[Toni Llorca, president de l’Associació Junts per Sabadell]
Cada dia mengem amb les notícies i n’hi ha moltes de dolentes, tantes, que comencem a ser insensibles a segons quines. Però quan sentim que uns veïns han donat l’avís de sentir una pudor estranya que ve del pis del costat on viu, on vivia, una persona gran sola, un sentiment terriblement trist ens posa un rictus al rostre i sentim consternació, angoixa i vergonya. Tots sabem quin és el final i per tant podem imaginar-nos que morir absolutament sol és d’allò més trist i ningú mereix marxar sense una mà que l’acaroni. És de les notícies que ens corprenen.
Junts per Sabadell presentem la moció per garantir el dret a l’acompanyament, un tema que té molta transcendència en la societat que vivim. La soledat la poden patir bàsicament tres grans grups: les persones grans, les persones sense llar i les persones migrades. Tots parteixen de circumstàncies difícils, i a sobre, alguns ho han de portar ben sols. No és just, és insensible. “Totes les persones tenen dret a relacionar-se i a ser tractades amb afecte. A sentir-se acompanyades i que aquesta relació entre iguals sigui afectiva, lliure, bilateral, directa, respectuosa i consentida”.
La solitud és una cruel malaltia, tenim dades que donen fe de la problemàtica estesa arreu del món, a uns llocs més i altres no tant però d’alguns països hi ha dades esfereïdores. L’individualisme, les grans ciutats de les presses i de la feina que no té fi, els pobles on només queda gent gran i el temps passa lentament són elements que conflueixen al mateix punt: l’aïllament. La no socialització amb els nostres iguals i amb les generacions més joves pot comportar a l’empitjorament de la salut. Un home o una dona no pot sobreviure sense els altres individus perquè societat i individu són les dues cares d’una mateixa moneda. No hi ha societat sense individus i l’ésser humà necessita la societat per a convertir-se en un ésser social.
Ara estem en moments de canvis i la Covid-19 ens ha fet replantejar moltes coses, és el moment de redefinir. Tots i totes volem tenir un envelliment saludable, digne, tranquil i sobretot acompanyats. Per això hem d’estar atents i tenir sistemes d’atenció que ens alertin quan hi ha una mancança d’aquest tipus, cal erradicar la soledat no desitjada i crear entorns adaptats a les persones grans amb totes les necessitats i totes les sensibilitats perquè tothom hi surti guanyant. El dret a l’acompanyament no és unidireccional, uns obtenen el benefici de la companyia i els altres aprenen de l’expertesa, els uns tenen les atencions, l’efecte, la protecció i l’acaronament que necessiten i els altres, la satisfacció de saber que està fent allò que la societat espera d’ells i que algun dia tots voldrem rebre. La socialització és un procés obert que té diversos estadis i que no té fi, sempre hi ha una etapa consegüent que ens aporta uns coneixements nous. No us escapoliu d’una conversa amb una persona gran, el llenguatge és el vehicle de la socialització i una estona de xerrada fa molt bé a tothom.
He començat parlant d’una notícia trista i vull acabar amb una reflexió en positiu. Estarem d’acord que no hi ha res que doni més alegria que els infants, i la majoria tenen autèntica passió pels seus avis. Per ells són la màxima expressió de l’amor i comparteixen grans moments que els marcaran per a la resta de la seva vida. Aquella àvia que només cuina els plats més bons, bé ara potser ja no cuinen tant, però el cas és que a la taula amb els nets sempre hi ha allò que més els agrada. I els avis que tot ho saben arreglar, la joguina que no funciona, el penjador de l’habitació que sempre cau. I les converses que tots gaudeixen perquè la gent gran té un munt d’històries a explicar, de mons tan diferents de la seva realitat que tot semblen contes fascinants. I saben molt de moltes coses, bé, menys de mòbils i ordinadors, és clar, amb això els nens guanyen i aquí tenim l’autèntic contacte intergeneracional, donar i rebre, ensenyar i aprendre, ara tu, ara jo. Avui per tu, demà per mi.
Àvies i avis de Sabadell, us necessitem, no per fer feina, ja heu treballat prou, només volem gaudir de la vostra companyia.
