Què portava a veïns de l’Hospitalet o de Badalona a escoltar el mateix programa de ràdio que els de Sabadell? Las Radiantes Mañanas. Aquest dimecres, 22 de setembre, s’han complert 35 anys de la primera emissió del programa, el vaixell insígnia de la EAJ20 Ràdio Sabadell del 1986, aleshores propietat de Caixa Sabadell. El director i presentador del programa, Manolo Garrido, celebra l’efemèride perquè l’espai “va ser referent dels magazines matinals de la ràdio catalana dels 80 i de la primera meitat dels 90”.
Tant era així que per això Garrido va tenir entrevistats de primera línia com Adolfo Suárez, Isabel Pantoja, Miquel Roca o Rocío Jurado. Primeres espases que no només venien una vegada sinó que repetien perquè a Sabadell hi trobaven un ambient i una acollida especials. Els artistes i els seus representants sabien que la ràdio era un aparador i Garrido va aprofitar l’auditori de l’emissora, aleshores al carrer del Convent, 22 (Centre), per convidar a les estrelles a Las Radiantes Mañanas. “La gent de públic venia i en certs moments es col·lapsava el carrer”, recorda Manolo Garrido, de visites com Jurado o Pantoja. Aleshores no hi havia xarxes socials i veure o estar al corrent dels artistes no era tan fàcil com ara, de manera que encara era més especial que vingués una d’aquestes persones. Garrido recorda que els oients portaven flors, cartes i tot tipus de regals pels convidats, qui alhora “no es feien una càpsula perquè no els toquessin, hi havia molta interacció”.
Acompanyar, parlar i el nom
La filosofia que va portar Las Radiantes Mañanas a ser el programa preferit de Sabadell i l’àrea metropolitana es basava en tres claus: acompanyar la gent, parlar de la vida quotidiana i el seu propi nom. Per a Manolo Garrido el títol de l’espai era important pel missatge que donava, “tota la força de l’optimisme”, encara que gramaticalment no tingués algun debat perquè no era la millor opció.
Alhora, la finalitat del programa era entretenir i acompanyar, aprofitant que la ràdio permet fer mil i una coses alhora. I per fer-ho Garrido i el seu equip es movien entre l’estudi i el carrer, fent ràdio des d’un autobús de TUS fins a fer programes especials com el de la Feria de Abril a Barberà.
Així, movent-se i atraient els espectadors, és com el programa es donava a conèixer de mica en mica també gràcies al boca orella, perquè de publicitat no en feien. Sortir al carrer també era la manera de fer participar els oients en els programes. Manolo Garrido és un enamorat d’enraonar i de deixar parlar. El telèfon treia fum, i tant servia per una secció en què els veïns de Sabadell plantejaven les seves queixes a l’Ajuntament com per trucar a Sergio Dalma quan va ser el representant d’Espanya a Eurovisió el 1991 a Roma, on va cantar Bailar pegados.
Garrido era la cara visible del programa, però insisteix que no era cosa seva sinó de tot l’equip, amb els tècnics Juan Sánchez i José Manuel Gálvez, les segones veus de María José Salvador o Montse Hidalgo en diferents anys i la producció de Toni Ruiz, Neus Caparrós i Paquita Holgado també en diferents anys.
2.723 programes
Des del 1986 fins al 1995 el programa es va emetre a EAJ20 Ràdio Sabadell, i de 1996 a 1999 a Ràdio l’Hospitalet. En total, 2.723 programes que al seu dia van arribar a tenir 42.000 oients diaris segons un estudi de DymPanel (actual Kantar).
Actualment el radiofonista Manolo Garrido (com li agrada definir-se) segueix fent ràdio; concretament podcasts, al web www.manologarrido.com on publica diferents converses, moltes amb músics