Un centre que doni a conèixer els teixits i la moda que es generaven a Sabadell el segle passat, fins i tot vinculant-los a la maquinària que encara es conserva. És la proposta que ha llançat aquest divendres el periodista Plàcid Garcia-Planas, en la presentació dels llibres Chapeu! i Pedro Rovira 1921-1978 del també sabadellenc i historiador de l’art Josep Casamartina a La Llar del Llibre.
Casamartina i Garcia-Planas, a la presentació a La Llar del Llibre / VICTÒRIA ROVIRA
“No crec en un museu del tèxtil clàssic, ha de ser una cosa més viva, separant producció de producte, un centre del tèxtil”, defensa Garcia-Planas, qui assegura que “el somni és veure un dia un teler davant d’un vestit de Pedro Rovira”. La proposta arriba enmig del debat sobre el paper dels museus de Sabadell i en quin lloc i de quina manera s’ha d’explicar el passat tèxtil del municipi.
Més de 16.000 peces
Casamartina, president de la Col·lecció Antoni de Montpalau, que manté 16.500 vestits, 20.000 dibuixos, més de 500 barrets i teixits bona part fets a Sabadell, reivindica que tot és “un potencial molt valuós que es podria aprofitar, però hi hauria d’haver interès”. La col·lecció compta amb mostres de modistes locals, de moda prêt-à-porter i d’alta costura, siguin de Balenciaga o Pertegaz, per exemple. És un fons gestionat, documentat i custodiat a Sabadell, però al qual la ciutat, denuncien el periodista i l’historiador, li dona l’esquena. “Seria hora de pensar que aquesta exposició torni a Sabadell”, va posar sobre la taula Plàcid Garcia-Planas, reivindicant que el tèxtil és el que explica la ciutat. Igual que Tàrrega s’identifica per la fira de teatre al carrer o Terrassa pel jazz i la fira modernista, el tèxtil i la moda serien “una perxa cultural històrica” que identificaria Sabadell al mapa.
L’historiador de l’art reivindica que la col·lecció ha estat un èxit arreu, sigui al Palau Robert de Barcelona, al Museo del Traje de Madrid o a Brussel·les, però tot i això a Sabadell només s’ha pogut lluir per iniciativa privada, en una mostra que van organitzar el mateix Josep Casamartina i Plàcid Garcia-Planas, el 2008, al seu domicili, la Casa Arimon.
“La col·lecció a la ciutat podria revertir molt més si ho volgués aprofitar. Tenim material, connexions i informació per fer moltes exposicions”, subratlla l’historiador de l’art, que afegeix que “i tot això és com si no existís de cara a la ciutat”. La col·lecció disposa de peces de diferents èpoques, sobretot d’art déco (moviment dels anys 1920 al 1950 aproximadament) i aquests dos llibres complementen el fons bibliogràfic de què disposen.
Garcia-Planas va posar d’exemple la Centrale Montemartini de Roma, que es va reconvertir de central elèctrica a museu on s’exposen escultures i objectes arqueològics.
