’adolescència”.
No necessàriament els influencers han de ser “cossos ideals, amb filtres i dietes”. Forés ressalta que és important crear contingut alternatiu a les xarxes: “Ja s’està fent, però es necessiten més referents que facin pedagogia”.
