Cada any l’hospital Parc Taulí fa unes 800 primeres visites a pacients que podrien tenir alguna demència. D’aquests, uns 480 (60%) tenen Alzheimer. Només és una dada, però representa el pes que té aquesta malaltia en la societat. Familiars, entitats i el món científic recorden aquest dimarts, 21 de setembre, Dia mundial de l’Alzheimer, l’impacte d’aquesta malaltia. A Sabadell, la fundació AVAN tindrà una parada informativa al carrer d’en Font, 1, de 9 a 14 h, mentre que divendres s’estrenarà el documental Recuérdame. El principio de la desconexión al Teatre Principal.
Als 65 anys es té un 2,5% de probabilitats de patir Alzheimer / Lluís Franco
Segons les dades d’AVAN, a Catalunya hi ha 800.000 persones que pateixen Alzheimer.La responsable de l’àrea de Patologia Cognitiva del Parc Taulí, Dra. Carme Prat, afirma que l’Alzheimer és una malaltia “molt complexa que té com a principal factor de risc l’edat”. Ho explica amb dades, com que als 65 anys es té un 2,5% de probabilitats de tenir-la, mentre que cada cinc anys aquest percentatge es dobla fins arribar al 40% de possibilitats en la franja de 80 a 85 anys. “Gairebé la meitat de la població d’aquesta edat tindrà Alzheimer”, situa Prat. A Sabadell, són 41.161 les persones que superen els 65 anys. Dos de cada deu sabadellencs (19,02%) ja es troben en risc de desenvolupar aquesta patologia.
La coordinadora d’AVAN Sabadell i pneuropsicòloga Noemí Calzado explica que “l’edat és un factor de risc no modificable”, com també ho és la genètica. A part de l’edat, com amb tot, hi ha altres factors de risc que poden portar a desenvolupar la malaltia, ja sigui la hipertensió, la diabetis o els hàbits tòxics que poden fer que una persona sigui més vulnerable a patir una malaltia degenerativa. A diferència de la vacuna contra la Covid-19, que s’ha pogut desenvolupar en menys d’un any, el tractament contra l’Alzheimer no ha canviat gaire en els darrers temps.
Carme Prat apunta que “ni molt menys és el mateix que fa 50 anys, però sí que fa 15”. Actualment s’ofereixen dos tractaments, però només actuen contra els símptomes, de manera que ni aturen l’evolució de la malaltia ni la curen. El que sí que s’aconsegueix és frenar el ritme d’evolució, però no aturar-la.
Des d’AVAN, Calzado proposa que un estil de vida saludable i actiu i potenciar l’activitat mental són factors claus per prevenir aquesta patologia. De fet, els tallers de la fundació van en aquesta direcció: “Treballem amb l’estimulació cognitiva com ara tallers de memòria i atenció, psicomotricitat…”.
Esperança en els biomarcadors
El món mèdic i científic confia en l’avenç dels biomarcadors, elements biològics que es poden mesurar i relacionar la seva presència i intensitat amb el desenvolupament d’una malaltia. En els últims anys s’ha avançat sobretot en aquest camp, amb interès pels biomarcadors que permetin diagnosticar la malaltia en fases inicials i diferenciar-los d’altres malalties neurodegeneratives. Sumat a aquest repte, l’altra cosa que mou el món mèdic és trobar fàrmacs que modifiquin el curs natural de la malaltia per reduir-ne els efectes.
Es tracta d’una malaltia molt complexa que afecta diferents àrees i això és el que dificulta trobar una veritable cura. En fases inicials afecta la memòria i l’orientació (l’esfera cognitiva) i provoca canvis de conducta (l’esfera psico conductual), problemes que a mesura que avança la degeneració que provoca acaben derivant en problemes de mobilitat.
Millorar l’atenció als més joves
Recentment, l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí ha començat a fer una recerca amb altres hospitals com el Clínic per oferir una millor atenció als pacients més joves que diagnostiquen. Són persones menors de 65 anys, en edat de treballar, i en un moment en què com defineix la doctora “la malaltia és molt més difícil de portar”.
L’estudi no té un nombre de participants definit perquè és prospectiu i farà en funció dels pacients que comencin un tractament aquest 2021. A tots se’ls seguirà el protocol i si donen el consentiment participaran en la investigació. El projecte es fa a llarg termini, es preveu que duri anys, i inclourà totes les persones que s’atenguin per malalties neurodegeneratives, acabin sent Alzheimer o altres.
El suport, clau
Des del Taulí “es valora molt positivament, es necessita i existeix” el suport de les famílies i entitats que acompanyen les persones amb Alzheimer. Tot i així, “manquen recursos, molt suport estatal, i això és el que trobem més a faltar”, reivindica Prat. La doctora posa sobre la taula que els pacients amb aquesta malaltia consumeixen molts recursos socials per les pròpies necessitats de cada persona, però sobretot tenint en compte l’alta prevalença que té entre la població.
No són només recursos assistencials i sanitaris, també materials a part dels fàrmacs, com cadires de rodes o localitzadors, així com humans, ja que en les fases més agudes de l’alzheimer, les persones que pateixen la malaltia necessiten estar acompanyades tot el dia.
