El conflicte judicialitzat entre l’anterior Govern –personificat en l’exalcalde Maties Serracant– i la funcionària municipal Maite Morao es deu a una qüestió de forma. El contenciós administratiu ha resolt a favor de Morao que va patir una degradació laboral injustificada quan era cap d’Urbanisme de l’Ajuntament, però Serracant argumenta que es tracta d’un càrrec de lliure designació i, per tant, hi podia posar qui volgués. En aquest cas, perquè es volien reestructurar les tasques de l’àrea i una altra persona responia millor al perfil desitjat.
Per què va apartar la funcionària Maite Morao? Crec que la paraula apartar no és correcta. Hi ha llocs de comandament dins de l’administració que són càrrecs de lliure designació i, el més habitual, és que aquests casos no es facin mitjançant un procediment obert sinó per part del responsable polític i/o tècnic amb una justificació. Vam fer un canvi que vam justificar per una reorganització de les tasques i de la persona que crèiem que era més adequada per dur a terme aquesta tasca.
Ara, el contenciós administratiu obliga l’Ajuntament a readmetre Morao, en una sentència que no entra a valorar les acusacions d’assetjament. L’equip de Govern actual assegura que acatarà la resolució judicial
Morao va patir assetjament quan vostè era el responsable d’Urbanisme? No, per descomptat que no. Es van activar tots els procediments interns per tal que l’administració depurés qualsevol responsabilitat i detectés qualsevol fet que pogués ser titllat d’assetjament. I no entenc per què avui encara estem parlant d’això quan ha estat investigat a nivell intern i s’ha denunciat diverses vegades als tribunals i no ha sigut motiu de cap sentència. Ni la sentència actual parla o entra a valorar qualsevol mena de situació de mobbing o assetjament.
Serracant defensa que Morao no va patir assetjament / LLUÍS FRANCO
Està d’acord que l’Ajuntament no recorri la sentència del TSJC? Tenim una sentència en primera instància que es pot recórrer i s’ha de recórrer. És obvi que l’interès públic és recórrer la sentència, que en cap cas condemna l’Ajuntament per assetjament o mobbing, cosa que no ha pogut ser jutjada en aquest context, sinó que diu que la motivació [del nomenament] era insuficient. El que s’està posant en dubte és si a l’informe al qual feia referència el decret estava suficientment argumentat el motiu d’aquesta destitució. Que és de lliure designació, i aquí és on s’està resolent contra l’interès públic. No és tant si la persona era apta o no, sinó si hi havia un paràgraf, dos o tres que justifiquessin aquesta decisió, que era lliure.
Assetjament fora de lloc
Dissabte passat, el Diari va publicar la notícia de la sentència del contenciós administratiu 13 de Barcelona que obliga l’Ajuntament a retornar Maite Morao, excap del Servei de Planificació Urbanística, a la seva posició i a compensar-la amb 60.000 € per una degradació laboral que el jutge considera injustificada. La sentència, que pot ser recorreguda al TSJC per part l’administració municipal, només jutja la procedència administrativa del canvi de lloc, i no valora si va existir assetjament per part de l’exregidor d’Urbanisme i exalcalde, Maties Serracant, i l’excap d’Àrea d’Urbanisme, Margarita López-Nieto.
El procediment deriva d’una sentència anterior del jutjat social núm. 2 de Sabadell, anul·lada per la sala social del TSJC arran d’un recurs de l’Ajuntament, que donava la raó a Morao i al seu relat dels fets, considerant provat que havia patit assetjament laboral i que havia estat sotmesa a pressions de moviments socials i polítics “pròxims a Serracant”.
La realitat, però, és que l’única sentència vàlida és l’última. I, per tant, l’excap de servei de Planificació Urbanística no va ser “assetjada pel govern anterior”, tal com publicàvem al titular de la informació i al primer paràgraf. I tampoc està provat que l’executiu anterior l’apartés com a “venjança” després que presumptament s’oposés a la cessió de la fàbrica de Cal Balsach, com dèiem al segon paràgraf.
Aquest tema ha tingut diverses derivades judicials, fins i tot penals, i les parts s’han enfrontat molt durament. Exposar només els fets d’una part, doncs, és quedar-se curt i no ajuda a entendre millor la història. Aquest Diari va contactar amb l’exalcalde Serracant per demanar-li la seva versió dels fets abans de publicar-la, i va rebutjar l’oportunitat argumentant que no havia tingut accés a la sentència. La informació hauria d’haver fet esment de la conversa amb Serracant, i el relat dels fets hauria d’haver estat més equànime.
[Nota de l’editor]
