L’humor sempre ha sigut el mitjà del sabadellenc Jordi Ramoneda d’entendre el món. Va estudiar Guió a l’ESCAC de Terrassa, i ha sigut guionista de diversos programes a televisió i ràdio. Ara treballa amb Quim Morales a L’Última hora, programa humorístic que, després d’anys a RAC1, ha passat a emetre’s a Catalunya Ràdio aquesta temporada.
Ets més d’humor o de ràdio?
Jo crec que d’humor. És veritat que la ràdio és una feina, però l’humor és més una actitud de vida. Jo ja havia treballat a una sèrie còmica després d’acabar a l’ESCAC, que era Arròs Covat. I per tant crec que soc més d’humor.
T’ha acompanyat tota la vida?
El més curiós és que mai m’he considerat una persona divertida ni que hagi fet bromes constants ni res així. És també un punt de vista que tens sobre el món, i la manera de reaccionar i relacionar-t’hi. La meva família i els meus amics diuen que sí, que soc divertit, i llavors és un: “Bé, si vosaltres ho dieu, i de moment tinc feina d’això, doncs endavant”.
‘L’última hora’ és un pati d’escola on tothom s’ho està passant bé?
És totalment això. I si s’ho passen bé els que hi són, s’ho passaran bé els que ho senten. És com quan un cuiner diu que s’ha de cuinar amb amor perquè es nota en els aliments: en un programa d’humor és bàsic que els que estan allà s’ho estiguin passant bé. Però evidentment t’ho has de preparar. Normalment, quan estic fent els guions, si ja en gaudeixo, hi ha una altíssima probabilitat que aquella secció vagi bé. I a vegades penso: potser no surt bé, però m’ho he passat bé a la feina.
Què és el que va fer que t’hi dediquessis?
A la ràdio hi he acabat per accident, purament. Jo treballava a un programa d’entreteniment de TVE, on no hi havia comèdia. Era al Japó, em van acomiadar i tocava buscar feina. Jo coneixia molt poc el Quim, però va ser la primera persona amb qui vaig contactar, i em va dir que estava just buscant algú. És allò que has de ser a l’hora i al lloc adequats. Per la resta, jo tenia molt clar que m’havia de dedicar a la comunicació i al cinema.
La relació amb el públic és important al programa?
Abans podíem convidar la gent a l’estudi, però ara amb la Covid-19 no pot ser. Però sí, quan estàs fent un programa en directe i la gent riu, el riure és contagiós. I a més passa que la gent riu quan tu no t’ho esperes, que és una cosa que és molt friki. El públic deixa de ser només un espectador per ser un actor més.
Com us prepareu els guions?
La feina del programa està dividida. Jo m’ocupo molt de la meva secció, a la part final del programa, en què parlem de xarxes, i de les seccions del Xavi. Amb ell sempre ens hem entès molt bé, i amb molt poc ja sabem amb quin tema o quina pregunta trobar un testimoni que se’n vagi per una bogeria. A més, nosaltres treballem amb un guió que no està tancat. El Quim sap de vegades de què va el tema de la meva secció, però poca cosa més. Juguem molt amb l’espontaneïtat.
Com és el pas a Catalunya Ràdio?
Molt bé, molt contents! Tenim dues incorporacions: la Charlie Pee, sabadellenca també, i el Joel Díaz. Ens hem trobat a un estudi de ràdio sense conèixer-nos, i crec que ens hem entès molt bé. El millor senyal és que ens ho estem passant bé als programes, i tots venim amb una mica de batalla.
