Darrere dels excel·lents hi acostuma a haver grans quantitats d’esforços. És el cas de la comunitat educativa de Sabadell, que arriba a final de curs acumulant cansament, estrès, tensions i nervis, però que començarà les vacances amb una nota a l’expedient que el mes de setembre passat semblava gairebé impossible. La Covid s’ha mantingut prou lluny de les aules per no haver d’aturar l’educació en cap moment.
Només un 6% dels 128 centres educatius de la ciutat tenen ara alguna classe fent quarantena a casa; dels 1.770 grups classe que es van confeccionar a principis de curs per evitar que la Covid es propagués, actualment, tan sols n’hi ha 10 que estiguin confinats. Però totes les escoles també s’han mantingut obertes durant el moment més crític de la pandèmia des de l’inici de curs, quan els efectes de la segona onada van arribar a moltes aules i el nombre de grups confinats es va multiplicar per dos, a l’octubre.
“Vam creure que l’Educació era essencial i vam lluitar perquè les escoles es mantinguessin obertes, que és una cosa que no poden dir tots els països del voltant. Tenia els seus riscos, però entre les instruccions i la feina extraordinària de les escoles, hem aguantat l’embat de la Covid”, valora el director de Serveis Territorials d’Educació del Vallès Occidental, Jesús Viñas.
El regidor d’Educació, Manuel Robles, també felicita “els sobreesforços de la comunitat educativa per tallar la cadena de contagis”. Des de l’Ajuntament ha pogut palpar els ànims de docents i direccions, i reconeix el desgast mental i físic del professorat, que ha hagut de traslladar el sentit de la responsabilitat als infants i joves: “Necessiten descansar, carregar piles, el seu compromís i la seva vocació freguen l’heroïcitat”.
Des d’Educació, com cada final de curs, toca fer balanç crític: “La pandèmia ens ha demostrat que alguns elements que ja teníem previstos aplicar, com el desplegament digital, eren molt urgents. Les diferències entre alumnes d’accés als mitjans acaben esdevenint diferències educatives”. En el mateix sentit, sosté que també ha quedat clar que els recursos de personal a les escoles per fer front a les necessitats de la Covid també eren molt necessaris: “Són recursos que hem afegit al sistema i que s’han de consolidar en el sistema estructural ordinari”. Per això, recalca, caldrà que els pressupostos dels tres o quatre anys vinents del Govern s’hi comprometin.
D’altra banda, Robles reconeix que la pandèmia ha truncat el desplegament de polítiques municipals en matèria d’educació: “La Covid ha robat un any i mig de mandat, per aplicar idees i programes”. El mes de setembre començarà un curs nou per a tothom, amb deures a fer.
Un curs, visions diferents
Llars d’infants, en crisi
Núria Pinteño, directora de l’escola bressol Colorins, explica que aquest curs s’ha trobat amb “nens especialment amorosos, amb ganes de fer coses i amb càrregues emocionals bones”. D’altra banda, les famílies han estat “molt comprensibles” en tot moment i no ha tingut ni un pare que deixés de portar el seu fill a l’escola bressol per por. “Els nens necessiten l’ambient la socialització”.
Però no amaga la crisi per la qual passen les llars d’infants privades: hi ha menys nens per la baixada de natalitat; la majoria de centres arrosseguen el crèdit que van demanar l’any passat després d’haver hagut de tancar durant gran part del curs, sense ingressos; i amb l’anunci que les escoles comencin a oferir els cursos de P2, la situació encara es podria agreujar. “Les llars d’infants pengem d’un fil i en qualsevol es pot trencar i podem caure cap avall”.
Escola Bressol / VICTÒRIA ROVIRA
Neguit superat a primària
“Hem viscut un curs amb neguit i pressió psicològica per la seguretat dels docents i la dels nens… Per l’ambigüitat de la informació, sobretot durant el primer i segon trimestre”, repassa la directora de l’escola Agnès Armengol, Dolors Rectoret. Ara bé, destaca que la resposta del claustre ha estat exemplar: “Em trec el barret. Alguns dels nostres nens venen d’entorns molt vulnerables i els hem transmès tranquil·litat, hem aconseguit que aprenguin i que somriguin, que hi hagi cohesió de grup”.
Un batxillerat massa telemàtic
L’educació telemàtica ha estat una llosa per als docents de batxillerat. “No tens el control de la classe, la matèria avança més lentament, no hi estem acostumats…”, se sincera Àngel Poveda, professor i secretari de l’institut Joan Oliver. Els docents s’han trobat amb alumnes que dormen, que no es posen càmera o que no es connecten “a segons quina hora”, però Poveda també reconeix que predominen els que “tenen clar què volen fer” i això fa que no perdin empenta.
/ V. ROVIRA
La universitat, “com ha de ser”
Quan la universitat va començar aquest curs, no era com molts estudiants de primer any s’ho esperaven: “Al principi hi havia molt descontentament amb el mètode híbrid. El sentiment general era: ‘Jo no he vingut aquí a això’. Però a mesura que ha avançat el curs, la universitat s’ha convertit en allò que tothom havia augurat. Des de febrer hi ha hagut indicacions clares i continuïtat”, valora Olga Clofent, qui va obtenir la millor nota de la selectivitat 2020 i ara és estudiant de Relacions internacionals a la UAB.
L’esforç extra de les famílies
Des de fa un any, les famílies col·laboren perquè a les escoles, malgrat la Covid, hi hagi servei d’acollida, extraescolars, menjador o, per exemple, casals. Les previsions que feien el mes de setembre s’han acabat superant: “El curs ha anat a millor. L’esforç que ha fet tothom ha donat fruits i el resultat ha sigut millor del que ens esperàvem. Estem cansats, però contents. Ara bé, els herois són els infants, que s’han adaptat totalment”, expressa Esther Bayan, de l’AFA Ribatallada.
Els esplais tornen a seduir
Els esplais han hagut de lluitar perquè infants i joves no es desenganxessin de les entitats per culpa del trasbals de la Covid. Hi ha tres causes, tal com apunten des de l’esplai la Blanca: les restriccions, que han trencat amb les rutines i les dinàmiques i han afectat les ganes; la por al contagi, i l’economia de les famílies, ja que “l’esplai té un cost”. Ara bé, les previsions per a aquest estiu, en què retornen les colònies, són positives i les ganes de lleure es tornen a imposar.
Nens al pati de l’escola la Creu Alta, en el casal de l’esplai Esparver / LLUÍS FRANCO
Els extraescolars revifen
Les matriculacions de totes les activitats extraescolars van patir una patacada durant els mesos de març, abril, maig i juny de l’any passat. Ara, després de més d’un any, tornen a revifar. Així ho considera el director de l’Escola de Música de la Creu Alta, Llorenç Domènech: “Es noten les ganes de fer coses, com anar a concerts, per exemple. Hi ha hagut un canvi de tendència. L’ambient és positiu i les restriccions gairebé no es noten”.
L’administració ha doblat la feina
El personal administratiu dels centres educatius i d’extraescolars ha hagut de fer mans i mànigues perquè el curs funcionés. Un exemple és Cristina Polo, de l’Escola Oficial d’Idiomes: “La feina s’ha duplicat. Hi ha subgrups, han canviat horaris, el calendari, ens hem encarregat de la traça Covid… Hi ha hagut molta feina. Hem treballat des de casa i hem contestat correus a les 23 h. Però ho hem fet tot l’equip del centre junts, i ho hem fet de gust, perquè tot surti bé”.
