Els terrenys ocupats per horts il·legals a la ronda d’Europa (Cifuentes, Can Llong) tenen potencial de creixement residencial. Segons les previsions del Govern municipal, Sabadell pot guanyar 2,6 hectàrees en nous habitatges –el 50% de la superfície avui ocupada– una vegada s’hagin desmantellat les construccions i els horts improvisats a tocar de la ronda d’Europa. A falta d’un planejament, de moment són intencions.
El Pla General d’Ordenació Urbana permet fer créixer la ciutat fins a tocar de la Ronda Oest. Més de la meitat dels solars afectats són propietat de l’Ajuntament i de l’empresa pública Vimusa (53%) mentre que la resta (47%) pertany a agents privats. Bancs i fons immobiliaris en la pràctica majoria, segons assenyalen fonts municipals.
Abans de poder-hi construir, caldran mesos –fins i tot anys– per poder desmantellar l’assentament il·legal, lamenta la regidora d’Urbanisme, Mar Molina: “Serà un procés llarg, que haurem de derivar als jutjats. No serà fàcil”, afirma. A banda de les ocupacions, la reconversió de l’entorn de la ronda Europa té un altre hàndicap: la falta d’una planificació urbanística impedeix posar en ordre a la zona. “Es comença des de zero”, apunta la regidora. Fa un mes, l’Ajuntament va notificar als ocupants dels terrenys que han de marxar.
Els terrenys constitueixen la següent zona urbanitzable de Sabadell on s’hi pot fer habitatge. La ciutat té el 10% del sòl residencial disponible pendent de construir, la majoria a Can Gambús i Can Llong. “Sabadell és atractiva. Ho té tot: un nucli urbà amb serveis, menys densitat que Barcelona i un rodal captivador”, apunta Joan Garcia, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics (CED). Davant de la importància estratègica de la zona, el D.S. ha consultat amb experts les opcions disponibles. Possibilitats més enllà de la construcció d’habitatges.
Pol d’empreses
Fa unes setmanes, el Gremi de Fabricants presentava una proposta de reforma urbanística i dinamització del polígon Sud-Oest per convertir-lo en un pol d’atracció d’empreses –indústria sostenible, serveis, entre d’altres– i habitatge.
L’urbanista sabadellenc Manel Larrosa vol aterrar un model similar –a petita escala– als terrenys avui ocupats: aprofitant la façana a la Ronda Oest (C-58c), proposa instal·lar-hi empreses. “Sabadell pateix un dèficit important de llocs de treball i s’està convertint en una ciutat dormitori. Posar més habitatges seria actuar per inèrcia”, assenyala l’expert. Larrosa descarta fer un nou polígon industrial. Més aviat visualitza una zona que integri empreses i habitatges, amb un estil similar a l’Eix Macià.
Espai verd i esportiu
S’ha de fer habitatge, però a llarg termini, segons el geògraf Pau Avellaneda. “Caldran dècades per desenvolupar la zona urbanísticament”, assenyala. L’expert aposta per crear un espai verd, amb equipaments esportius i de lleure.
L’àmbit tindria un caràcter provisional i inclouria zones boscoses, espais per a picnic i pistes de bàsquet i de vòlei. Infraestructures amb un cost assequible tenint en compte que serien temporals, segons el geògraf, que apunta: “Amb la pandèmia hem vist que calen espais oberts, lliures i naturals a la ciutat, més encara a Cifuentes on alguns habitatges no tenen terrasses ni gaire sortides exteriors”, assevera.
Alternativa hortícola
La presència d’horts urbans a la zona avui ocupada no és descartable, segons Avellaneda, que proposa reservar una part dels terrenys de l’Ajuntament i Vimusa per a petites parcel·les agrícoles. Dedicar part de l’espai a conreu i bosc ajudaria a “fer de filtre” de les emissions i el soroll de la Ronda Oest, que en un futur haurà de captar part del trànsit actual de la Gran Via.
Els primers requeriments per desallotjar els terrenys es van fer el 2014
La presència d’horts il·legals a l’entorn de la ronda d’Europa es remunta als anys 1990. En un inici, una desena de veïns van ocupar la banda oriental –la més propera a Cifuentes– per cultivar-hi. No va ser fins a l’any 2013 quan la pràctica es va estendre fins a tocar de la Ronda Oest. En la darrera dècada s’han aixecat sense cap tipus de permís municipal ni dels propietaris. L’ocupació és clarament visible a vista d’ocell [es pot veure a les imatges de l’esquerra].
Arran del creixement exponencial de les construccions il·legals, l’any 2014 l’Entesa va instar el Govern municipal a emprendre accions. L’executiu, aleshores liderat per Joan Carles Sánchez, va obrir expedients de disciplina urbanística per desallotjar els terrenys, tal com recorda l’aleshores regidor a l’oposició i exalcalde de Sabadell, Maties Serracant.
Amb el pas del temps, els requeriments van caducar. El govern quadripartit no va tancar-los per manca de recursos, segons assegura Serracant en declaracions al Diari: “Hi havia pocs recursos per a disciplina urbanística. No es donava l’abast”.
El Govern de Marta Farrés va reobrir els expedients contra els ocupes el passat juny. El conflicte suposa una molèstia important. Segons fonts veïnals, en els horts s’hi fan festes i es genera soroll. L’Ajuntament de Sabadell va més enllà: “S’hi fan activitats il·legals i perilloses”.
