Parlem amb Martí Maymó, baixista de Manel, que actua dissabte a l’Embassa’t.
Fa 10 anys va ser a la Bassa. Quins records en teniu? La gent de l’Embassa’t ens venir a veure a un bolo a Manresa, per explicar-nos el tipus de festival que volien fer, estil Pop Arb. Ens va molar. Llavors, un temps més tard, vam programar el concert de l’Embassa’t. Era un cap de setmana que veníem d’haver actuat a Maó i a Arbúcies. Així que vam arribar de bòlit al matí, a fer les proves. I resulta que la piscina era plena de famílies banyant-se! A més, fa uns anys vaig tornar-hi com a Dj.
La vostra darrera estrena és un mini de 3 cançons. Per què aquest format? El format és curt perquè són les cançons que teníem. Sembla que estiguin escrites durant el confinament, però no és així. Estan preparades i gravades alhora que els temes del disc Per la bona gent (2019). El que passa és que teníem 15 cançons i a l’hora de posar-les en ordre, no ens encaixaven. Així que en vam deixar tres fora del disc. Però les cançons et cremen a les mans, les vols publicar. Així que arribava la primavera i tot va millor, ens semblava un bon moment.
Doncs mira que molta gent havíem deduït que ‘L’amant està malalta’ és una referència a l’inici de la Covid i al confinament. En som conscients! Resulta que quan va esclatar tot, ens vam adonar que la cançó agafaria un altre significat. I ens va fer vertigen. Però està clar que la gent té les seves icones i busca les seves interpretacions. Ja està bé així. No som d’explicar gaire el sentit de les lletres. Ens agrada més que la gent es munti la seva història. I aquest tema és el més bèstia, pel que fa a interpretacions.
El baixista Martí Maymó / CCMA
Com estan anant els concerts d’aquesta primavera? Diuen que a la Monumental de Barcelona la gent ballava des de les seves cadires! Depèn de l’espai i l’aforament. Com que l’Embassa’t és a l’aire lliure i a partir de les 22 h… Doncs serà molt diferent! Pensa que hem estat fent bolos a les 17 h! A més, els músics vam estar sense poder tocar durant el confinament, els mesos de la tardor a Catalunya… Així que la il·lusió especial és tant del públic com dels músics. Cada concert és una incertesa, de si es farà o no es farà. Fins i tot ara, que tot va millor. Mira: si un de la banda dona positiu, ens hem d’aturar un munt de dies. I no estem vacunats. Així que és un patiment constant.
Antònia Font ha anunciat que torna als escenaris. Més enllà de la picada d’ullet que els feu a ‘La serotonina’, diríeu que han tingut efecte sobre el vostre estil? Antònia Font és, segurament, el grup que va arrossegar el públic cap a la música cantada en català. Perquè van aparèixer en un moment en què feien una cosa molt diferent del que havíem vist a la dècada dels noranta i a principis dels 2000. Quan nosaltres pensàvem en quin tipus de grup volíem ser, tant ells com Mishima estaven allà. I ara, tot i que fa uns anys que no toquen, ens hem anat veient. Encara no se sap si faran concerts o també compondran nou disc, però que Antònia Font torni és una gran notícia.
La percepció de la societat sobre l’amor i les relacions convencionals de les parelles ha canviat molt en els últims 10 anys. Creieu que alguna de les vostres lletres ha ‘envellit’ malament en aquest sentit? Quan mires cançons que has fet fa temps, hi ha coses que penses: ostres, aquesta frase ara no la faria. Fa 10 anys, una frase tenia un significat diferent del d’ara. I també afecta l’edat de qui ho escolta. La percepció dels joves d’avui (que eren nens quan Manel va començar) pot ser diferent de la de llavors. A més, això es nota perquè ara el públic que ve als concerts és molt jove. El públic de 50 o 60 anys no ve als concerts, tal com passa a un restaurant. Els fa por. I sé del cert que és generalitzat a la resta de l’escena musical. En tot cas, que vingui gent tan jove fa que segueixis viu i que no ens quedem com una postal nostàlgica d’un temps passat.
