[Josep Mercadé, periodista]
Aquests dies ens adonem que, a poc a poc, es van succeint diferents represes d’activitats que ens indiquen que potser anem entrant en una certa normalitat. Però la realitat no és ben bé així. Aquest recomençar comporta canvis, un esforç d’adaptació i no oblidar el que la pandèmia ens ha fet viure. La part positiva de tot plegat és que aquesta represa la vivim amb satisfacció i també amb cautela. No fos cas que hi poséssim més il·lusió del compte.
Veure com diferents entitats de la ciutat inicien novament les seves activitats és altament satisfactori. Que La Bàscula obri portes i torni a fer representacions o bé que la Unió Excursionista de Sabadell enceti aquesta normalitat celebrant una nova edició de la Ronda Vallesana són dos exemples que ens indiquen que, malgrat estar encara condicionats per la pandèmia, tornem a fer coses. Bàsicament, ens ha de permetre incrementar la relació social de la qual anem tan mancats.
En aquest procés de normalització hi hauríem d’incloure el fet que els més joves comparteixin beure i escoltar música al carrer. Els botellons, vaja. Aquesta pràctica, com s’ha dit i repetit mantes vegades aquests dies, no és nova. Cert. Però sí que ho és que es comparteixi amb tanta i tanta gent i que, malauradament, acabi tenint conseqüències d’incivisme i de delinqüència. A Sabadell n’hem estat testimonis no fa gaires dies, encara que pugui tractar-se d’un cas aïllat i localitzat en un determinat col·lectiu de persones.
En aquest nou context, el sector de l’oci nocturn, sovint massa criminalitzat, es presenta com un antídot per frenar l’ona expansiva de les massives concentracions a carrers i a places. Poso en dubte que realment això sigui així, la qual cosa no vol dir que no hagin d’obrir, com ho estan fent altres negocis, amb totes les garanties. I és que segurament aquest és un dels sectors on la pandèmia farà canviar més els comportaments.
Ningú podia saber fa un any les conseqüències que podria arribar a tenir un tancament d’activitats tan llarg. Ni com seria la reacció d’un segment de la població davant el que hem viscut. Sense abusar de la frase tan gastada que això ha vingut per quedar-se, sí que hem de concloure que caldrà adaptar-nos a aquesta nova realitat. Repressió comporta explosió i no sempre és fàcil de controlar. I quan s’ha abusat de tenir la població atemorida i fermada, les reaccions són imprevisibles. I ara podem fer tota mena de teories sobre els botellons. Totes seran vàlides, però la nova normalitat és diferent de l’anterior.
