Coincidint amb la Setmana de la Mobilitat Sostenible, el D.S. analitza avui la xarxa ferroviària de la comarca. I es posa el repte de viatjar fora de la ciutat emprant les línies de Rodalies Renfe.
I és que el sistema ferroviari és considerat la principal alternativa de masses per reduir les emissions de CO2. La xarxa, però, té tantes potencialitats com límits. O dit d’una altra manera, és el que és.
L’anàlisi bàsica és que si bé Sabadell entronca amb la xarxa catalana de trens i permet viatjar arreu, cal pagar primer el peatge d’entrar a Barcelona. És el model radial amb què està construït, que no difereix tant del tan criticat mapa ferroviari espanyol (en què tot passa per Madrid, com a epicentre).
La regidora d’Urbanisme i Transició Energètica, Mar Molina, sosté que l’Ajuntament ja ha reclamat a Renfe diferents reivindicacions sabadellenques. En concreta tres. La primera és la construcció de la nova estació a Can Llong (que està en estudis preliminars). “És un barri que ha augmentat de població i cal donar-li sortida. Per a nosaltres és una peça fonamental”, explica.
En segon lloc, Molina fa referència a la connexió de l’R4 amb l’aeroport “sense haver de fer transbord”. I, finalment, aposta per reduir les esperes a l’andana. “Renfe ha d’ampliar freqüències i acostar-se més a les d’FGC”.
Granollers i Martorell
Des de la gran entitat dedicada a l’anàlisi i vertebració dels Vallesos, FemVallès, assenyalen un altre punt com a prioritari per als interessos sabadellencs: fer un intercanviador entre l’estació de Volpelleres (d’FGC, abans d’arribar a Sant Cugat) i la línia R8 (de Renfe).
“Només caldria caminar 700 metres entre una i altra. A més a més, les noves andanes per fer una estació de Renfe són elementals i fàcils de construir”, exposa Manel Larrosa, destacat membre de FemVallès. “Però fa anys que ho demanem i no es fan”.
La importància d’enllaçar amb l’R8 és cabdal. Cap a oest ens connectaria amb Martorell. Cap a l’est, amb Granollers. D’alguna manera, seria l’alternativa barata del projecte de construir un nou tren orbital (però sense arribar a Mataró i al Maresme).
Així, passaríem de trigar 61 minuts amb l’R4 (prenent com a mesura orientativa el tram entre Cerdanyola-Martorell), a tan sols 19 minuts.
I a Granollers? Doncs passaríem de trigar 73 minuts a arribar-hi en tot just 20 minuts. En aquest cas, la durada inicial encara s’allarga més, ja que cal fer transbord a Barcelona Sants.
Ara bé, a banda de construir l’intercanviador, també caldria augmentar la paupèrrima freqüència de pas de trens a l’R8.
Aquesta connexió té altres potencialitats, si hi ha voluntat administrativa. I és que de Granollers puja a Girona capital i des de Martorell es connecta amb Tarragona capital (per Sant Vicenç de Calders).
Girona i Tarragona
I arribats a aquest punt: què passa quan un sabadellenc vol anar en tren a Girona o Tarragona?
Doncs que perdria el seu temps en desplaçar-se fins a Barcelona per fer-hi transbord. Cas A: pugem a Girona. De fet, és un cas paradigmàtic. Haurem d’anar fins a l’estació Barcelona Arc de Triomf (passant per Montcada i Reixac). Allà farem transbord i remuntarem una altra vegada en direcció nord, passant un altre cop per Montcada i Reixac!
La suma dels 13 minuts d’anada i els 19 de remuntada ens donen 32 minuts de viatge innecessari. Cal matisar, però, que són dues vies (R4 i R2) que transiten per traçats diferents i s’aturen a dues estacions diferents dins de la mateixa Montcada i Reixac (que té un total de 5 estacions). La separació d’uns 15 minuts, caminant, podria desmotivar l’usuari (a banda de la dificultat geogràfica del camí d’enllaç).
D’altra banda, els trens amb destinació a Girona no s’aturen a Montcada i Reixac, de manera que salvant l’anterior hàndicap també caldria modificar el llistat d’aturades de la línia R2.
Vies del tren a Sant Vicenç de Calders / ACN
Cas B: Tarragona. En comptes d’anar per l’interior (per Martorell), haurem d’entrar a Barcelona i fer tota la volta, passant per la gran Barcelona Sants. Allà farem transbord.
Manresa i Lleida
Per un altre costat, tenim la capital de la demarcació de Lleida. La problemàtica és diferent en aquest cas: el llarg temps.
Ens connecta amb Manresa en 45 minuts. Però des de Sabadell, triga a arribar a la ciutat de Lleida un total de 2 hores i 37 minuts. I, sobretot, només hi ha dues freqüències al dia: tarda i tarda-nit. De fet, va a pitjor, ja que els darrers anys s’ha suprimit la freqüència del matí.
Vic i Ripoll
Si volem anar a la Catalunya Central, haurem de baixar fins a Montcada Bifurcació, on farem transbord sense moure’ns de l’estació per pujar a l’R3. Tanmateix, el viatge serà de dues hores. Fins a Ripoll seran 2 hores i 50 minuts.
Ciutats sense tren
També hi ha viles i ciutats inaccessibles, ja que no tenen línia ferroviària. Com ara a Girona de costa i interior, entre les quals destaca Olot (34.486 habitants), Palafrugell (22.860) i Lloret de Mar (37.350).
A la Catalunya Central destaca Berga (16.115) i a les Terres de l’Ebre trobem Amposta (20.606) i Sant Carles de la Ràpita (14.611), entre d’altres.
Trajectes en Rodalies i en cotxe
Lleida
Tren: 2 h 37 min
Cotxe: 1 h 44 min (AP7)
Tarragona
Tren: 2 h
Cotxe: 1 h 09 min (AP7)
Girona
Tren: 2 h 16 min
Cotxe: 1 h 07 min (AP7)
Vic
Tren: 2 h 5 min
Cotxe: 51 min
Martorell
Tren: 1 h 26 min
Cotxe: 28 min (AP7)
Granollers
Tren: 1 h 22 min
Cotxe: 27 min (AP7)
Manresa
Tren: 45 min
Cotxe: 39 min (C16)
Ripoll
Tren: 2 h 50 min
Cotxe: 1 h 14 min
Sitges
Tren: 1 h 12 min
Cotxe: 53 min (AP7)
