Publicitat
Ciutat

El 53% dels comerços de la milla d’or ja són grans marques

Els baixos comercials són els protagonistes a la milla d’or de Sabadell –un tram que s’estén des de la plaça de l’Àngel fins a l’encreuament de Rambla amb carrer d’Alemanya–. El 46,4% de les botigues conserven el segell sabadellenc, davant d’un 53,6% d’establiments que ja són una gran cadena comercial, segons un estudi de camp realitzat pel D.S. el mes de setembre. I és una tendència a l’alça: “Als anys noranta va esclatar el model de les grans cadenes, coincidint amb un consum més globalitzat”, explica el sociòleg Vicent Borràs Català, investigador del Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball (QUIT) de la UAB. Un model que s’ha consolidat a la nostra ciutat.

Els experts, però, no renuncien a l’atractiu de les grans marques comercials, que actuen com a pol d’atracció de la clientela. I afirmen que un mix comercial de primera divisió ha d’oferir grans marques foranes, marques locals –com podria ser La Llar del Llibre– i botigues locals i d’autor. “És important diversificar l’oferta”, apunta l’investigador.

Des de l’associació de Comerciants del Centre, hi veuen un matís: “No s’ha de confondre el rètol amb el model empresarial”, explica Jordi Obradors, gerent de l’entitat. La gran cadena pot ser una franquícia –gestionada per un petit autònom– o una cooperativa, per exemple.

El que diferencia una gran marca d’una local és el grau de vinculació amb el territori: “És difícil crear dinàmiques de ciutat amb empresaris desvinculats de Sabadell”, assevera. I creu imprescindible que l’empresa s’integri al seu territori. 

Comerç amb denominació d’origen

El comerç d’autor no està en perill d’extinció. Borràs sosté que la denominació d’origen és també una tendència a l’alça i “conviu” amb l’auge de les cadenes comercials. Tot i això, els experts assenyalen la necessitat d’impulsar polítiques per fomentar el comerç d’autor i les grans marques locals.

Sabadell té molta feina a fer, la milla d’or està molt clonada amb altres municipis”, apunta Obradors. La seva proposta implica promoure polítiques per crear un Born a la sabadellenca, on les botigues d’autor i l’hostaleria guanyin protagonisme al nucli antic de la ciutat (zona Centre-Mercat). “L’emprenedoria local i singular té moltes oportunitats a la ciutat”, considera.

Un 7,8% de locals disponibles

Al principal eix comercial de Sabadell se li pot extreure més suc. La milla d’or té un 7,8% dels seus baixos comercials disponibles. 12 establiments que mantenen les persianes abaixades i es troben per llogar o traspàs. “És una oportunitat per fomentar l’emprenedoria i la marca local”, consideren diversos comerciants entrevistats. No veuen les noves obertures com a competència, sinó com una peça més de l’engranatge: “Com més oferta, més afluència de vianants. I més potencials clients”, destaquen.

De fet, les ciutats són ara atractives per la seva oferta comercial: “Les ciutats s’han convertit en grans centres comercials i atrapen una part important del turisme [en el cas de Sabadell, turisme comarcal]”, destaca Borràs.

El comerç sabadellenc, de fet, ha aguantat l’embat de la Covid. L’últim estudi de l’Observatori dels Centres Urbans conclou que l’any 2020 al Centre de Sabadell es va tancar només el 2% dels locals comercials. Segons l’estudi, el 84% de les botigues mantenien l’activitat comercial, en un estudi que analitzava 998 establiments comercials.

Les cadenes comercials han guanyat pes en els últims temps a la milla d’or de Sabadell / LLUÍS FRANCO

Les cadenes comercials han guanyat pes en els últims temps a la milla d’or de Sabadell / LLUÍS FRANCO

La moda i els complements

La nostra ciutat continua un pas enrere respecte a Catalunya: Sabadell té 11,5 establiments per cada mil habitants, una xifra inferior que la mitjana catalana, amb 13,5 locals (un 20% més) per cada mil habitants. La milla d’or n’aclapara un 5,6% del total. I, en aquest tram, predomina el sector de la moda (roba i calçat) i els complements, que representen quatre de cada deu botigues.

En segona posició se situen els serveis –assessories, centres d’estètica o de telefonia, entre d’altres–, que representen el 22,86% dels locals, i els bars i restaurants, el 19,29%. A l’altre extrem, se situa el sector de l’alimentació. Al llarg dels més de 700 metres del boulevard comercial només hi ha tres botigues dedicades a l’alimentació (exceptuant els forns de pa amb servei de bar) i no es veu cap supermercat. Aquest sector representa només el 2,1%.

La denominació d’origen també està vinculada a la naturalesa del negoci. Les botigues vinculades als complements i moda són les més globalitzades. El 72,2% dels locals de complements són clònics. És a dir, els seus rètols es troben arreu de Catalunya (o de l’Estat). També un gruix rellevant de botigues de roba i calçat són cadenes: pràcticament sis de cada deu. En canvi, els bars i restaurants són els establiments que més conserven el segell sabadellenc. El 72,2% dels locals d’hostaleria ubicats a la milla d’or són marques exclusives de la ciutat. 

Ca n’Oriac reclama grans cadenes

L’escenari és diferent a l’avinguda de Matadepera i els carrers adjacents, l’eix comercial de referència al barri de Ca n’Oriac. En aquest cas, l’emprenedoria local supera les grans cadenes nacionals o internacionals.

L’associació Ca n’Oriac Comerç reclama l’arribada de grans cadenes: “Són un pol d’atracció increïble, la seva presència suma al petit comerç”, destaca Miguel Tello, president de l’entitat. Com més afluència, més vendes. Pels experts, la solució és l’equilibri de l’oferta. I no en tenen cap dubte: “El comerç dota de personalitat les ciutats”.

Publicitat
Comentaris
To Top