Poc més d’un mes. Així és el que va durar viu Federico García Lorca, d’ençà que el feixisme s’aixequés contra la II República. El 18 d’agost del 1936, el més cèlebre poeta que ha donat Andalusia va ser afusellat. Per rojo. Per maricón. Per tantes coses. Però abans que fos enterrat en la pau de les cunetes, Lorca havia viatjat molt. Era un home viatjat, que se’n deia llavors. I els seus passos el van conduir fins a Catalunya, i més concretament al Vallès.
De fet, està a punt de veure la llum a les llibreries Federico García Lorca a Catalunya, de l’autor lleidatà Salvador Giné, un relat sobre les visites i estades que va fer el poeta de Granada en terres catalanes entre els anys 1925 i 1935. En aquesta gira, tanmateix, no inclou Sabadell. “El vaig estar buscant dies”, explica Giné (Borges Blanques, 1963). “Però almenys jo no ho he trobat”.
Portada del llibre de Salvador Giné / D.S.
I resulta estrany, perquè sí que està constatat que visita Terrassa dues vegades (pocs mesos abans d’esclatar la Guerra Civil). Hi ha altres pistes, però, que el relacionen amb la nostra ciutat. Com ara la representació d’una obra lorquiana al Teatre Euterpe, el mateix 1936. De fet, va ser un mes de gener quan la companyia de Margarida Xirgu representava Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores.
Giné ha regirat l’hemeroteca, per rescatar que la crònica de l’època hi deia: “La delicada obra va tenir pendent la filigrana de la seva trama escènica i del seu estil literari als espectadors absorts en l’admiració d’un espectacle de pura bellesa”.
Amics del teatre
Giné apunta que l’actuació lorquiana “estava organitzada per Amics del teatre, una entitat obrera constituïda el 1928, amb seu al mateix Euterpe, que promou el teatre d’aficionats per tal de sensibilitzar el jovent en àrees com la llibertat i la igualtat de la dona”. L’any anterior, a diverses localitats de Catalunya, com Sant Cugat del Vallès, es va representar a finals del 1935 l’obra Yerma, amb certs problemes, ja que la dreta qualificava l’obra d’immoral i pornogràfica.
Es va prohibir a Vic el 19 d’octubre del 1935 i dos dies més tard quasi la prohibeixen a Igualada, a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera. La investigació de Salvador Giné també inclou altres particularitats, com ara curiositats de l’època relacionades amb el món teatral. És el cas d’algunes begudes espirituoses, que justament patrocinaven força esdeveniments culturals i esportius (sobre tot ciclisme i futbol).
A Sabadell trobem la marca Anís del Táup (o Anís del Topo). La publicitat de l’època deia: “Refinat, aromàtic i deliciós”. Aquest anís sabadellenc estava elaborat per la licorera local de Josep Germà (qui va ser assassinat l’agost del 1936). Aquestes cases licoreres van néixer inspirades per l’Anís el mono, de Badalona, amb ampolles de relleu diamant i noms d’animals, amb els corresponents dibuixos a l’etiqueta.
Cartell d’anís del Táup / D.S.
