Ciutat

MAPES: A quins barris es concentren els serveis bàsics de Sabadell?

Els experts afirmen que el concepte de ciutat està en evolució: ja no es busquen ciutats dormitori, sinó espais integrals on viure

Sabadell, a vista d'ocell / VICTÒRIA ROVIRA
[Marta Ordóñez | Albert Acín]

El nombre de serveis públics i privats, i la bona salut de què gaudeixen, defineixen la qualitat d’un barri o ciutat. Els experts afirmen que el concepte de ciutat està en evolució: ja no es busquen ciutats dormitori, sinó espais integrals on viure. Les bones connexions per carretera, zones verdes, una xarxa de transport públic potent, places escolars de qualitat i l’oferta de serveis sanitaris són les variants que una persona analitza a l’hora d’escollir on viure.

L’opinió és unànime, Sabadell mai no ha estat una ciutat dormitori. Però els experts alerten que la centralització de les grans ciutats pot desencadenar en l’aparició de barris dormitori. “Tothom hauria de tenir els serveis essencials [centres educatius i assistència primària] a quinze minuts a peu”, sosté Pau Miret, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que apunta una tendència a la “centralització” en els municipis vallesans.

Compleixen els diferents districtes de Sabadell amb aquest fenomen? El districte 7 (Torre-romeu, el Poblenou i Can Roqueta) disposa del menor nombre de places escolars per població, que es concentra als barris del centre, i també de la menor oferta de transport públic, amb quatre línies d’autobús urbà. Els espais verds i parcs urbans, però, ressegueixen els límits externs de la ciutat: els barris centrals no disposen de cap zona verda. Ho analitzem punt per punt.

Salut: Pressió assistencial a la Creu Alta, pendents del nou CAP de Can Llong

La salut s’ha convertit en un dels punts més importants arran de la pandèmia. Si abans hi havia interès veïnal pels serveis sanitaris, ara s’han redoblat amb la Covid. Sabadell disposa de 12 centres d’atenció primària (CAP), un CAP-CUAP (Sant Fèlix) i un consorci hospitalari –el Parc Taulí– dins de la xarxa pública del CatSalut. L’atenció primària està distribuïda per la ciutat però amb certes diferències pel que fa al volum de feina i als serveis disponibles. A Sabadell hi ha un CAP per cada 16.583 assegurats al sistema públic de salut. En termes relatius, el CAP amb més població a ser atesa és el de la Creu Alta, que també dona servei als veïns de Can Puiggener. Els dos barris sumen pràcticament 25.000 assegurats. 

En l’àmbit assistencial, la pressió més elevada es troba al districte 1 (Centre) –tres CAP atenen 55.371 persones– i al districte 4. Precisament, un dels principals esculls respecte a la xarxa d’atenció primària és a Can Llong, on s’està construint el nou CAP. La primera previsió era inaugurar-lo el primer trimestre del 2022, però la troballa d’unes restes arqueològiques l’any passat va frenar les obres. El servei d’atenció primària haurà d’atendre més d’11.000 persones –Can Llong i Castellarnau–.

Els veïns ja avancen que l’equipament serà “insuficient” des d’un inici. “Estem parlant de dos barris en creixement”, sosté Paco Navarrete, des de l’entitat veïnal. A banda dels problemes al Poblenou, la Federació d’Associacions Veïnals de Sabadell (FAVS) ha criticat la reobertura lenta i parcial del consultori del Poblenou. I pel que fa a l’atenció de les persones, Sabadell no disposa de cap residència pública, tot i haver-ho reclamat durant anys. Un de cada cinc sabadellencs (19%) té més de 65 anys, el doble que fa dues dècades.

L’envelliment de la població és especialment important a la Concòrdia (24,3%), la Creu Alta (23,2%) i Ca n’Oriac (21,1%). Pel que fa al tipus de serveis, el CAP de Ca n’Oriac és el punt d’atenció continuada del municipi, un centre que es manté obert fora de l’horari habitual. Només hi ha dos centres a Sabadell que, de moment, no fan assistència pediàtrica i només ofereixen assistència d’adults: el CAP Nord i el CAP de la Creu Alta. Atenció primària de Ca n’Oriac concentra l’atenció de la població infantil assignada al CAP Nord. En el cas dels infants de la Creu Alta, s’han de desplaçar al CAP de la Concòrdia. 

Espais verds: La zona oest de Sabadell  concentra la majoria dels parcs urbans de Sabadell

Sabadell té 9 parcs i dues grans zones verdes, el parc Fluvial del riu Ripoll i el bosc de Can Deu. A vista d’ocell, es poden distingir les zones naturals resseguint les afores del terme municipal. El districte 4 –la Concòrdia, Can Llong, Can Rull, Cifuentes i Castellarnau– condensa gran part dels parcs urbans de Sabadell (parc d’Odessa, bosc de la Concòrdia i parc de Catalunya), seguit de la zona nord, amb el parc del Nord i el parc del Torrent de la Romeua.

Els barris del centre i el sector de Can Feu i Gràcia són els únics districtes sense parcs. No és casualitat: “Els nous barris [com Can Llong o Castellarnau] ara neixen amb una concepció moderna de l’espai públic”, destaca l’arquitecta urbanista Júlia Moreiro. Però durant el creixement urbà més primari de Sabadell, els espais d’esbarjo “eren secundaris”, una petjada que encara s’arrossega.

Transport: el Centre aglutina la majoria de línies d’autobús urbà

15 de les 16 línies d’autobús urbà que recorren Sabadell entre setmana travessen el centre de la ciutat. Fonts de Transports Urbans de Sabadell (TUS) defensen que línies estan organitzades en tres eixos d’alta capacitat –eix nord-sud, eix diagonal i eix transversal– i línies complementàries que donen capil·laritat per tota la ciutat. “L’esquema de la xarxa és diametral per optimitzar els recursos i s’ha anat adaptant en funció d’enquestes de mobilitat i estudis d’origen i destinació”, expressen des de la companyia.

Malgrat això, hi ha experts que consideren que el sistema no és l’òptim. “Des d’una perspectiva urbanística, Sabadell és una ciutat massa centralitzada”, assegura Pau Avellaneda, professor de la UAB i consultor en espai públic i mobilitat, que afirma que “el reflex més evident és la xarxa d’autobusos”. La seva proposta implica redefinir el model i crear xarxes troncals nord-sud i est-oest amb una alta freqüència de pas i complementar aquests eixos amb autobusos de barri i espais per a la mobilitat a peu.

Per la seva banda, l’arquitecte urbanista i vocal de la plataforma FEMvallès, Manel Larrosa, defensa que, per origen-destí, la demanda més elevada es concentra al Centre però és partidari de replantejar el servei “amb garanties” per recuperar usuaris. El plantejament de FEMvallès té molts punts en comú amb el de Pere Macias, coordinador del Pla de Rodalies, que afirmava en una entrevista amb el D.S. que “Rodalies i FGC són les grans venes del transport públic”, però que “caldria impulsar les intermèdies (el tramvia) i les capil·laritats (l’autobús i el microbús)” per arribar a tota la ciutat.

Ara, TUS arriba a tots els barris però no amb la mateixa intensitat. El districte 1, amb 15 línies els dies feiners, i el districte 4 –la Concòrdia, Can Llong, Can Rull, Cifuentes i Castellarnau–, amb 10 línies, són les zones amb més oferta d’autobusos urbans. Per contra, al districte 5 –Gràcia, Can Feu, els Merinals i Can Gambús–, amb sis línies i Torre-romeu i Poblenou, amb quatre, són els barris amb menys oferta. 

Les bones comunicacions per carretera o transport públic amb Barcelona “són elements troncals” a l’hora de comprar un habitatge, destaca Josep Marin, d’Exes Sabadell Centre. Sabadell està pendent de l’inici d’obres del Portal Sud, per donar més bon accés a la zona i s’està pendent d’un estudi sobre la ronda del Vallès i el Quart Cinturó per treure trànsit de la Gran Via.

Educació: Els joves dels barris es desplacen fins al centre per estudiar

Els barris cèntrics concentren la majoria de l’oferta educativa –i també de la demanda– de Sabadell. Segons les dades de l’Ajuntament, quatre de cada deu places educatives (37%) es troben en el districte 1. Aquesta concentració suposa que molts joves s’hagin de desplaçar des de diferents punts de la ciutat al centre per poder estudiar. 20 de les 61 escoles d’infantil i primària de la ciutat són al Centre, que també disposa del 60% de les places d’ensenyament concertat. “El districte 1 acumula gran part de les places concertades i actua com a punt d’atracció d’alumnat d’altres barris”, analitza Jaume Puig, arquitecte urbanista i responsable de planejament urbanístic del Pla de barris 2004-2009.

En termes comparatius, mentre que al districte 1 hi ha 144 places per cada 100 alumnes potencials (joves d’entre 3 i 16 anys), al districte 7 (Torre-romeu i el Poblenou) n’hi ha 44. La important oferta educativa al Centre fa que els seus barris propers –com Gràcia i la Creu Alta– tinguin unes ràtios inferiors a la mitjana de la ciutat. L’excepció és el sud: el sector educatiu està molt instaurat: hi ha 109 places per cada 100 joves i nens. De fet, uns serveis educatius propers i de qualitat són una de les condicions sine qua non a l’hora d’escollir llar, sosté Josep Marin, gerent d’Expofinques Exes Sabadell Centre. I coincideix que els barris amb més demanda són la Creu Alta, el Centre i Gràcia.

La Generalitat ha intentat corregir la falta de places els darrers anys, en gran part amb barracons. L’any passat, el govern autonòmic va iniciar la construcció de l’institut Can Llong i l’escola Virolet, que es troben en barracons des de fa més d’una dècada. A banda d’aquests dos centres, s’ha recorregut a mòduls prefabricats a l’escola Narcisa Freixa (l’Eixample), oberta des del curs 2019-2020.

Banca: La desaparició de sucursals preocupa el veïnat de Sabadell

La progressiva desaparició d’entitats bancàries a alguns barris de Sabadell arribava al ple municipal de març en forma de moció veïnal. Si bé els barris del centre encara resisteixen al procés de digitalització de les gestions bancàries i conserven 18 sucursals –entre oficines i caixers automàtics–, els veïns de Torre-romeu, Poblenou i Can Roqueta disposen de només dos establiments a la zona. L’oferta del districte 2 es concentra al barri de la Creu Alta: els veïns de Can Puiggener no disposen d’aquest servei i s’hi han de desplaçar: “Hi ha persones grans que han d’agafar l’autobús per poder fer les seves gestions”, lamenten des de l’associació de veïns del barri.

El sector de Can Llong, Castellarnau i la Concòrdia conformen el segon districte en nombre d’oficines (12). La zona est de Sabadell (2 sucursals), els barris del nord (4) i el sector de Gràcia i els Merinals (5 sucursals) són els districtes amb menys oferta. Malgrat que es tracta d’un servei privat, els experts consideren que l’administració pública hi pot incidir: “En origen, moltes promocions als diferents barris tenien baixos comercials però els establiments han acabat tancant”, exposa Jaume Puig, responsable de planejament urbanístic del Pla de barris 2004-2009. Per contrarestar-ho, l’administració local “pot incentivar l’arribada d’inversió privada” als barris més orfes amb “polítiques de foment” i “facilitats” diverses.

Comentaris
To Top