Publicitat
ESPORTS

Qui és quí de l’esport de Sabadell als Jocs Olímpics

Un any més tard previst, Tòquio 2020 ja és una realitat. La Covid-19 no ha pogut aturar el somni de quatre sabadellencs de disputar unes olimpíades. A més, fins a sis esportistes, quatre d’ells catalans, del Club Natació Sabadell també hi prendran part. El waterpolo femení i masculí, el handbol masculí, la natació i l’hoquei masculí són les disciplines amb segell sabadellenc.

Sabadellencs

Maica Garcia

La boia de l’Astralpool Club Natació Sabadell i de la selecció espanyola de waterpolo. Per les seves mans passen bona part de les opcions a medalla a Tòquio 2020. Seran les terceres olímpiades.

Judith Forca

Amb només vint-i-sis anys, la sabadellenca disputarà els seus segons Jocs Olímpics. Juntament amb Maica Garcia, Laura Ester i Irene González, debuten aquest matí davant Sud-àfrica, en el primer partit.

Aleix Gomez

El jove sabadellenc (1997) s’estrena en uns Jocs Olímpics. L’hàbil extrem del FC Barcelona, vigent campió de la Copa d’Europa, espera aconseguir una medalla històrica per a l’handbol espanyol. Debuta aquest matí.

Albert Beltrán

El sabadellenc establert a Matadepera viurà la primera experiència en uns Jocs Olímpics. L’objectiu dels ‘redsticks’ serà intentat aconseguir una medalla, sabent que el primer repte serà arribar a les semifinals.

Esportistes catalans del CN Sabadell

Laura Ester

La portera de l’Astralpool CN Sabadell afronta els seus tercers Jocs Olímpics consecutius. Després de la medalla de plata a Londres 2012, la selecció espanyola és una de les màximes favorites, amb el permís dels Estats Units.

Laura Ester celebrant alguna de les parades

Irene González

En la seva primera participació en uns Jocs Olímpics, la jove jugadora de l’Astralpool CN Sabadell aportarà el seu granet de sorra per aconseguir una medalla. Abans, haurà de derrotar a les seves companyes, les neerlandeses Maartje Keuning i Sabrina.

Bernat Sanuha

El jugador terrassenc serà l’únic representant del waterpolo masculí amb segell sabadellenc. Amb només  20 anys, Bernat Sanahuja s’estrena en uns Jocs Olímpics on l’objectiu serà tornar amb una medalla penjada al coll.

Marina Garcia

La bracista del Club Natació Sabadell tornarà a uns Jocs Olímpicsa després de fer-ho per darrera vegada a Londres 2012. L’única representant ‘sabadellenca’ en la natació intentarà oferir la seva millor versió als 200 m braça.

Tòquio 1964: sabadellencs al país del sol naixent

El 15 de setembre de l’any 1957,  gairebé un mes abans de l’inici dels Jocs Olímpics de Tòquio, els sabadellencs Miquel Torres, Maria Ballesté i Isabel Castañé, juntament amb el tècnic dels Països Baixos, Kees Oudigeest, marxaven cap al país del sol naixent per disputar les primeres olimpíades que es veurien per la televisió en color i retransmesos en directe: “Tots els europeus vam anar en dos avions. Vam fer Barcelona-París-Copenhaguen-Anchorage i Tòquio”, explica l’exnedador de 1500 i expresident del CN Sabadell Miquel Torres.

La bona relació amb el desaparegut Joan Antoni Samarach va permetre a la delegació espanyola entrar a la Vila Olímpica tres setmanes abans de l’inici dels Jocs, tal com recorda Torres en explicar que “ens la van obrir gairebé per nosaltres. Només hi havia dos coreans i quatre mexicans, que feien quarantena pels cavalls”.

La sabadellenca Maria Ballesté, que participà als 100 metres papallona de la XVIII Olimpíada, en destaca l’experiència “fantàstica” en un moment on rarament la gent viatjava: “em va impactar molt el menjador internacional. Un dia t’asseies al costat d’un pakistanès com d’un japonès. Aquella diversitat em va fer adonar de com de gran i diferent era el món”, explica.

A l’exterior de la Vila Olímpica, que aleshores la formaven, també, bases militars dels Estats Units, Tòquio ja s’erigia en un referent de la tecnologia i de les infraestructures: “No havia vist mai instal·lacions tan maques. Les piscines impressionants i l’avinguda 15, on hi havia l’electrònica, els taxis només circulàvem per sectors, el de l’alimentació, el de l’electrònica etc…”.

Recordant alguns dels moments viscuts, Torres li ve a la memòria una anècdota molt representativa: “Per anar de la piscina de competició a la d’entrenament passàves per un túnel amb il·luminació artificial. Els japonesos no entenien com se’ls hi podia fondre una bombeta. Sobtava aquesta doble cultura entre el món tradicional i modern”.

Ara, cinquanta-set anys després, Ballesté creu que l’esport ha viscut una metamorfosi: “ara és un ofici i abans era romanticisme. L’esport s’ha professionalitat molt”.

La mirada olímpica de Padilla

Per saber-ne més. El periodista de l’ARA Toni Padilla (Sabadell, 1977) va publicar la tardor passada el llibre Atlas de los Sueños Olímpicos, en el qual narra fins a 34 perfils d’esportistes que van passar més aviat desapercebuts, tot i fer grans gestes.

El podeu consultar per ambientar-vos en aquestsdies d’olimpisme que ara viurem, de la mateix amanera que podeu visitar la Biblioteca Vapor Badia.  Fins al 28 d’agost hoi trobareu la mostra bibliogràfica Territori japonès, per tal que els usuaris coneguin millor aquest país i la seva cultura nipona.

Publicitat
Comentaris
To Top