EL PERSONATGE

Jesús Nicolás Belmonte: L’últim aparador de “la petita Andorra” perduda

/ VICTÒRIA ROVIRA

El comerç de barri és un dels testimonis més clars del pas del temps. Les seves portes veuen com els que hi passen es van fent grans i els seus aparadors són l’ànima que mouen les tendències dels seus veïns. El cas de Jesús Nicolás Belmonte és paradigmàtic pel barri de Ca n’Oriac: des que la seva dona Katy Galán va decidir obrir Boutique Katy, la ciutat ha viscut una evolució radical.

“Durant molt de temps, el barri tenia un nivell alt. Però en els últims anys la qualitat comercial ha baixat i només es busca el preu barat; avui en dia, la gent que vol una gran marca no la ve a buscar aquí”, lamenta. L’avinguda Matadepera, artèria del barri, ja no és aquella que anomenaven “la petita Andorra” que els va veure néixer l’any 1980 i que, de seguida, els va acollir.

La Katy ja havia començat a donar-se a conèixer al carrer del Lluçanès feia un parell d’anys, però una oportunitat els va permetre instal·lar-se a la via comercial i llavors “va ser quan va començar el boom”, com diu Belmonte. “Aquí es venien molts articles de restes de sèrie, però nosaltres vam començar a comprar moda del moment: anàvem a les desfilades de Barcelona, a les fires del sector, a París i a molts altres llocs per estar actualitzats en la confecció”, resumeix amb orgull.

La Boutique Katy / VICTÒRIA ROVIRA

Treballador del tèxtil i la construcció, no va dubtar en deixar de banda les eines i les totxanes per posar-se a ajudar a la seva dona a temps complet, ja que “teniem tant d’èxit que ella sola no podia amb tot”.

Confessa que sempre li ha agradat el tracte amb el públic. “I no pas vendre per vendre, sinó per donar a cada persona allò que necessita en cada moment concret”, per això no va tenir problema en posar-se darrere del taulell. “Jo soc una mica manetes i m’adapto sense problema a les coses; sempre hem sigut una parella molt ben avinguda i si jo no sabia una cosa ella me l’ensenyava”, recorda sobre els seus inicis a la boutique.

El temps i l’edat, però, han obligat que “la Katy” -com li diuen al barri-, hagi de tancar definitivament a finals de juliol. Belmonte diu que està molt orgullós de la feina que han fet “de tota una vida” i que implica “molta dedicació”. I afegeix: “Hi havia nits que ens quedàvem fins a les 3 o les 4 del matí només muntant l’aparador”. Un esforç que els sabadellencs recordaran durant molts anys més, quan la persiana de Katy faci temps que sigui abaixada.

Comentaris
To Top