ARNAU BONADA

De l’Aliança Francesa a l’Arteneu

[Arnau Bonada, economista i president de la Xarxa Onion]

Després de prop de dues setmanes recorrent la costa de Normandia i la Bretanya, els nens es trobaven ja una mica tips de les marees i de tanta crema de llet. Malgrat tot, els vaig convèncer d’allargar el viatge i passar una darrera nit a Brest. I per què Brest, papa? Doncs pel poema Barbara de Jacques Prévert, que vaig estudiar a l’Aliança Francesa de Sabadell. Hem de visitar una ciutat per un poema? Sí.

“Brest, dont il ne reste rien.” Així és com acaba aquest poema antibel·licista, que il·lustra la destrucció absoluta, física i moral de la ciutat bretona durant la Segona Guerra Mundial. I, certament, tret del cel i l’oceà, allà no queda res del paisatge feliç per on corria la Barbara de Prévert. Al seu lloc, la grisor impersonal de l’arquitectura de postguerra. “Quelle connerie la guerre”, un vers que, malauradament, podem extrapolar avui dia de Brest a Kabul.

Recordo que la professora ens posava un disc en què Yves Montand cantava aquest poema i els alumnes havíem d’intentar seguir-lo. L’Aliança era això: un lloc on un individu com jo, que no he entonat a la vida una nota correctament, s’atrevia a cantar sobre la veu de Montand. En paraules de Pere Vidal, “un veritable espai de llibertat.”

Aquest agost s’han complert cinc anys de la mort de Robert Ferrer, que en fou fundador i director durant quaranta anys. I com l’enyorem presentant exposicions, concerts, recitals i conferències o, simplement, sopant a la fresca del pati… D’ell no podem pas dir que no en quedi res, sinó tot al contrari. El seu llegat és ben viu en tots els que vam respirar aquell ambient màgic. I la seva lliçó roman intacta: des de l’emprenedoria es pot combinar sostenibilitat de negoci amb construcció de ciutat.

He de reconèixer que aquests darrers anys, quan passava per davant de la Casa Taulé, sentia força tristor. Per això, quan la setmana passada vaig poder visitar-ne les obres, fou un moment especial. El nou projecte de l’Arteneu és magnífic. Un digne successor de l’Aliança, ja que combina art, cultura i impacte social. Els impulsors del projecte són persones cultes i d’una alta sensibilitat i estic convençut, per tant, que tornarem a gaudir d’un espai obert a tota la ciutat i que serà novament referent i punt de trobada. Llarga vida a l’Arteneu i record etern per en Robert i l’Aliança.

Comentaris
To Top