[Xavier Guerrero, químic i exregidor]
Avui parlaré d’una tècnica dels polítics, d’aquelles que ells preferirien que no sabéssiu. Bàsicament és una tècnica dels polítics de dretes, que saben que el seu discurs ha d’estar molt ben preparat per entabanar un treballador que cobra 900 € al mes i fer-li creure que votar un partit que vol perpetuar les diferències socials i fer els rics encara més rics, és el més convenient per a ell. I per això –i com més de dretes, més accentuat– dediquen molt de temps a això que us explicaré. Els polítics d’esquerres –i com més d’esquerres, més accentuat– són cadascun d’ells posseïdors de la veritat més absoluta, i creuen que només expressant-la en veu alta tothom la reconeixerà i els votarà cegament, i per això prefereixen dedicar aquest temps a barallar-se entre ells i anar creant faccions i més faccions.
Partim del principi que les persones no som pissarres en blanc: tenim experiències i coneixements, i una opinió formada en molts temes. I un cop ens hem creat una opinió respecte a un tema concret, és molt difícil que canviem. S’ha observat que fins i tot en el cas que ens demostrin amb evidències que estem equivocats, sovint ens limitem a no veure-les. Perquè canviar d’opinió requereix una despesa energètica mental considerable.
Els estrategs de la comunicació i de la política coneixen una manera de fer-ho més fàcil: consisteix a crear marcs mentals nous i dotar-los d’unes paraules i expressions concretes. Un marc mental pot ser un nou concepte que fins ara no existia, o no d’aquesta manera. Això fa que ens hi hàgim de posicionar, perquè sempre ens posicionem davant de conceptes i situacions noves, fins i tot si no volem fer-ho i, en aquest moment de dubte, de sentir-nos fora de joc, és quan ells tenen l’oportunitat de fer-nos anar cap on volen. Les expressions que creen tenen aquesta funció. Per aquest motiu cada cop es diu menys “canvi climàtic” i cada cop es diu més “crisi o emergència climàtica”, per posar un exemple en positiu. Un cop ja ens hàgim posicionat i ens n’hàgim format una opinió, difícilment canviarem, per més que un o un altre bàndol ens repeteixi una vegada i una altra els seus arguments i ens mostri les seves proves irrefutables.
Contraposar la llibertat a les restriccions per la Covid va ser un èxit comunicatiu que va permetre Ayuso presidir Madrid, malgrat ser la comunitat amb més morts i malalts. La campanya de fa mesos plena de notícies d’ocupacions d’habitatges pretenia manipular-nos en un moment que es tramitava una nova llei amb aquest tema.
Normalment, són la dreta i la ultradreta/feixisme qui engeguen aquesta mena de campanyes apel·lant a sentiments bàsics: seguretat, llibertat, por a perdre diners o perdre la feina… Disposen de molts diners i de think tanks molt poderosos, com la FAES o tot l’entramat de l’Opus. Per això són uns mestres en la creació d’aquests marcs mentals. Han sabut fer-nos associar immigració amb delinqüència, o impostos no pas en una manera de redistribuir la riquesa o donar serveis públics, sinó en una càrrega pesada que han d’arrossegar ciutadans i empreses.
Davant de conceptes que la dreta expressa mitjançant una frase curtíssima, clara i directa, les esquerres es limiten a repetir el seu discurs, llarguíssim, ple de tecnicismes, que ningú escoltarà. Llavors es lamenten molt i no entenen per què la gent ha votat un partit que clarament va en contra dels seus interessos.
Resumint, quan un tema esdevingui actualitat, pregunteu-vos per què, per què just ara i fixeu-vos en el vocabulari i les expressions amb què ens el presenten, abans de decidir la vostra opinió.
