Publicitat
Ciutat

On arribem amb Rodalies?

Analitzem les connexions que existeixen entre Sabadell i la resta de ciutats de Catalunya, així com les millores que preveu el nou Pla de Mobilitat

Coincidint amb la Setmana de la Mobilitat Sostenible, el D.S. analitza avui la xarxa ferroviària de la comarca. I es posa el repte de viatjar fora de la ciutat emprant les línies de Rodalies Renfe. 

I és que el sistema ferroviari és considerat la principal alternativa de masses per reduir les emissions de CO2. La xarxa, però, té tantes potencialitats com límits. O dit d’una altra manera, és el que és. 

L’anàlisi bàsica és que si bé Sabadell entronca amb la xarxa catalana de trens i permet viatjar arreu, cal pagar primer el peatge d’entrar a Barcelona. És el model radial amb què està construït, que no difereix tant del tan criticat mapa ferroviari espanyol (en què tot passa per Madrid, com a epicentre). 

La regidora d’Urbanisme i Transició Energètica, Mar Molina, sosté que l’Ajuntament ja ha reclamat a Renfe diferents reivindicacions sabadellenques. En concreta tres. La primera és la construcció de la nova estació a Can Llong (que està en estudis preliminars). “És un barri que ha augmentat de població i cal donar-li sortida. Per a nosaltres és una peça fonamental”, explica. 

En segon lloc, Molina fa referència a la connexió de l’R4 amb l’aeroport “sense haver de fer transbord”. I, finalment, aposta per reduir les esperes a l’andana. “Renfe ha d’ampliar freqüències i acostar-se més a les d’FGC”.

Granollers i Martorell

Des de la gran entitat dedicada a l’anàlisi i vertebració dels Vallesos, FemVallès, assenyalen un altre punt com a prioritari per als interessos sabadellencs: fer un intercanviador entre l’estació de Volpelleres (d’FGC, abans d’arribar a Sant Cugat) i la línia R8 (de Renfe). 

“Només caldria caminar 700 metres entre una i altra. A més a més, les noves andanes per fer una estació de Renfe són elementals i fàcils de construir”, exposa Manel Larrosa, destacat membre de FemVallès. “Però fa anys que ho demanem i no es fan”. 

La importància d’enllaçar amb l’R8 és cabdal. Cap a oest ens connectaria amb Martorell. Cap a l’est, amb Granollers. D’alguna manera, seria l’alternativa barata del projecte de construir un nou tren orbital (però sense arribar a Mataró i al Maresme).

Així, passaríem de trigar 61 minuts amb l’R4 (prenent com a mesura orientativa el tram entre Cerdanyola-Martorell), a tan sols 19 minuts. 

I a Granollers? Doncs passaríem de trigar 73 minuts a arribar-hi en tot just 20 minuts. En aquest cas, la durada inicial encara s’allarga més, ja que cal fer transbord a Barcelona Sants.

Ara bé, a banda de construir l’intercanviador, també caldria augmentar la paupèrrima freqüència de pas de trens a l’R8. 

Aquesta connexió té altres potencialitats, si hi ha voluntat administrativa. I és que de Granollers puja a Girona capital i des de Martorell es connecta amb Tarragona capital (per Sant Vicenç de Calders). 

Girona i Tarragona

I arribats a aquest punt: què passa quan un sabadellenc vol anar en tren a Girona o Tarragona?

Doncs que perdria el seu temps en desplaçar-se fins a Barcelona per fer-hi transbord. Cas A: pugem a Girona. De fet, és un cas paradigmàtic. Haurem d’anar fins a l’estació Barcelona Arc de Triomf (passant per Montcada i Reixac). Allà farem transbord i remuntarem una altra vegada en direcció nord, passant un altre cop per Montcada i Reixac! 

La suma dels 13 minuts d’anada i els 19 de remuntada ens donen 32 minuts de viatge innecessari. Cal matisar, però, que són dues vies (R4 i R2) que transiten per traçats diferents i s’aturen a dues estacions diferents dins de la mateixa Montcada i Reixac (que té un total de 5 estacions). La separació d’uns 15 minuts, caminant, podria desmotivar l’usuari (a banda de la dificultat geogràfica del camí d’enllaç). 

D’altra banda, els trens amb destinació a Girona no s’aturen a Montcada i Reixac, de manera que salvant l’anterior hàndicap també caldria modificar el llistat d’aturades de la línia R2. 

Vies del tren a Sant Vicenç de Calders / ACN

Cas B: Tarragona. En comptes d’anar per l’interior (per Martorell), haurem d’entrar a Barcelona i fer tota la volta, passant per la gran Barcelona Sants. Allà farem transbord. 

Manresa i Lleida 

Per un altre costat, tenim la capital de la demarcació de Lleida. La problemàtica és diferent en aquest cas: el llarg temps. 

Ens connecta amb Manresa en 45 minuts. Però des de Sabadell, triga a arribar a la ciutat de Lleida un total de 2 hores i 37 minuts. I, sobretot, només hi ha dues freqüències al dia: tarda i tarda-nit. De fet, va a pitjor, ja que els darrers anys s’ha suprimit la freqüència del matí. 

Vic i Ripoll

Si volem anar a la Catalunya Central, haurem de baixar fins a Montcada Bifurcació, on farem transbord sense moure’ns de l’estació per pujar a l’R3. Tanmateix, el viatge serà de dues hores. Fins a Ripoll seran 2 hores i 50 minuts. 

Ciutats sense tren

També hi ha viles i ciutats inaccessibles, ja que no tenen línia ferroviària. Com ara a Girona de costa i interior, entre les quals destaca Olot (34.486 habitants), Palafrugell (22.860) i Lloret de Mar (37.350).

A la Catalunya Central destaca Berga (16.115) i a les Terres de l’Ebre trobem Amposta (20.606) i Sant Carles de la Ràpita (14.611), entre d’altres. 

Trajectes en Rodalies i en cotxe

Lleida

Tren: 2 h 37 min

Cotxe: 1 h 44 min (AP7)

Tarragona

  Tren: 2 h

  Cotxe: 1 h 09 min (AP7)

Girona

  Tren: 2 h 16 min

  Cotxe: 1 h 07 min (AP7)

Vic

  Tren: 2 h 5 min

  Cotxe: 51 min     

Martorell

 Tren: 1 h 26 min

  Cotxe: 28 min (AP7)

Granollers

  Tren: 1 h 22 min

 Cotxe: 27 min (AP7)

Manresa

  Tren: 45 min

  Cotxe: 39 min (C16)

Ripoll

  Tren: 2 h 50 min

 Cotxe: 1 h 14 min     

Sitges

  Tren: 1 h 12 min

 Cotxe: 53 min (AP7)

Sis reptes de la mobilitat en tren al Vallès

Publicitat

Subscriu-te gratuïtament al butlletí ‘Bon dia, Sabadell’

Comentaris
To Top