Si estan llegint aquest editorial i tenen germans, fills, nets, amics de menys de 24 anys, potser ja són conscients de la situació que estan travessant molts joves del país. Un terç de la joventut catalana (el 33%) i fins a un 38% en el conjunt de l’Estat es troba a l’atur. Les generacions més ben formades de la història tenen grans dificultats per trobar feina.
La crisi socioeconòmica derivada de la pandèmia ha agreujat encara més les xifres d’ocupació dels joves, un problema que ha quedat en segon terme, invisibilitzat per la Covid. Si trobar un lloc de feina ja era complicat, ara cal afegir noves complicacions en la formació. 2.005 aspirants a estudiar un cicle de grau superior o mitjà a Sabadell s’han quedat sense poder entrar a la primera opció seleccionada i, per tant, sense plaça. Ara hauran de triar uns altres estudis o bé donen el proper curs per perdut.
El descontentament de moltes famílies sabadellenques és lògic: després d’anys d’intents per potenciar la formació professional (FP) des de les administracions, ara no hi ha prou oferta educativa per assumir la demanda. El Departament d’Educació ha anunciat que afegirà dos grups més a la ciutat, 60 a tot Catalunya. La Generalitat corregeix així part del problema amb la creació de 4.215 places noves, però es queda lluny dels 10.000 alumnes que s’han quedat fora a tota la comunitat. És a través dels fets –no amb les paraules– quan es demostra un veritable interès per la nostra joventut. Hem d’escoltar i donar una resposta per als joves. Són el futur.
