L’escriptora Montse Barderi s’ha inspirat lliurement en la història de Cyrano de Bergerac en seva novel·la La vida autèntica, publicada per Columna, que tracta sobre un escriptor d’èxit a qui un amic li demana que escrigui en nom seu cartes d’amor a una editora de prestigi. La sabadellenca apunta que el llibre tracta sobre el pas del temps i recull i expressa pors i sentiments sobre la mort i la idea que la vida s’acaba. “Aquesta necessitat de transcendència i de donar contingut a l’existència és una cosa molt típica de l’edat madura entre els 40 i els 60”, ha indicat en la presentació de la novel·la.
Quan era un nen, l’Oliver Bou destacava en l’escriptura de cartes d’amor per als seus companys de classe. Molts anys després, a la cinquantena, Bou s’ha convertit en escriptor de gran èxit de novel·la negra i columnista, i un d’aquells antics companys, el Pere, li demana que escrigui en nom seu unes cartes adreçades a la Roxana Segarra per enamorar-la. Ella, una editora de prestigi, encara ho vol tot però no necessita res. Capaç de fer-se creure a ella mateixa el que vulgui, sempre trobarà bones raons per fer el que decideixi fer, però no li resultarà fàcil trobar el veritable camí quan la vida la posa a prova.
Barderi ha dit que el llibre va néixer en un dinar en què va explicar “mig de broma mig seriosament” que va ser una gran escriptora de cartes d’amor. De petita, ha confessat, feia les cartes d’amor dels nens de la classe a les nenes i després havia d’escriure la resposta d’elles cap a ells. L’editora de Columna Glòria Gasch li va dir que això era l’inici d’una història. Barderi va decidir fer un llibre lliurament inspirat en Cyrano de Bergerac i l’ha desconstruït. Ha deixat clar, però, que a diferència del clàssic francès la seva protagonista, la Roxana Segarra, és una dona empoderada i “seria incapaç de pensar que un babau li fa aquelles cartes d’amor”.
Barderi també ha ressaltat que el llibre també es planteja què és l’èxit i “si és allò que es veu a Instagram”. En aquest context, ha assegurat que una persona se sap el que val “quan obre la boca, amb les converses interessants i profundes i això no ho dona ni el sexe”, ha afegit. Creu que hi ha “un gran terrorisme sentimental en les relacions sexuals”.
Ha reconegut que als seus personatges hi introdueix aspectes seus. “Els personatges són Frankenstein i estan fets de trossos de tu i dels altres”, ha indicat. També ha explicat que l’editora del llibre, la Roxana, està inspirada amb la seva editora Glòria Gasch. “És una dona potent i físicament s’assembla a la Glòria, té el desig de buscar textos i és molt autoexigent”.
Per la seva part, Gasch ha assenyalat que és una novel·la que parla “del sentit de la vida com a tema central, de la solitud i de la malaltia quan ho capgira tot”. Considera que posa sobre la taula una pregunta i és com actuaríem si sabéssim el nostre destí final.
“Síndrome de la carambola”
Pel que fa a l’estil, ha admès que no pateix la síndrome de la impostora, sinó “la síndrome de la carambola”. “Cada vegada que faig un llibre crec que és una carambola i que mai més en faré cap més i que he tingut un moment de sort”, ha indicat. Tot i això, ha apuntat que amb aquest llibre ha trobat la seva veu perquè li permet fer el narrador omniscient que planteja diferents punts de vista.
