ESPORTS

“Em sento sabadellenca. He estat més d’un terç de la meva vida a la ciutat”

Laura Ester, ahir divendres al centre Can Llong, amb el trofeu com a millor esportista 2019 i 2020 / ll.f.

Va arribar a la ciutat fa més d’una dècada i el dijous passat va ser escollida millor esportista de Sabadell 2019 i 2020, a la 67a edició de la Festa de l’Esport.

Laura Ester, barcelonina de naixement, però sabadellenca d’adopció, és la portera de l’Astralpool Club Natació Sabadell. Escollida millor jugadora d’Europa de waterpolo (2017 i 2019), sense la figura de pajarito, no es poden explicar els èxits esportius aconseguits per l’entitat sabadellenca i la selecció espanyola durant bona part del segle XXI.

Al teu immaculat palmarès, on només falta la medalla d’or en uns Jocs Olímpics, com d’especial és rebre aquest guardó?Sempre és especial que et reconeguin els èxits i més en una ciutat que no m’ha vist néixer. Em sento sabadellenca i sortir-ne guanyadora és molt bonic, tenint present la llista de finalistes.

Onze temporades al Club i millor esportista de Sabadell. Laura Ester ja és una mica més sabadellenca que fa uns dies? Doncs sí -riu–. Al final, porto més d’un terç de la meva vida aquí a la ciutat i em considero i sento sabadellenca. Des del primer dia que vaig arribar a Sabadell, el Club
–Natació– i la ciutat em van obrir les portes i estic molt contenta de com em van rebre.

Ha plogut força des del 2019 i 2020, amb uns Jocs Olímpics i una pandèmia pel mig. Quins records tens d’aquell any? Són moments molt especials. Les medalles obtingudes van estar molt bé, però al final el que perdura amb el temps són els records, amb els moments viscuts i tot el que has lluitat amb les teves companyes. Però és cert que quan pares i hi penses, dius: ostres, vam guanyar una Copa d’Europa aquí a casa i vam ser subcampiones del món, dues fites molt grans.

Comparteixes la sensació que sense la teva actuació a la final de la Copa d’Europa, difícilment s’hauria aconseguit la cinquena de la història? La veritat és que no hi penso. En un moment del partit, anàvem perdent de tres gols i si les meves companyes no marquen aquells dos gols… Mai se sap el que hauria passat. Em quedo que vam saber remuntar un partit que el teníem perdut i que vam poder-lo jugar a casa, davant la nostra afició. Tant de bo puguem gaudir d’un altre moment com aquest.

La temporada comença aquest dimarts amb la Supercopa d’Espanya. Guanyar-ho tot tornarà a ser una obligació. Serà difícil, però aquest és el nostre objectiu. Dimarts tenim la baixa de la Maggie i la Nona, però volem aquest títol davant la nostra afició. Lluitarem com hem fet sempre entrenant cada dia i demostrant-ho el cap de setmana.

Comentaris
To Top