[Joan Marcet, professor de Dret Constitucional]
Dos anys és el temps que s’ha marcat el govern de Pere Aragonès, un govern clarament més polític que tècnic. Dos anys per fer front a la sortida de la pandèmia, per iniciar la recuperació econòmica i social de Catalunya i, de manera especial, per valorar l’estat del diàleg i negociació amb el govern espanyol sobre la superació del conflicte generat pel procés independentista. Dos anys després dels quals s’ha compromès a sotmetre’s a una moció de confiança. Són els dos anys de gràcia que li han concedit a ERC els seus socis de JxC i la CUP. No deixa de ser sorprenent que després de la mala experiència de posar terminis temporals peremptoris (recordem els “18 mesos per assolir la independència”), Esquerra hagi repetit l’equivocació d’encotillar el nou govern en un termini tan breu. Dos anys per a una feina ingent de recuperació i de reconciliació interna i externa sembla un termini insuficient.
Dos anys, o poc més, li resten a Pedro Sánchez i al govern d’Espanya per concloure la legislatura. Dos anys per empènyer la sortida de la crisi econòmica i social provocada també per la pandèmia, tot aprofitant els fons europeus. Dos anys per començar a trobar una sortida al conflicte plantejat des de Catalunya a través d’una Taula de Diàleg entre els governs espanyol i català, i que té en la concessió d’indults als presos i preses un punt d’arrencada adequat, en opinió d’una bona majoria de la ciutadania de Catalunya.
Per molt que només un quart dels ciutadans del conjunt d’Espanya es mostri favorable a la seva concessió, els indults són legítims i constitucionalment viables (però no la preconitzada amnistia, que topa amb clars inconvenients jurídics i polítics) i a més són útils i necessaris per començar a desencallar el conflicte dins de Catalunya i entre Catalunya i la resta d’Espanya. És una posició compromesa per part del govern central, però inevitable si es vol que el diàleg sigui el camí per resoldre de manera eficaç i estable la crisi territorial que pateix el conjunt del sistema polític espanyol.
Dos anys per tal de consolidar i aprofundir el camí iniciat pel govern municipal encapçalat per Marta Farrés. Durant els dos primers anys de mandat –i malgrat la pandèmia que ha ocupat una bona part dels esforços de totes les administracions, també la municipal– s’han avançat solucions i s’han posat les bases per tal de tornar a situar Sabadell en el mapa polític, econòmic i social de Catalunya, d’Espanya i d’Europa.
Dos anys han transcorregut des de la constitució d’un nou consistori que havia de deixar enrere uns anys de decadència i retrocés, marcats tant per la convulsió de presumptes pràctiques corruptes del final del mandat Bustos, com per la inoperància i la manca de lideratge del mandat anterior. S’iniciava així una nova etapa sota l’empenta, el lideratge i la proximitat de Marta Farrés. Dos anys de feina globalment ben feta que ha servit per començar a capgirar la tendència i situar la ciutat en millor direcció.
Dos anys li queden de mandat a l’actual ajuntament. Dos anys al govern municipal per empènyer com s’ha fet dins i fora de la ciutat, teixint complicitats i trobant bones solucions a les mancances que pateix encara Sabadell. Dos anys a l’oposició municipal per abandonar la crítica estèril, oportunista i ressentida, i aportar en canvi veritables alternatives quan calguin. No és moment d’entrar a valorar propostes i projectes concrets que s’estan duent a terme o han estat enunciats i endegats en el seu estudi o materialització. Temps hi haurà de fer balanç de la feina feta i del que s’hagi de millorar.
Un mandat municipal és segurament insuficient per revertir diversos anys de paràlisi. Però si el camí encetat dona els fruits esperats i es manté el rumb i l’empenta mostrada, malgrat totes les dificultats sobrevingudes, podem estar a l’inici d’una etapa de recuperació, de franca millora de la situació política, social i econòmica, en benefici de la ciutadania de Sabadell que ho espera i s’ho mereix. Queden dos anys per fer-ho possible.
