Feia més de trenta anys que Sabadell no tenia un conseller al Govern de la Generalitat. Cal remuntar-se a la dècada dels vuitanta, quan Xavier Bigatà va assumir Política Territorial i Obres Públiques. Lourdes Ciuró (1971) s’ha convertit en la primera dona sabadellenca a accedir al càrrec. Tres dècades després, es recupera la representació de la ciutat a l’executiu català. Des del seu despatx a la seu del Departament de Justícia, al Districte Administratiu (Zona Franca, Barcelona), Ciuró es posa al servei de tot Catalunya, però no pot dissimular: “Sempre tinc Sabadell molt present”.
Fa dos mesos que és al capdavant de Justícia. Com ha estat el salt de la política municipal a la catalana? Trepidant. El món de la justícia no és de tocar moltes tecles, és molt especialitzat. El fet de conèixer l’entorn i els agents implicats ha fet que el canvi hagi estat confortable. A més, m’agrada molt, treballo amb passió.
Com li van comunicar el nomenament? El divendres 21 de maig em va trucar el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, i em va preguntar si estaria disposada a ser consellera de Justícia, que hi havia diversos candidats. No vaig tenir gaire temps per pensar-ho i vaig dir que sí. El dilluns, minuts abans de la investidura de Pere Aragonès, en vam tornar a parlar: ‘Finalment seràs tu’, em va dir. Es pot imaginar que vaig passar molt pendent tot el cap de setmana!
Per què ho accepta ara i no el 2019, quan li van oferir Presidència? Era el gener del 2019, mesos abans de les eleccions municipals. Feia dos anys que estàvem treballant amb un equip molt maco per fer un bon projecte per a Sabadell i no em va semblar just fer el pas. Va ser una barreja entre lleialtat i mala sort, perquè la vida em va obligar a triar i vaig triar Sabadell.
Només entrar va haver de fer front a l’execució dels indults dels líders independentistes empresonats. Considera que resolen el conflicte? Què faran per a la resta d’investigats pel Procés? Dona molta tranquil·litat tenir-los a casa, amb les seves famílies, però no es resol la repressió de l’1 d’octubre. Encara hi ha un tou de gent represaliada. Els indults són indeterminats, una espasa de Dàmocles que pesa sobre els presos polítics: no saben si algú els pot a prendre la llibertat segons les manifestacions que facin.
Hi ha més de 3.000 persones encausades a Catalunya. A Sabadell ho sabem bé, com els perseguits pel 23-S, a qui se’ls va aplicar la Llei antiterrorista i se’ls va posar en un forat. Necessitem una solució i per això demanem l’amnistia.
Ha parlat d’amnistia amb la ministra Pilar Llop? Vaig tenir una conversa amb l’anterior ministre, Carlos Campo. Va venir al despatx i ho va fiar a la taula de diàleg. Em va comentar: ‘No ens posem límits, però tampoc límits temporals’. És a dir, em va venir a dir que difícilment es trobarà una solució en dos anys.
/ LLUÍS FRANCO
Quan parla d’amnistia, en quina fórmula pensa? Una amnistia com la que es va fer durant la transició, amb l’adveniment de la democràcia. La Constitució permet fer una llei d’amnistia per a les persones represaliades per haver expressat les seves idees.
Creu que és realment viable? El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha dit per activa i per passiva que no, que ni amnistia ni autodeterminació. La nova ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, va dir que els independentistes ‘haurien d’haver après la lliçó’. A la taula de diàleg hi anem perquè formem part d’un acord de govern, però francament no soc gaire optimista, per no dir gens.
Però hi aniran. El projecte d’ERC és fer una taula de diàleg i el pacte de govern diu que aquesta és la primera opció.
El PSOE s’ha desmarcat de la reforma constitucional, que abans havia proposat com a solució política per a Catalunya. Ja hem passat per aquí. El 2006 vam dir què volíem amb l’Estatut i després el Tribunal Constitucional va dictar sentència. Quina és la proposta ha fet Espanya des de l’any 2010 fins ara? Cap. I ara pensem que amb una taula de diàleg que ha de durar dos anys tindrem una resposta?
Es planteja que la proposta que surti de la taula de diàleg no sigui un referèndum per la independència? El que s’acordi a la taula de diàleg ho han de votar els ciutadans de Catalunya. Que el Govern de l’Estat té una proposta? Doncs que la voti la ciutadania, però la independència del país també s’ha de poder votar. S’ha de poder preguntar a la ciutadania sobre l’opció que ha guanyat les eleccions amb el 52% dels vots.
El Tribunal Constitucional va tombar competències en justícia de l’Estatut del 2006. Han abordat amb l’Estat el fet de recuperar-les? Ho portarem a la comissió bilateral. Volem totes les competències, que el català sigui un requisit per als jutges i no només un mèrit. A més, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha de ser l’última instància judicial i posar en marxa el Consell de Justícia, que seria molt més proper que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), caducat des de fa dos anys i a Madrid. Són dèficits històrics que podem plantejar, però tampoc soc gaire optimista al respecte.
La renovació de càrrecs al CGPJ està bloquejada. El que estan fent el PP i el PSOE evidencia que el CGPJ és un òrgan polititzat al màxim, on posar amics i saludats. El PP no té gens d’interès de canviar els magistrats perquè es van posar quan ells tenien majoria absoluta. I perdoni que sigui tan directa, però com a consellera de Justícia no puc fer res més que denunciar-ho.
S’ha de canviar la forma de triar els magistrats? Cal un sistema de nomenaments objectiu i transparent, que tingui en compte les sentències tombades per una instància superior, les publicacions de prestigi, criteris de territorialitat i de gènere i una entrevista per veure si tenen empatia o no.
En l’àmbit polític, com són les relacions entre ERC i Junts? L’anterior legislatura va estar plena de tensions. A veure… hi va haver tensions, però també es va magnificar molt. Som dues formacions diferents que hem de poder negociar. No hi ha discrepàncies, hi ha un dia a dia del Govern en què es negocia entre el president i el vicepresident.
Quin paper creu que ha de tenir l’expresident Carles Puigdemont? El paper que ha tingut fins ara. Gràcies al seu exili, ha posat la justícia i les institucions espanyoles davant del mirall i ha fet visible que existeix un dèficit democràtic a l’Estat. Si tots haguessin estat aquí empresonats, a Europa no s’hauria escoltat la nostra veu, perquè els mitjans espanyols els haurien silenciat. Ha posat l’Estat contra les cordes.
/ LLUÍS FRANCO
Parlem de Sabadell i dels seus jutjats. Es va reformar el sistema de climatització però jutges, fiscals, advocacia i personal de l’administració ho veuen insuficient. Des de l’Ajuntament asseguren que fer els nous jutjats està sobre la seva taula. Sabadell té un problema amb els jutjats. La climatització s’ha resolt però l’edifici és ineficient. Per això, hem de plantejar tots els escenaris, fent un bon ús del diner públic. Aquí tenim dues opcions: rehabilitar i donar les condicions òptimes de l’edifici existent o bé fer un edifici nou. Ara bé, no sabem quants recursos hi podrem destinar ni què ens costarà. Una altra alternativa seria fer un intercanvi econòmic de l’edifici actual, que és nostre, per obtenir recursos.
La ubicació proposada per l’Ajuntament, a l’actual pàrquing de l’Eix Macià, li sembla adient? Pot estar bé. S’ha de donar una solució a aquella pastilla de l’Eix Macià i una bona proposta és fer aquesta Ciutat de la Justícia per a Sabadell.
Posa molt èmfasi en el criteri econòmic per fer nous equipaments. En els darrers pressupostos de la Generalitat, només l’1% de les inversions (20 milions d’euros) van ser per a l’administració de Justícia. Intentarem ampliar la partida i ser hàbils per aconseguir que equipaments judicials, com el de Tarragona, tinguin en compte la sostenibilitat i l’eficiència energètica es puguin fer amb els fons Next Generation.
Pel que fa a la política municipal, Lluís Matas l’ha rellevat com a portaveu de Junts per Sabadell i ha fet un pas més per dir públicament que vol entrar en el Govern municipal. Quina opinió té? Té el meu suport, tota la capacitat de decidir i no hi haurà cap mena d’ingerència per part meva. Tinc Sabadell molt present i quan m’ho han demanat l’alcaldessa i Junts per Sabadell he fet de connexió amb el Govern català. La incorporació de la Generalitat al Hub Aeronàutic i la posada en marxa del grau d’Infermeria el curs 2022-23, important per a Sabadell i per al país, en són alguns exemples.
Veu el Govern sabadellenc més feble amb l’expulsió de Marta Morell de Podem? L’acta de regidora és de la persona i si aquesta vol continuar i té la confiança del pacte, tot es manté.
Abans d’acabar, què es proposa canviar al capdavant de Justícia? Necessitem jutges catalans i fiscals catalans per evitar la mobilitat i cal despertar les seves vocacions. Vull treballar per la reinserció de les persones preses i donar suport als funcionaris i incidir en la memòria democràtica, per recordar que no s’ha d’abaixar la guàrdia amb el feixisme. Farem una llei per sancionar el manteniment de símbols feixistes als carrers i places i reconeixerem el paper de les dones en la memòria democràtica.
