Ciutat

Pere Aragonès, present a l’homenatge pòstum dels familiars i amics de Josep Maria Benaul

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va estar present a l’homenatge pòstum de familiars i amics de l’intel·lectual sabadellenc

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, durant la seva intervenció / LLUÍS FRANCO

Coincidint amb el primer any de la mort de Josep Maria Benaul i Berenguer, aquest vespre el teatre Principal ha estat l’escenari per retre un homenatge pòstum a qui va ser director de la Fundació Bosch i Cardellach, l’Arxiu Històric de Sabadell (1986-1991) i docent universitari a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i a la Universitat de Barcelona (UB). Un intel·lectual, defensor de lluites socials i polítiques, que avui ha estat recordat per més d’un centenar de familiars, amics i companys.

L’acte, tal com s’ha encarregat de matissar el conductor de l’homenatge pòstum i periodista sabadellenc, Plàcid Garcia-Planas, ha estat una “trobada” on amics de Josep Maria Benaul, com l’arquitecte urbanista Manel Larrosa, els historiadors Esteve Deu i Jordi Catalan, han pres part de l’acte, recordant diverses etapes rellevants de la vida de Benaul. A més, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, també ha assistit a l’acte, com a exalumne de Benaul en la matèria d’història econòmica de la Universitat de Barcelona: “Ha estat una persona pedagògicament extraordinària, amb rigor, professionalitat i saviesa, que tenia un gran compromís social i polític amb el seu país”. En la mateixa línia, Aragonès ha volgut remarcar la figura d’un “científic social que treballava la història de la seva ciutat i del país amb una visió global”.

Abans de transportar-nos a la dècada dels 60 i 70, on Larrosa ha destacat l’activisme social, primer, i polític després, ha estat el torn de l’alcaldessa Marta Farrés, qui ha lamentat la pèrdua d’una persona que “desgraciadament trobarem a faltar a Sabadell”. Farrés n’ha volgut destacar tres aspectes molt clars del llegat de Benaul: El pas per la direcció de l’Arxiu Històric per “assentar les bases del que avui és aquesta institució”, l’inconformisme i l’autoexigència personal per arribar a la docència universitària, després de créixer en una família humil on va “haver d’espavilar-se pel seu compte”. El tercer aspecte que l’alcaldessa ha volgut remarcar ha estat el Pep, com l’anomenava, ciutadà “un home compromès amb la ciutat que va dirigir la Fundació Bosch i Cardellach, on va assentar les bases d’una nova etapa”. Per últim, ha reconegut que “trobo a faltar aquesta tenacitat que ens fa reflexionar”.

Per la seva banda, la directora de la Fundació Bosch i Cardellach, Isa Vega, ha explicat que la millor manera “d’homenatjar-lo  i respectar-lo” és continuar” treballant en la mateixa línia i amb el que ell creia”.

L’alcaldessa, Marta Farrés, durant la seva intervenció, acompanyada del periodista sabadellenc, Plàcid Garcia-Planas, i la directora de la Fundació Bosch i Cardellach, Isa Vega /LL. FRANCO

Però els veritables protagonistes de l’acte han estat Manel Larrosa, Joan B. Culla, Esteve Deu i Jordi Catalan, persones que al llarg de la vida de Josep Maria Benaul van compartir projectes i un grapat de vivències personals. O l’alumne Gervasio Sánchez i el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès.

L’arquitecte urbanista sabadellenc ha recordat les diverses lluites, dècades enrere, que va emprendre Benaul, ja sigui des de l’associació de veïns de La Concòrdia o en la lluita de la Gran Via de Sabadell, entre altres. Del Pep, com l’anomenava, ha explicat que “en recordem una sèrie d’adjectius, però el substantiu que el defineix és intel·lectual”.

L’arquitecte urbanista, Manel Larrosa, durant la seva intervenció, amb el periodista sabadellenc Plàcid Garcia-Planas / LL. FRANCO

Per la seva banda, Joan B. Culla –absent per trobar-se als Balcans–, amb qui els unia una amistat, amb “complicitats polítiques, confiances i afectes” durant quatre dècades, ha destacat “l’exigència, la rigorositat i la preparació” amb la que treballava Benaul, quan a finals de la dècada dels setanta van coincidir a la carrera de Ciències de la Informació, a la Universitat Autònoma de Barcelona: “Era el veritable mite entre els estudiants. Aconseguir un excel·lent o matrícula d’honor era molt complicat, un os difícil de rosegar. No es deixava estovar per cap argumentació, defensava el que ell creia”, ha assegurat.

En la mateixa línia, i coincidint amb les seves dues posteriors etapes docents –econòmiques a la UAB i econòmiques a la UB–, Culla ha remarcat que, aleshores va ser quan “el Pep va desplegar les seves millors qualitats”.

Esteve Deu i Jordi Catalan, durant la seva intervenció / LL. FRANCO

A continuació ha estat el torn d’Esteve Deu, amb qui des de parvularis a l’Escola Pia, va forjar una relació d’amistat amb Benaul. Deu, que ha explicat que de ben jove “tenia idees fortes, ja prometia”, ha compartit amb els assistents a l’acte algunes de les malifetes que compartia amb Benaul, com empescar-se-les per aconseguir el segell de la missa del diumenge per anar al cinema a la fresca, o com se les van enginyar per penjar una pancarta a l’Autònoma amb motiu dels 16 etarres condemnats l’any 1970, en el procés de Burgos.

Jordi Catalan, amb qui va coincidir en aquesta segona etapa docent, ha remarcat, entre altres fites i records inesborrables de Benaul, “el paper cabdal amb les revistes Arrahona i Recerques, així com amb la coordinació dels Atles de Catalunya i d’Espanya”.

Publicitat
Comentaris
To Top