[Josep Mercadé, periodista]
El que hem après d’aquesta pandèmia és que vivim en un puja i baixa que afavoreix un vaivé considerable de l’estat d’ànim de les persones. Poques hores després de deixar-nos treure la mascareta a l’exterior tornen les xifres als mitjans de comunicació per indicar-nos que les coses sembla que deixen d’anar bé. Per la porta entreoberta aflora de nou el fantasma de la por que tant de mal fa a les persones més febles.
Però el gran avantatge de la situació actual és que, mentre la frenada de contagis s’atura, la vacunació avança. Les dades demostren que és l’única via per reduir els efectes de la pandèmia, que es manté ben viva a una part important del planeta. Però tot això vol dir que hem de viure amb por quan ens parlen de repunt de contagis? Crec que no, però cal tenir present el que passa més enllà del primer món. Així evitarem el miratge de pensar que si nosaltres anem bé tot va bé.
Gestionar la por és gestionar emocions. I aquí és on podem trobar més dificultats, ja que aquesta por també es manifesta de forma col·lectiva. Aquests dies sentirem afirmacions com ara: volem córrer massa i per això apareixen nous casos, i que la població més jove és la causant d’aquest nou increment d’infeccions… Sembla com si ens volguessin dir que no sabem viure en llibertat. I no és ben bé així. El problema és que la socialització és una necessitat vital i limitar-la provoca reaccions que poden tenir conseqüències. Al llarg de la pandèmia hem vist com carrers i places de Sabadell s’omplien els caps de setmana a recerca del gaudi col·lectiu. A l’estiu, amb les terrasses a ple funcionament, encara es fa més evident. I aquest cap de setmana de pont de Sant Joan ha estat un punt d’inflexió. El sentiment d’eufòria davant la recuperació de la vida al carrer sense mascareta s’ha vist a Sabadell i a tot arreu. I no ens podem privar d’aquesta sensació, ja que és el millor antídot contra la por.
És lògic que tothom faci plans per a l’estiu. Molts ja els tenen, d’altres comencen a pensar què faran durant les vacances. És possible trobar l’equilibri entre recuperar la vida normal i la prudència davant una pandèmia que des de fa 15 mesos conviu entre nosaltres? Segurament encara ens caldrà més aprenentatge, però cal estar convençuts que necessitem recuperar una llibertat massa temps arrabassada. Això sí, sense oblidar el que hem viscut.
