No hi ha res més elegant que sentir el cos en moviment i poder expressar mitjançant la dansa. Aquesta és una afirmació que molts artistes han articulat al llarg dels anys, un d’ells, el jove ballarí Saül Higueras: “És bonic expressar sentiments amb el teu propi cos”.
El Saül practica diàriament la dansa, interpretant estils diferents: hip hop, contemporani, clàssica, claqué, jazz i espanyol. Tot i que ha representat un gran ventall de llenguatges corporals, avui dia sent una gran atracció cap al jazz, ja que li permet obrir més portes a la creativitat respecte als altres estils.
La seva trajectòria va iniciar-se quan tenia 9 anys, quan va començar a ballar a l’escola Coco Comín a Sabadell, des que es va submergir en aquest món, va adonar-se que l’art a tots nivells era la seva vida: “De seguida vaig veure que m’omplia, tenia ganes de passar moltes hores ballant”, explica. El seu caràcter li ha permès explorar noves sensacions i diferents estils, “soc una persona sincera amb mi mateixa, i amb ganes de fer moltes coses per sortir de la zona de confort”.
Aquestes motivacions han quedat plasmades des en els dos projectes que ha dirigit enguany; amb un gran ressò a les xarxes socials, principalment a Instagram. El primer projecte, publicat en ple escenari de pandèmia, sota el títol Que la cultura segueixi viatjant sense parades, tracta de diversos professionals ballant al transport públic, simulant que aquest era l’únic espai on podien assajar.
“Ens van tancar totes les escoles de dansa, i el tren anava en marxa sense cap mesura. Volíem conscienciar la ciutadania de la importància i el poder que té la cultura”, manifesta. D’altra banda, al passat mes de maig, va gravar un vídeo, anomenat Oasis, el qual en menys de dos dies va arribar a les 8.000 visualitzacions.
El principal objectiu era poder “visibilitzar la complicada situació que està vivint el poble sahrauí” a través de la dansa: “Vam posar sentiment i emoció per poder transmetre una denúncia”, manifesta. En aquest sentit, el Saül explica que volia anar més enllà dels quatre passos de dansa. El seu somni és poder seguir dedicant-se a la dansa de forma professional al llarg de la seva vida. Conclou que és un món molt complex, però dins del seu conjunt apareix la màgia que tant l’enganxa.
