La Societat dels Amants de l’Agricultura i de la Indústria de la Vila de Sabadell es va crear el 20 de març del 1843. El seu objectiu era la provisió i el repartiment d’aigua a la vila. Es va iniciar amb un capital de 60.000 duros. Ja llavors l’aigua era el bé públic més preuat. El creixement de la població havia d’anar acompanyat de l’augment del consum d’aigua. Els sabadellencs no veien amb bons ulls que fabricants com Pau Turull i Josep Sardà tinguessin aigua abundosa del municipi. De fet, hi tenien dret per la compra que n’havien fet el 1929. Però no era just de cap manera. Uns tanta i els altres tan poca.
L’any 1841, Terrassa cercava noves fonts, els seus pèrits venien a la Creu Alta a repassar les mines de Sabadell. La vila veïna va crear, el març del 1842, la Societat de la Mina Pública d’Aigües de la Vila de Terrassa. Prenent-ne exemple i per evitar l’angoixa tan repetida per la manca d’aigua, alguns particulars es van posar mans a l’obra per obtenir una provisió suficient d’aigua. Així va néixer la Societat dels Amants de l’Agricultura i de la Indústria de la Vila de Sabadell.
El desembre del 1846, l’Ajuntament va fer un contracte amb la Societat per aplicar part de les aigües al servei públic. Aquest fet va permetre a la població deslliurar-se d’estretors en el consum d’aigua durant molt temps.
L’any 1865 es van construir els dipòsits clarificadors al capdamunt del carrer Convent. Zona que amb el pas dels anys, quedaria encerclada pels carrers Vilarrúbies, Sant Miquel i Taulí. Els dipòsits quedaven tancats dins d’un edifici de línies neoclàssiques, amb aire de temple pagà a l’exterior del qual, i flanquejant l’escalinata d’accés, hi havia dues escultures de terra cuita, de bella factura, que simbolitzaven l’agricultura i la indústria. Aquesta edificació es va conèixer com el Templet de les Aigües. La Societat va encarregar el projecte al mestre d’obres Josep Lacueva i Sanfeliu. L’obra es va acabar l’any 1867.
La presència d’una estàtua de Neptú al plafó de l’entrada representava el sentit de la Societat dels Amants
L’edifici del Templet tenia planta de creu grega. La coberta era a quatre besants. La decoració de les façanes alternava pilastres i plafons. Els capitells i el plafó decoratiu de la porta d’entrada estaven realitzats amb terra cuita emmotllada. També eren de terra cuita les escultures situades a ambdós costats del peu de l’escala. El coronament de les façanes consistia en un entaulament decoratiu amb fris llis i cornisa motllurada.
Un dels trets més destacats d’aquest edifici eren els ornaments de terra cuita. El seu programa decoratiu estava relacionat, d’una banda, amb l’aigua –atesa la funció de l’edifici– i, d’altra banda, amb el nom de la Societat propietària, la Sociedad de Amantes de la Agricultura é Industria de la Villa de Sabadell; d’aquí la presència de Neptú en el plafó de l’entrada i les escultures al·legòriques de l’agricultura i la indústria el peu de l’escala. L’autor de les terracotes decoratives del Templet fou Josep Escaiola, més conegut com en Bolsós, que tenia l’obrador a l’actual Via Massagué, a prop de la placeta de Manresa.
Foto del Templet de les Aigües. Any 1964 / AUTOR DESCONEGUT – AHS
Amb motiu del Dia Internacional dels Museus de l’any 2010, el Museu d’Art de Sabadell va editar un fascicle sobre el Templet de les Aigües. Dins de l’edifici hi havia un complex de dipòsits comunicats entre si, de manera que l’aigua procedent de la mina de Ribatallada, anava passant de l’un a l’altre, tot seguint un circuit determinat. Al final del qual s’havien eliminat tots els elements en suspensió presents a l’aigua, com restes de vegetals, sorra, pols, etc. Després de tot el procés, l’aigua era enviada a la xarxa de distribució, és a dir, a les fonts, els safareigs i els abonats a la Societat.
Aquest projecte, aquest sistema de filtració i de dipòsits clarificadors, va ser encarregat per la Societat dels Amants de l’Agricultura i de la Indústria de la Vila de Sabadell al mestre d’obres barceloní Eduard Fontseré i Mestre, que lliurà l’obra l’agost del 1866, al cap d’un any es van posar en funcionament.
El 1978 va ser enderrocat i es van recuperar diversos elements de terra cuita dels ornaments de les façanes
Van estar en ús fins a l’any 1960, aproximadament. Per assegurar una bona distribució, el Templet estava situat en un indret elevat respecte al pla de Sabadell. Els dipòsits se situaven per sobre del nivell del terreny, per aprofitar la circulació natural per gravetat, assegurant una bona distribució.
L’edifici del Templet, artísticament, es podia emmarcar dins del corrent eclèctic del romanticisme català del moment, ja que combinava l’arquitectura d’inspiració clàssica amb relleus decoratius de terra cuita d’aspecte neobarroc. Era una notable obra amb decoracions de qualitat, fet que sorprenia en un edifici que simplement tenia la funció de dipòsit d’aigua.
El fet que els principals accionistes de la Societat eren membres destacats de la burgesia local, com Joan Salt, Antoni Oriach, Antoni Casanovas, Joan Sallarès o Pere Turull, podria explicar aquesta ostentació. De totes maneres, no tots els accionistes va estar d’acord amb aquest dispendi.
L’any 1978 va ser enderrocat i es van recuperar diversos elements de terra cuita dels ornaments que decoraven les façanes. Es conserven entre la Companyia d’Aigües i els Museus d’Art i d’Història de Sabadell.
