La nostra ciutat ha assolit un nou màxim històric de població estrangera el 2020, amb pràcticament 30.000 persones d’altres nacionalitats, un 2,3% més respecte al 2019. L’arribada de nous veïns ha compensat l’any amb més mortalitat a Sabadell, en què hi ha hagut només set naixements per cada deu defuncions
La Covid no ha aturat l’arribada de nous veïns a Sabadell. La ciutat ha guanyat 661 persones més arribades d’arreu del món, tot i que l’increment més elevat l’han protagonitzat els nascuts a Colòmbia (+12,9%), Veneçuela (+10,7%) i Hondures (8,4%). Si bé la ciutat registra un nou màxim històric –29.040 persones estrangeres–, el ritme d’arribada ha perdut pistonada respecte a l’època pre-Covid: la població estrangera ha crescut un 2,3%, vuit punts per sota del 2019. Tot i això, el pes de la població estrangera a Sabadell ja és del 13,4% del total de la població, 0,3 punts percentuals més que l’any passat.
En termes demogràfics, l’arribada d’immigració es tradueix en dos fenòmens: el rejoveniment i el creixement de la població de Sabadell. Si bé l’edat mitjana a la capital vallesana és de 42,4 anys –43,8 en el cas de les dones i 40,9 en els homes–, l’edat mitjana dels nascuts fora del país és de 32,3 anys, 10 anys per sota. Al 2020, la ciutat va perdre població pel que fa al creixement natural: els naixements (1.639) van ser inferiors a les defuncions (2.200). L’any Covid hi va haver set naixements per cada deu morts.
Ha estat la immigració –nacional i internacional– la que ha compensat la balança: “És el component principal del creixement”, exposa Joan Garcia, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que destaca que “la natalitat està en caiguda lliure”. Segons Pau Miret, també investigador del CED, la població estrangera impulsa els naixements: “La taxa de fecunditat és més alta”, afirma.
Una ciutat que “ho té tot”
La proximitat al mercat laboral, els serveis dels quals disposa la ciutat i uns preus d’habitatge més assequibles que Barcelona és el còctel que fa de Sabadell una ciutat atractiva per viure-hi. Els experts afirmen que els serveis educatius i sanitaris de proximitat són un factor clau a l’hora d’escollir nova residència, també entre la població estrangera. I uns preus assequibles de l’habitatge.
“La immigració estrangera a Sabadell és més jove. Busca un lloc amb oferta laboral i on poder desenvolupar la seva vida”, assevera Miret. “I l’àrea del Vallès té moltes oportunitats laborals”, afegeix Joan Garcia, que també assenyala les bones connexions amb Barcelona. Però el factor determinant és l’accessibilitat a l’habitatge. “Sabadell ho té, per davant de Barcelona”, defensa.
L’estabilitat política és un altre dels escenaris que busquen els nouvinguts. “És significatiu que el principal augment sigui de persones procedents de Colòmbia i Veneçuela, dos països que estan vivint problemes socials i polítics”, destaca l’investigador. La xarxa migratòria i la reunificació familiar també és un factor clau. “La majoria de persones arriben a la ciutat perquè hi ha xarxa al darrere, cadenes migratòries”, destaquen els investigadors de la UAB.
La població estrangera també vol sentir-se a casa. Des de l’associació de Dones Africanes de Catalunya –amb seu a Sabadell– destaquen la personalitat “acollidora” de la capital vallesana: “La ciutat té molts punts a favor. La gent, generalment, és acollidora i respectuosa”, sosté Maríama Camara, presidenta de l’entitat. Hi coincideix Lamine Souane, president de la Federació d’Associacions d’Immigrants del Vallès (FAIV), que destaca que Sabadell “és atractiu” per la seva política social: “La immigració es veu molt acollida per les polítiques socials d’integració i per la societat en general”, afirma. I emfatitza en les facilitats que posa l’administració local a l’hora d’empadronar els nous veïns.
Un fenomen repartit a la ciutat
El gruix principal de població estrangera de Sabadell és procedent del Marroc i Amèrica del Sud, per davant dels veïns europeus. La població amb nacionalitat marroquina (6.225 habitants) és la que té més pes a la ciutat, i representa dos de cada deu estrangers. La segueix la població boliviana (7,4%), la romanesa (6,4%) i la xinesa (5,6%). Un fenomen repartit de punta a punta de la ciutat.
Tot i això, s’observen diferències entre els diversos barris: Can Puiggener (29,2%), el sud (23,2%) i la Creu de Barberà (20,5%) apleguen set de cada deu estrangers de Sabadell, mentre que a Can Llong i Castellarnau (4,3%), el Centre (7,7%) i la Creu Alta (10,4%) n’hi viuen dos de cada deu. Els experts atribueixen les diferències entre zones al preu de l’habitatge i a l’antiguitat dels barris: “Can Llong és una zona encara jove i les persones estrangeres encara no disposen d’aquesta xarxa familiar”, apunten.
Un 3,4% més en una dècada
El creixement de població estrangera a la ciutat durant l’última dècada ha estat del 3,4% a Sabadell. El ritme ha estat superior a altres municipis com Barcelona (+27%) o Badalona (+4,5%). Per darrere hi ha l’Hospitalet de Llobregat (1,9%) i Terrassa (-4,5%), l’únic gran municipi de Catalunya que ha perdut població estrangera i ara se situa als nivells del 2012, segons l’Idescat. Els experts hi coincideixen: “L’arribada d’estrangers és essencial per mantenir dempeus la piràmide de població”.
