Quan Hegel sostenia que la història es repeteix cíclicament, no devia estar pensant en l’espectacle que dos segles més tard portaríem amb les onades de Covid-19. Simplificant-ho una mica, la segona onada va arribar després de l’operació per salvar l’estiu; la tercera, després de la campanya de Nadal; la quarta, després de Setmana Santa, i ara la cinquena, després de Sant Joan.
Certament, no es tracta tant de buscar culpables com de demanar explicacions als gestors polítics i sanitaris (de tots els àmbits administratius, en les mans dels quals hem deixat les decisions col·lectives). Si cada cop que s’han obert les restriccions hem patit un rebrot, no era previsible que les dades esclatessin a Catalunya entre el segment no vacunat? Perquè si una cara de la moneda és l’escrupolós respecte envers les decisions de les autoritats polítiques i sanitàries (la gent que en sap, per dir-ho de manera planera), l’altra cara és que també estan sotmesos que se’ls demani resultats per l’estratègia decidida. En justa reciprocitat, cal valorar com un èxit la campanya de vacunació (que ha assolit finalment la velocitat anunciada en el seu dia). Tot i això, sembla que tindrem un nou estiu d’incertesa.
